Recomendaciones

La setmana passada vam veure un espectacle de dansa molt recomanable a La Vilella. SentimSentits és un espectacle de Pol Jiménez i la seva reinterpretació sobre un fragment de «Glimpse» de Cesc Gelabert. Un espectacle díficil de definir, ja que tracta dels 5 sentits que tots tenim. Com expresar tots ells i transmetre-ho al públic assistent és una quimera díficil de realizar. Si pot ser difícil definir com sentim un so, un sabor, un soroll,.. imagineu-vos com definir-ho amb el moviment del cos. Un espectacle on combina la dansa, la música, la projecció d’imatges i la llum. En diferents moments és tant important el que veus, el que insinueix com el joc amb les ombres per retransmetre els sentits. Per […]

Las bolsas de plástico son muy difíciles de reciclar y a menudo acaban en el fondo del océano o en el vientre de animales en peligro de extinción, como por ejemplo las tortugas. También se pueden acumular, hasta formar grandes extensiones de basura, como la que ya se llama ‘Séptimo continente’, situada a 1000 kilómetros de Hawai, con un tamaño superior a la suma de los territorios de España, Francia y Portugal. ¿Cómo explicar toda esta barbarie medioambiental a nuestros hijos? Los autores franceses Agnès Sighicelli y Guillaume Ede parten de la premisa de humanizar el peligro, y crean esta preciosa fábula protagonizada por Plastok, una bolsa de plástico que emprende una auténtica odisea a lo largo del océano. Un […]

Entre moltes coses, el teatre té la virtut de traslladar-nos i submergir-nos dins de grans localitzacions i esdeveniments, tot fent-nos viure aquell instant com si estiguéssim allà. En aquest sentit, l’obra que podem veure actualment al Teatre Goya seria un bon exemple, tenint el mèrit d’adaptar al teatre una novel·la díficil de traslladar a un escenari, com és Moby Dick, i d’ensortir-se’n molt dignament. Realment, es tracta d’una tasca altament complicada per les característiques del propi relat, però la direcció d’Andrés Lima aconsegueix que les escenes cobrin vida a través d’un atmosfera molt ben construïda i de la utilització de bons recursos visuals. Naturalment, no estic parlant d’escenografies i efectes propis de grans produccions de Londres o Nova York, sinó […]

Rebota, rebota y en tu cara explota es un espectacle que no deixa indiferent a ningú. Una muntanya russa de sensacions que et fan reflexionar. Una bufetada amb la ma oberta. Comencem a dir les coses pel seu nom, sense embuts, sense pels a la llengua, sense por, amb claredat. Posem nom a tot allò que s’intenta silenciar. Tinguem la valentia de dir prou !!! Prou a l’abús. Prou a la discriminació. Prou als insults. No deixem que ens trepitgin, no deixem que ens converteixin en un cos anònim abandonat entre ferralla. Diguem prou a la violència, diem prou al masclisme. Deixem de ser invisibles, deixem de demanar perdó, deixem de tenir por, deixem de ser esclaves del nostre cos, […]

El 2 de maig del 1992, en Carles Torrano, Ernest Tarradas i Jordi Bardavio decideixen crear la companyia de Chapertons i s’estrenen amb l’espectacle “Boom!” al Festival Internacional de Pallassos de Cornellà. Al 2007 estrenen l’espectacle “Goma gom” al festival Nez Rouges de saint-Orens (França) Han actuat a més de 20 països: Holanda, Brasil, Espanya, Andorra, França, Itàlia, Alemanya, Suïssa, Bèlgica, Àustria, Escòcia, Portugal, Dinamarca, Canadà, Japó, Hong-Kong, Taiwan, Singapur, Tunísia. Actualment els Chapertons són l’Ernest Tarradas, Miner Montell i Kike Ferragut. Als Chapertons els conec pràcticament des dels seus inicis. He vist i he gaudit de cadascun dels seus espectacles. Quan vaig veure que al SAT presentaven “Rodó, 25 anys” no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig reservar […]

una proposta escènica amb textos de Alejandro Urdapilleta, interpretada per l’actriu Ailin Migliora i dirigida per Daniel J.Meyer. Alejandro Urdapilleta (1954-2013) fou actor i autor nascut a l’Uruguai però que va desenvolupar tota la seva carrera a l’Argentina. Abans, i després de deixar els estudis, havia viatjat a Europa on va treballar de majordom a Londres i va arribar a mendicar a Espanya fins que va orientar la seva vida cap al teatre. Va tornar a Buenos Aires, als anys 80 i va desenvolupar uns personatges basats en personalitats de la realitat argentina, dotant-los de poesia però portant-los al terreny de l’absurd i el ridícul. Una proposta amb una tonalitat crua i rabiosa acompanyada de música, com diu Daniel J.Meyer, […]

La Sala Beckett dedica un cicle a Josep Maria Miró, un dels dramaturgs catalans contemporanis més reconeguts i admirats de casa nostra, i un dels autors més representats, a l’estat espanyol i en nombrosos països d’arreu del món, com Argentina, Mèxic, Alemanya, França, Estats Units, Xipre. Les dues obres que es poden veure a la Sala Beckett són: “Nerium Park”, un thriller social ambientat en una urbanització fantasma, que vaig poder veure durant el Festival Grec 2014 al Mercat de les Flors; i l’estrena de la seva última obra “Olvidémonos de ser turistas”, una obra que parla de migracions emocionals. Dos imprescindibles que no us heu de perdre!!! Sota la magnífica direcció de Gabriela Izcovich, quatre actors fantàstics: l’actriu catalana […]

