Feia forces dies que no valoràvem un espectacle amb la màxima qualificació «voltaire» de 5 cargols, però per sort ahir vàrem poder gaudir d’un espectacle de dansa, «LIKES», que ens va semblar una petita joia o potser millor dit, un petit bombó de xocolata negre, que vàrem paladejar amb fruïció.
La coreògrafa i ballarina Núria Guiu es va formar a la companyia IT Dansa de l’Institut del Teatre, però actualment ja és reconeguda internacionalment; per posar algun exemple recent, ha treballat fa pocs dies amb la formació sueca Cullberg Ballet al Mercat de les Flors o també amb la francesa Gisèle Vienne i la noruega Ingri Fiksdal.
LIKES és un projecte en Residència a la Sala Hiroshima, Sala a la que està associada Núria Guiu des de l’any 2015, fet que segons ella mateixa li dóna una certa estabilitat a la seva carrera en solitari.
LIKES ha estat seleccionada (entre centenars de candidates) per la plataforma europea Aerowawes com una de les millors peces del moment i es presentarà a Bulgària durant el mes de març davant de programadors de tot el món.
Quan ja estàvem els espectadors preparats per veure l’espectacle, Núria es dirigeix a nosaltres, ens saluda i s’asseu davant del seu ordinador. Diu que abans ens vol explicar el procés de creació del que després veurem … i efectivament ens dóna tot tipus de detalls. Ens pregunta directament qui tipus d’objectes materials o immaterials veiem relacionats amb un cert prestigi social… en principi, lògicament silenci… però a poc a poc diem el que ens ve al cap… un iPhone, una bona moto, un tot terreny … fins i tot un diu «temps de gaudi». Núria ens fa veure que tot això té molta relació amb el nostre nivell econòmic.
Des de fa un parell d’anys, Núria Guiu estudia antropologia, i això l’ha portat a indagar en el món de la cultura digital, les xarxes socials i la seva relació amb el poder econòmic. La seva investigació relaciona els LIKES que utilitzem a les xarxes amb la comercialització del cos, des del precís moment que moltes empreses s’han adonat que poden utilitzar els «m’agrada» a fi d’aconseguir rèdits econòmics.
El seu espectacle LIKES l’ha plantejat a partir dels «m’agrada» d’un parell de «mons» que l’interessen, per una banda el món de ioga (una de les pràctiques físiques amb més seguidors a internet a través d’un munt de tutorials, que ensenyen la tècnica per poder-la practicar a casa) … i per l’altre, el món dels «cover dance» tan popular als països asiàtics i també a Estats Units, on milers de persones anònimes imiten els balls de famosos i pengen els seus vídeos a internet.
Ella mateixa a través del seu ordinador manega els efectes de llum i so… i fins i tot ens mostra com interactua amb els efectes amb fum. A poc a poc i a mesura que transcorre l’espectacle es va despullant i no únicament físicament sinó en tots els sentits, i ens mostra l’ésser humà que porta dins seu.
Difícilment podem explicar per escrit les emocions que un espectacle de dansa pot transmetre, on l’única coreografia que veiem són els moviments del cos d’una sola persona, moviments lents, gairebé estàtics, o sincopats i brutalment frenètics.
Feia temps que no gaudíem tant d’un espectacle de dansa, absolutament magnífic malgrat la seva petitesa, perquè és d’una sensibilitat exquisida…. i potser el millor de tot és que la mateixa protagonista ens ha explicat el perquè de tot plegat… i això no té preu.
La nostra valoració 10 sobre 10
Per veure la ressenya original, només cal que cliqueu en aquest ENLLAÇ