Recomendaciones

Han passat onze anys d’ençà que es va representar aquesta producció, en aquest mateix teatre, protagonitzada per Ramon Madaula i Laura Conejero, i ara, ha tornat amb Abel Folk i Àngels Gonyalons com a protagonistes. Tal com va comentar a la roda de premsa el seu director, que repeteix experiència, Joan Lluís Bozzo, l’èxit de públic i les excel·lents crítiques que van aconseguir, han fet aconsellable i possible la seva reprogramació. El text d’Emmanuel Schmidt, un dels autors francesos contemporanis més llegits i més representats del món, és un vodevil filosòfic on s’hi barreja veracitat històrica i ficció teatral amb humor intel·ligent. Una reflexió sobre les contradiccions entre el pensament i els sentiments. Un text escrit l’any 1997 i portat […]

Basat en un text original d’Oscar Wilde, un text de nova creació de Joan Yago, dirigit per Josep Maria Mestres, és la proposta que ens ofereixen al Teatre Condal. Joan Pera és EL FANTASMA DE CANTERVILLE. Joan Pere encarna a Sir Simon de Canterville, el re re re re re re re besavi de l’actual propietari del castell (Pep Sais), condemnat a viure eternament en ser acusat, injustament, de la mort de la seva esposa. Interpreta un personatge divertit que es belluga en una acurada escenografia, presidida per una senyorial escala. Només una persona fa companyia al fantasma, i te cura d’ell, la governanta Marigold Umney, paper que també interpreta Pep Sais. Aquest espai misteriós acollirà la trobada entre el […]

Nunca olvides qué eres, porque desde luego el mundo no lo va a olvidar. Conviértelo en tu mejor arma, así nunca será tu punto débil. Úsalo como armadura y nadie podrá utilizarlo para herirte. Esta es la frase en forma de consejo que Tyrion Lannister le (nos) regala a Jon Snow. Para que sea de Cyrano, solo le falta el verso. El equipo de Terra baixa vuelve a unirse en este montaje en el que sí, esta vez hay más de un actor. Aunque Lluís Homar sigue siendo el protagonista. Con este punto de gran hombre, inteligente, perspicaz y lleno de nobleza, cómplice con sus amigos y eficiente para vencer a sus enemigos. Cyrano es un clamo por la dignidad […]

Desde que nuestra actualidad ha entrado en una etapa políticamente convulsa, hemos quedado atrapados en una dinámica de estar hartos de hablar siempre de los mismos temas y, al mismo tiempo, no poder dejar de hacerlo. En este sentido, Sopa de pollastre amb ordi es una propuesta muy interesante y muy adecuada para este momento, ya que explora cuestiones como la lucha social, los ideales, la resistencia y el desengaño final que están muy presentes en nuestro día a día, y nos aporta una refrescante nueva perspectiva. El espectáculo muestra con gran inteligencia la erosión emocional en una familia inglesa a lo largo de la historia, desde la lucha contra el fascismo en la Guerra Civil Española hasta la decepción […]

Vam esperar al dia del col.loqui per poder gaudir d’aquesta esplèndida proposta, escrita per Nell Leyshon, traduïda de l’anglès per Marc Rosich i dirigida per Fernando Bernués. Una escenografia de Max Glaenzel, autènticament impactant, supèrbia, de les que et deixa bocabadat al punt d’entrar a la sala. Els actors a escena, esperen. Els ulls no poden abastar la immensitat d’un espai delimitat per les parets que conformen una mena de capsa tancada, on aquest món rural esdevé claustrofòbic, trist i fred. És tardor, els dies són curts i les fulles i les pomes cauen dels arbres en una finca rural d’Anglaterra. Compartim amb la família un dia de les seves vides, un dia especialment dur marcat per la mort i […]

De vacaciones por Suramérica, una pareja discute. Ella, interpretada por Lina Lambert, se va a Argentina y él, Pablo Viña, intenta encontrarla. Por el camino, ambos se encuentran a un variopinto grupo de personajes con los que entablaran breves conversaciones. Y son estos, los secundarios, los que salvan esta road movie de Josep Maria Miró. El choque cultural es uno de los elementos más subrayados en el texto y en la dirección de Gabriela Izcovich, quien opta por una puesta en escena austera, vacía, con tan solo algunos elementos que entran y salen –una cama, un banco, un carrito de la limpieza- y unas pocas proyecciones. Por un lado, resulta difícil olvidarse de la banalidad del turismo cuando los protagonistas […]

El Teatro Poliorama ha recuperado esta temporada una de las comedias más exitosas del teatro catalán: El Llibertí, un vodevil escrito por Eric Emmanuel Schmitt que nos propone una divertida reflexión sobre las contradicciones entre el pensamiento y los sentimientos. La obra dirigida de nuevo por Joan Lluís Bozzo parte de un momento de la vida del filósofo Diderot, la redacción de un artículo sobre el concepto de la ‘moral’ para la Enciclopedia, mientras el espectador está presente los diferentes ‘affaires’ que mantiene el filósofo con el resto de protagonistas. A pesar de que el concepto de vodevil no sería el más moderno … no se asuste, lo cierto es que el texto y la dicotomía que nos plantea el […]

