“El temps que estiguem junts sorgeix d’una proposta, ara fa un any, quan Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure, va invitar a Pablo Messiez , actor, dramaturg, autor i director argentí, a conèixer els nois de la Kompanyia Lliure, amb la finalitat de realitzar amb ells un taller sobre la idea de ”les primeres vegades”. Messiez fascinat pel talent d’aquests joves actors decideix finalment muntar un espectacle, que tot just i que s’acaba d’estrenar , les entrades comencen a estar exhaurides.
Tot i que era una incògnita de què aniria aquest muntatge, de seguida que vaig tenir el meu abonament, vaig reservar les entrades. Les raons?, perquè Messiez era l’encarregat d’escriure i dirigir la proposta, i pels actors que l’havien d’interpretar. Doncs bé, no em vaig equivocar; “El temps que estiguem junts” és una obra intel·ligent, una peça d’orfebreria, un joc d’històries paral·leles que es mou entre el que és real i l’irreal, dos temps superposats en un mateix espai, una obra enigmàtica que t’enganxa des del primer minut.
La posada en escena està cuidada al detall, tant en escenografia, com en moviment, il·luminació i so. Els silencis, diàlegs, monòlegs i música estan molt ben administrats.
“El temps que estiguem junts” ens presenta dos mons dins d’una mateixa casa. Dues maneres de conviure. Per un costat la d’una parella d’enamorats que s’acaba de mudar, i per un altre un grup de persones, que per diferents motius han perdut les ganes i el desig de viure. Mentre per un costat la parella buscar respostes mitjançant el diàleg als conflictes que sorgeixen al llarg del temps de convivència; els altres, el grup de persones, difereixen en opinió, mentre alguns creuen que s’ha de parlar, altres prefereixen el silenci com a remei del seu dolor.
El temps que estiguem junts és una obra plena de textos filosòfics , una obra on el temps és el tema central per parlar-nos de la necessitat de parlar o no per poder conviure. Jo soc de les que creu que parlar és necessari per poder conviure, i una de les coses més importants pel funcionament en les relacions de parella.
Només em resta que felicitat a tota la Kompanyia del Lliure que fan una feina extraordinària. Tots absolutament són realment increïbles. Joan Amargós, Quim Àvila, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Eduardo Lloveras, Andrea Ros, Joan Solé i Júlia Truyol sou genials !!!