El debut de la compañía Pyros con Llibres per cremar no dejará a nadie indiferente. Desde el primer momento (antes incluso de que la obra empiece) el público ya se ve implicado con una encuesta: ¿Qué libro quemarías primero y cuál quemarías el último? Ya desde el inicio la obra plantea una clara problemática literaria y cultural. Es la guerra, los personajes sienten el frío… En el momento en el que nada queda y el frío llega, ¿qué motivo hay para no quemar los libros de la biblioteca de un profesor de universidad? Los libros, la cultura, la huella que se deja en la eternidad… eso es lo que define al ser humano en principio. Pero todos estos preceptos civilizados […]

Peyu llega a la Barts con su espectáculo iTime, que se aleja de lo que es un monólogo habitual por parte de un humorista. Peyu se aleja completamente de todos los convencionalismos del stand up comedy para traer algo completamente distinto. iTime resulta ser un espectáculo confeccionado con una perfección absoluta, un espectáculo formado por miles de engranajes que encierran un proceso de producción muy complicado que funciona con una sincronía absoluta. La multiplicidad de escenas, de personajes, de voces, de imágenes… iTime es un espectáculo formado por una multiplicidad de voces sincronizadas a la perfección. Toda esta complejidad argumental y visual son claramente observables. El público sale del show con un sabor de boca de haber asistido a un […]

Andrés Lima lleva al escenario del Teatro Goya el clásico estadounidense de Herman Neville, una novela que está considerada un clásico dentro de la literatura universal: Moby Dick. Una adaptación de la novela de Neville por parte de Juan Cavestany que propone a Josep Mª Pou como un capitán Ahab enloquecido con la idea de matar a la ballena blanca que le arrancó la pierna. Cualquier lector habitual sabe lo complicado que resulta adaptar una novela y reconvertirla a un texto teatral. El desafío, por tanto, de convertir un clásico universal de más de seiscientas páginas en una obra de teatro de solamente 80 minutos es un desafío considerable. Pese a esto, el texto de Cavestany cumple con las expectativas […]

Hacía años que Josep Maria Pou tenía en mente llevar a escena una adaptación de Moby Dick pero no ha sido hasta ahora que ha podido llevar a cabo esta aspiración. Adaptada para la ocasión por Juan Cavestany, es evidente que la conocidísima novela de Melville suponía un reto muy difícil y, por este motivo, ha costado tanto que el proyecto se hiciera realidad. Viendo el montaje dirigido Andrés Lima, entendemos que la gesta es casi tan grande como embarcarse a cazar una ballena y, por lo tanto, el hecho de que nadie haya muerto en el intento ya es, en cierto modo, un triunfo. Pocos actores existen de la talla de Pou, capaces de adentrarse en la locura enloquecida […]

Sarah Kane es una de esas personalidades que, en cierto modo, parece que tenga más importancia por la influencia que ha tenido su obra en el teatro contemporáneo que no por su obra en sí. De hecho, oficialmente, nunca se había estrenado ninguna versión de este Blasted, un texto de 1995, en ninguna sala de nuestra ciudad hasta ahora. El teatro de Kane es visceral, violento, incómodo y radicalmente transgresor pero, al mismo tiempo, nada fácil de poner en escena. De todas las veces que hemos visto adaptar su célebre Psicosis de las 4:48, parece que hemos aprendido que sólo con el mínimo artificio, autenticidad y la vehemencia más desnuda y honesta se consigue transmitir el verdadero espíritu teatral de […]

Ahir dissabte vàrem poder veure una mena de cabaret líric, extravagant i diferent, a la Sala Hiroshima. En l’espectacle ORATIONIBUS # SR, la direcció i la dramatúrgia és responsabilitat del jove Albert Arribas, consagrat als nous llenguatges escènics en obres com F.R.A.U. o ACTES OBSCENS EN L’ESPAI PÚBLIC, planteja nombroses i incòmodes preguntes sobre la funció de la cultura en la societat actual, o sobre el sentit de la tradició, dels traspassos generacionals i dels models establerts. Aquesta creació inclassificable, pensada especialment per ser presentada a la Sala Hiroshima, ens enfronta al món de la lírica, del cabaret i de la performance, amb uns intèrprets únics que empenyen les fronteres entre disciplines i estètiques escèniques. Un espectacle a partir de […]

Tothom coneix la trama i el desenllaç del clàssic de Shakespeare, Macbeth. Però són pocs els que s’atreveixen a fer-ne versions i canviar el punt de vista, amb tots els riscos que això comporta. La Companyia Teatrebrik, de la mà de Joan Gómez, és un dels atrevits; porten en escena una versió que atrapa al públic des del primer moment que entren a la sala. L’actuació de les tres fades a ritme de Creep de Radiohead hipnotitza a l’espectador i el transporta cap a la dimensió «post-apocalíptica» d’un Macbeth renovat. Un vestuari amb elements clàssics i d’altres més peculiars, propis d’Star Wars, combinen a la perfecció amb l’escenografia, configurada per ventiladors i un «ring» de sorra, que envolta els protagonistes. […]

Com hi veiem? Com sentim el so? Com sentim els sabors? Per què l’olfacte i el gust ens transporten al passat? Com influeix el tacte en el cos? “Sentimsentits” és la re-interpretació d’un fragment de la peça guanyadora del programa RE-MOU-TE de l’APDC “Glimpse” de Cesc Gelabert, que tracta sobre les emocions. El ballarí i coreògraf Pol Jiménez, s’ha centrat en un dels fragments d’aquesta peça, la dels cinc sentits, i n’ha construït una de nova que porta per títol “Sentimsentits”. El resultant és un espectacle meravellós, en el que el ballarí ens mostra, a través del seu cos, els cinc sentits en forma de moviment. És realment increïble, però he vist transitar , pel cos del ballarí, tots i […]