Hem pogut veure per primera vegada aquesta òpera basada en el clàssic de William Shakespeare, presentada en cinc actes, amb llibret de Jules Barbier i Michael Carré, i música de Charles Gounod (1818-1893). La producció de Stephen Lawless situa l’acció al segle XIX, època de la creació de l’òpera, en el marc de la Guerra civil nord-americana. La escenografía, pel nostre gust força avorrida i tètrica, reprodueix la cripta d’un mausoleu semicircular amb desenes de nínxols i els noms dels caiguts en combat. És un decorat fix que es va transformant amb l’aparició d’escales, portes i balcons. Les parets laterals es desplacen i del terra apareix i desapareix el cadafal que és també el llit d’amor i el llit mortuori […]

El teatre, entre altres coses, és entreteniment i, si hi ha un obra ara mateix en cartell que pot aportar això als espectadors, aquesta és sens dubte El fantasma de Canterville que es pot veure al Condal. Basant-se en el text clàssic d’Oscar Wilde, tot i que amb una representació dirigida cap a una vessant més còmica que l’original, l’espectacle ens convida a passar una bona estona entre riures. Joan Pere, en el paper del fantasma, ens captiva i anima a passar-ho bé des del primer moment en què surt a escena. El seu personatge, és histriònic, divertit i cara dura, i nosaltres que ens divertim veient les seves diferents fases. De la resta del repartiment, tots en el seu […]

Did, Vi y Rose son amigas. De las de verdad. De esa especie tan difícil de encontrar que, según Kurt Cobain, lo sigue siendo pese a saberlo todo sobre ti. De esas personas que si no te entienden fingen entenderte. Que en el fondo te apoyan hagas lo que hagas. Que se enfadan pero al final vuelven, por más distancia, tiempo, o diferencias que os separen. Lee la crítica completa aquí.

A la izquierda, una chica –soñadora e inocente Olivia Delcán– secuestrada en un sótano oscuro. A la derecha, un chico –rabioso y enérgico Nacho Sánchez– aislado en su habitación, cansado y enfadado por no entender ni ser entendido. Aunque en prisiones de distinta naturaleza, ambos están encerrados. Y en los dos abundan los sueños rotos, las esperanzas truncadas, los recuerdos hirientes y los deseos ahogados. Los dos intentan expresarse, comunicarse con el exterior mediante cámaras, pero ninguno lo consigue. Y al final los dos escaparán, tomando para ello decisiones drásticas y extremas. En medio de ambos queda la adolescencia que les une, personificada por una especie de fantasma de la niñez. Una diabólica y omnisciente maestra de ceremonias –Andrea de […]

Guillem Morales i Carme Portacelli ens ofereixen una nova visió d’aquesta novel·la, dos-cents anys després de la primera publicació. Un apropament a la humanitat ferida de «la criatura» (que alguns anomenen «el monstre»), i a l’enorme irresponsabilitat del científic que té por del resultat del seu experiment. Guillem Morales (graduat de l’Escac i director de pel·lícules com L’habitant incert i la premiada Els ulls de la Júlia) i Carme Portacelli (actual directora artística del Teatro Español de Madrid) han estat dos anys treballant en aquesta adaptació per extreure l’aspecte humà de la novel·la. Dos actors, que lluny dels seus registres habituals, ens han ofert unes magnífiques interpretacions, Àngel Llàcer és Victor Frankestein, Joel Joan és la criatura. Una adaptació que […]

Una de les que serà, de ben segur, de les millors propostes de la temporada, tot i ser un text del que en pots predir els fets. De totes maneres, a la primera part surgeixen tot de preguntes de les que esperes que més endavant n’obtinguis les respostes…però no és així. Queden fils sense lligar, potser expressament perquè sigui el propi públic qui posi els lligams de la família. Des del moment en què l’espectador busca la seva butaca per seure-hi, ja pot entrar al món paral·lel que Fernando Bernués construeix a partir del text de Nell Leyshon, ja que no hi ha teló i la família camperola anglesa seu repartida per la immensitat de l’escenari. Un escenari pràcticament sense […]

El TNC ha programat per aquestes dates una proposta de dansa, dins de la seva programació familiar, en funcions matinals exclusives per escoles o per famílies en horaris habituals. VIATGE AL CENTRE DE LA TERRA ja es va poder veure a Barcelona l’any 2015 dins de la programació del Grec d’aquell any. La Companyia Roseland Musical juntament amb Manuel Veiga (dramatúrgia), Anna Planas (coreografia) i Franc Aleu (creació de l’audiovisual), han aixecat aquesta proposta tecnològicament sorprenent, per tal d’apropar la dansa als nens i adolescents, però també amb la intenció de fer palès que la Cultura és essencial per l’ésser humà…. i ho fan a través de les noves tecnologies, a les que estan acostumades les noves generacions. Un parell […]

¿Qué pasa cuando, una familia, con profundas convicciones políticas, deja de creer con sus ideales? Pues que muere, poco a poco. Sus vidas quedan sometidas a un ánimo sin aliento donde uno no se preocupa ni en cambiarse de ropa cuando se va a dormir. Sopa de pollastre amb ordi nos cuenta la historia de una familia de clase obrera, los Kahn, que verán como todo en lo que habían creído y por lo que habían luchado, se va fundiendo para acabar desapareciendo. El espectáculo explora la vertiente más íntima de la política y la ideología. El personaje de Sara, la madre y eje de la familia, interpretado por Marcia Cisteró, nos hace una explicación inmejorable: cuando llevas la comida […]