Recomendaciones

Ahir dissabte vàrem poder veure una mena de cabaret líric, extravagant i diferent, a la Sala Hiroshima. En l’espectacle ORATIONIBUS # SR, la direcció i la dramatúrgia és responsabilitat del jove Albert Arribas, consagrat als nous llenguatges escènics en obres com F.R.A.U. o ACTES OBSCENS EN L’ESPAI PÚBLIC, planteja nombroses i incòmodes preguntes sobre la funció de la cultura en la societat actual, o sobre el sentit de la tradició, dels traspassos generacionals i dels models establerts. Aquesta creació inclassificable, pensada especialment per ser presentada a la Sala Hiroshima, ens enfronta al món de la lírica, del cabaret i de la performance, amb uns intèrprets únics que empenyen les fronteres entre disciplines i estètiques escèniques. Un espectacle a partir de […]

Tothom coneix la trama i el desenllaç del clàssic de Shakespeare, Macbeth. Però són pocs els que s’atreveixen a fer-ne versions i canviar el punt de vista, amb tots els riscos que això comporta. La Companyia Teatrebrik, de la mà de Joan Gómez, és un dels atrevits; porten en escena una versió que atrapa al públic des del primer moment que entren a la sala. L’actuació de les tres fades a ritme de Creep de Radiohead hipnotitza a l’espectador i el transporta cap a la dimensió «post-apocalíptica» d’un Macbeth renovat. Un vestuari amb elements clàssics i d’altres més peculiars, propis d’Star Wars, combinen a la perfecció amb l’escenografia, configurada per ventiladors i un «ring» de sorra, que envolta els protagonistes. […]

Com hi veiem? Com sentim el so? Com sentim els sabors? Per què l’olfacte i el gust ens transporten al passat? Com influeix el tacte en el cos? “Sentimsentits” és la re-interpretació d’un fragment de la peça guanyadora del programa RE-MOU-TE de l’APDC “Glimpse” de Cesc Gelabert, que tracta sobre les emocions. El ballarí i coreògraf Pol Jiménez, s’ha centrat en un dels fragments d’aquesta peça, la dels cinc sentits, i n’ha construït una de nova que porta per títol “Sentimsentits”. El resultant és un espectacle meravellós, en el que el ballarí ens mostra, a través del seu cos, els cinc sentits en forma de moviment. És realment increïble, però he vist transitar , pel cos del ballarí, tots i […]

Esta es una comedia con un toque fantástico, pero con un trasfondo de realidad que la hace muy actual. La premisa inicial es realmente chocante, y a partir de aquí se inicia un discurso feminista y reivindicativo… aunque nada aleccionador. El gran acierto de Daniela Feixas es el de utilizar la comedia y el de exponer, en primera persona, las dificultades con las que se encuentran las mujeres todavía a día de hoy. La premisa de cambiar de sexo a un político de derechas es realmente original, y el hecho de enfrentarlo a la presión social y a la de su propio partido constituyen otro planteamiento prometedor. Quizás el problema es que hay situaciones un poco forzadas -la curiosa relación […]

Interesante, oscura y grotesca ha resultado esta puesta en escena de La visita de la vella dama, uno de los textos más conocidos del dramaturgo Friedrich Dürrenmatt. Ideado como un cuento cruel sobre las miserias del ser humano, el espectáculo ha sabido encontrar un inquietante equilibrio entre el humor negro, la sátira social y la tragedia que puede sorprender tanto como seducir al espectador. Entre sus aciertos, podemos destacar la música en directo o la utilización de títeres que, en este caso, sirven como una sugerente alegoría de la manipulación. Vicky Peña y Xavier Capdet hacen un trabajo interpretativo impecable en un registro nada cómodo por su poco realismo y su difícil aproximación a lo que podríamos denominar como farsa […]

Mario Gas al llarg de la seva vida teatral ha fet molts amics literaris i musicals, i ha establert una relació d’afecte particular amb fragments de textos teatrals, poemes i cançons. I ara ens convida amb AMICI MIEI a acompanyar-lo en el seu particular viatge a través d’una curosa tria de diversos textos literaris. Ha fet una selecció de 150 poemes dels quals triarà una vintena per a cada un dels recitals, de forma que cada espectacle serà diferent, deixant també lloc a la improvisació. Una «trobada d’amics» on Mario Gas repassa alguns dels poemes o textos teatrals que formen part del seu bagatge, pels que sent una especial predilecció i que vol compartir amb nosaltres. L’acompanya al piano Barbara […]

Desde los inicios de la existencia de la ficción, el viaje ha servido como metáfora de varias circunstancias humanas como la búsqueda del sentido de la vida, la huida de una realidad que no queremos aceptar o la evolución emocional de un personaje, entre otras perspectivas. El brillante dramaturgo Josep Maria Miró toma, en este caso, esta arquetípica alegoría para darle un aire más contemporáneo. El autor de El principio de Arquímedes reflexiona sobre la diferencia entre el turista (aquel que se traslada pero, en realidad, no ve nada) y el viajero (el que de verdad quiere conocer las cosas), para explicarnos una historia íntima, emotiva y dolorosa. Gabriela Izcovich ha sido la encargada de dirigir esta pieza, dotándola del […]

Carlos Perelló es el autor de Dramaburg, el tercer premio de la segunda edición del ciclo Desperta Lab organizado por la Sala Atrium y la Nau Ivanow. Después de un proceso de cuatro semanas de trabajo colectivo alrededor de la corrupción ideológica como producto de la espectacularidad, Guillem Geafell dirige un montaje complejo y lleno de filosofía, no apto para todos los públicos. En la obra, observamos como la dialéctica poético-filosófica resulta contaminada por una estridente puesta en escena llena de gritos y provocación. Ese es precisamente el objetivo de denuncia del texto: ofrecer una muestra pos-apocalíptica de cómo la exhibición releva y confunde la reflexión. Lee la crítica completa aquí: http://www.masteatro.com/critica-de-dramaburg

Un herbicida es un producto químico utilizado para eliminar plantas indeseadas. Esa parece ser la moral del grupo A, una secta incierta que pretende eliminar todo ser humano viviente y crear una nueva y mejor sociedad. Cuando Ema, la protagonista de esta historia, deseó que el mundo cambiara, poco podía imaginarse hasta qué punto sus deseos llegarían a hacerse realidad. El texto distópico de Maria Porras es muy sutil, sugiere más que cuenta y deja al espectador la tarea de imaginar los detalles. Puede que no dé respuestas, pero si genera muchas preguntas: ¿Realmente puede el ser humano cambiar? ¿Hasta dónde se es capaz de llegar para este cambio? Y sobretodo, ¿el fin justifica los medios? Al texto se le […]

Vero Cendoya (Barcelona, 1976) s’ha inspirat en un text de la periodista i escriptora Natza Farré per construir el seu últim espectacle de teatre-dansa, IF (L’ÚLTIM DESIG) que dimecres vam poder veure a la Sala Atrium. Tres germanes amb personalitats i vivències molt diferents tornen al càmping on havien passat molts dies de la seva infantesa, per complir l’últim desig de la seva mare que volia ser enterrada allà. L’espectacle està inspirat en l’estètica i continguts del món oníric del pintor Mark Ryden i té referències al cinema de Wess Anderson. Un viatge emocional de les tres germanes que recorden el passat que van compartir, quins eren els seus desitjos i quines són les seves realitats. Amb el cos i […]

Per anar bé, alguna cosa hauria de rebentar dins nostre cada cop que anem al teatre. A Blasted tot rebenta perquè cal que ho faci per començar a reconstruir. Sarah Kane entén cada text que escriu com un seguit d’explosions que han de desmuntar tot allò preconcebut que han passat a formar part d’un magma espès absolutament indiscutible, o millor dit, indiscutit. No és casualitat, doncs, que l’Alícia Gorina s’hi hagi fixat per dur-la per primer cop a Catalunya, tenint en compte que la seva mirada també és pertinaç i igualment compromesa, com ho és la de l’anglesa. Compromesa amb l’ésser humà i amb una voluntat de posar en evidència la realitat sense embuts.

Un text de l’autor argentí Alfredo Staffolani (1982) ha estat l’última lectura escenificada del cicle DNI+D. Per quarta temporada consecutiva, el Teatre Tantarantana i el Teatre dels Argonautes han ofert el cicle DNI+D on s’han presentat sis obres, de sis països, escrites per sis autors de l’escena teatral iberoamericana. Amb transmissió en directe a través de les xarxes socials és un projecte que vol promocionar la nova creació dramatúrgica de Llatinoamèrica a Catalunya i Portugal. POR CULPA DE LA NIEVE és una comèdia dramàtica ambientada en alguna ciutat de Bèlgica, on el fred i la religió anglicana ho impregnen tot. Dirigida per Abel Vernet ha comptat amb la participació de Núria Casas (Katia), Oriol Escalé (Blas), Estefi García (Ruth), Jordi […]

MOBY DICK és una novel·la de l’escriptor Herman Melville publicada en 1851 que narra la travessia del vaixell Pequod, comandat pel capità Ahab, en l’obsessiva i suïcida persecució de la balena blanca. Juan Cavestany ha fet l’adaptació del text, i tal com ens va comentar a la roda de premsa després de conèixer la novel·la, va descobrir que «el veritable secret de la novel·la va més enllà del relat d’aventures que aquesta presenta». L’essència de Moby Dick rau en el que representa aquesta persecució obsessiva per a tota la tripulació del Pequod. Una ambiciosa adaptació teatral, una proposta «enorme» que s’ha portat a l’escenari del Teatre Goya sota la direcció de l’Andrés Lima «estem davant de la història d’una obsessió […]

Ahir vaig acudir a l’estrena de «Moby Dick» al Teatre Goya. Per començar indicar que el treball que vaig veure a l’escena va ser extraordinari. Començant per l’escenografia, la il·luminació i l’espai sonor. Tot a la perfecció per una obra amb un protagonisme absolut. La sensació de viatge, de tempesta, de persecusió l’han resolt amb enginy gràcies al so i la llum; fins i tot en alguns moments amb les imatges en moviment. Però la constant presencia de l’aigua amb la reproducció de les ones a la part alta del fons, m’ha semblat poc escaïent. Segurament, dependent de la fila on estàs situat veus com la sensació de profunditat. Però si estàs situat una mica lluny, aquesta perspectiva la perds […]

Inicialment tenia que assistir a l’última setmana de “El Bufón del Rey Lear”, però abans d’entrar ja em van comentar que durant aquest mes de febrer continuava la representació. I amb una sala plena, no és estrany que s’hagi prorrogat durant les properes setmanes. En diferents moments aquesta obra de Shakespeare d’esvaeix per endinsar-nos en diferents moments de la realitat. Tant amb referents polítics/socials actuals com una visió de la feina del dramaturg i actor que es presenta davant nosaltres. És un viatge constant entre la història del Rei Lear i l’actualitat, resolta amb molta dignitat. I el resultat és força bo, per la seva proposta totalment original i captivadora. Davant una adaptació d’un Shakespeare, un rei Lei, ens trobem […]