Recomendaciones

Una fusió de música a cappella i teatre musical amb arranjaments i direcció de Gerard Ibañez en aquesta proposta on 13 veus interpreten 35 temes musicals amb coreografia de Zuhaitz San Buenaventura. Sense cap instrument i jugant únicament amb les seves veus, a BROADWAY A CAPPELLA, els 13 joves artistes ens han ofert un magnífic concert teatralitzat, trepidant, ple d’energia i d’un entusiasme que s’ha encomanat a tota la platea. Hem de destacar també, que en aquesta nova formació, cap d’ells porta auriculars com en altres casos, on poden escoltar la música de les cançons per ajudar-se en la seva correcta interpretació. Aquí no hi ha trampa ni cartó. Avui hem vist actuar 13 dels 15 seleccionats, ja que dos […]

La mujer más fea del mundo es un monólogo tragicómico que cuestiona la idea de belleza, feminidad y éxito que nos ha vendido el capitalismo. Un retrato de una generación que se entregó al consumismo del cuerpo y la imagen, quedándose atrapada en una superficialidad que provoca un vacío difícil de salvar. Ana Rujas y Bárbara Mestanza parten de esta premisa para presentar un texto lleno de sarcasmo y palabras punzantes. La actriz se entrega en cuerpo y alma a una interpretación de diez, cercana y en interacción constante con el público, logrando dejar a toda la sala con las emociones a flor de piel. Así, descubrimos a una mujer que ha cedido su cuerpo, haciéndolo de todos menos suyo. […]

Es una producción de “El musical més petit” bajo la dirección artística de Daniel Anglès Gerard Ibáñez, director musical de Broadway a Capella crea este nuevo proyecto con la coreografía de Zuhaitz San Buenaventura y los cantantes/bailarines especialmente escogidos para esta creación. A Ibáñez le debemos también los espectaculares arreglos vocales. El espectáculo empieza con la introducción del beatboxer que hace participar al público con sus sonidos, ritmos y melodías. Es un buen comienzo para lo que nos espera. Sigue una sorprendente versión del mítico dúo de Grease “You’re the one that I want” acompañado de una pareja de bailarines, y digo sorprendente porque Ibáñez lo ha convertido en una balada deliciosa. Después se van presentando temas de forma aislada […]

Des de que entres a la sala, ja ets part de la història d’en Pau. Les butaques estan també a l’escenari, envoltant el centre, on en Pau estarà dret, i passejant, i assegut, explicant-nos la seva història, i l’explica de tal manera que pots visualitzar perfectament el moment, les emocions, els colors… La meva acompanyant em va preguntar si la història era real o només l’estava interpretant. Vam sortir meravellades, vam riure molt, vam sentir tendresa i, inclús a alguns, se’ns va caure la llagrimeta en algun moment. Us recomano que no perdeu temps i aneu a veure a aquesta peça entranyable i divertida que en Pau Roca borda d’inici a fi.

Diumenge a la tarda vam gaudir de valent amb “EL PERCEBEIRO y otros relatos sobre el no me voy a caer” que David Menéndez presenta al Teatre La Gleva. Una obra que parla de la vulnerabilitat de l’ésser humà, un projecte personal de David Menéndez al voltant de la filosofia del “no em cauré”. Una obra que parla de la resistència que oferim per no caure ni física ni espiritualment, un pensament contracultural que s’oposa a la llei de la gravetat. Un monòleg sobre aquesta filosofia, que estudia la capacitat de l’ésser humà de resistir a la seva caiguda. Una busca constant de les maneres possibles per mantenir-se en peu, costi el que costi. Una proposta que comença parlant dels […]

A mi entender, es sumamente pretensioso querer versionar o adaptar un clásico. Y poco modesto, si me lo dejan decir: al fin y al cabo, es tanto como creer que uno puede mejorar una obra que ha logrado sobrevivir al barrido de la historia. Sin embargo, no es el caso del Bufón del Rey Lear donde Felipe Cabezas –creador, director e intérprete del espectáculo- recoge el eco Shakesperiano simplemente para poner contexto de traición y de estrategia política y no para aprovecharse del buen nombre de un clásico para llenar platea. A partir de aquí, y a través de sus dotes polifacéticos, el autor logra hacerse suya la obra, poniéndole un toque de contemporaneidad -con una pizca de populismo, eso […]

Distraída, divertida, sorprendente y muy amena. Estos podrían ser algunos de los adjetivos para esta obra. Felipe Cabezas nos propone ver el Rey Lear, obra clásica de Shakespeare, desde otro punto de vista: la del bufón de la corte. Así, nos narra la historia de una manera resumida, que apunta a los momentos claves de la trama, pero con una ironía y crítica implícita que acaba trasladando, de manera sencilla y natural, a la actualidad. Así, provoca un paralelismo entre la situación monárquica y de poder del libreto con la situación actual. Nunca de una manera directa, sino sutil, tanto que, a veces, el público lo pasa por alto y no se produce la respuesta que el intérprete busca –normalmente […]

“Herència Abandonada” és la quarta producció de la companyia La Volcànica. Es tracta d’una obra escrita i dirigida per l’actriu Lara Diez Quintanilla, i interpretat per Francesca Vadell i Ramon Bonvehí. “Herència abandonada” és una tragicomèdia que ens parla de les herències de la vida:les materials, les emocionals i la dels caràcters adquirits. Són aquelles motxilles que portem a les nostres esquenes i que ens costen tant de desempallegar-nos i d’oblidar. Rols i obligacions que se’ns han estat atorgades per imposició externa, com el fet de que la noia sigui qui hagi de cuidar dels pares, la responsabilitat del primogènit,el fill gran dirigir l’empresa o seguir amb el negoci familiar (ofici o carrera universitària). Els actors, Francesca Vadell i Ramon […]

Ja ho diu el mateix programa de mà TOP MAGIC by Hausson «Una màgia molt personal» i és això en el que consisteix l’espectacle. Un espectacle de màgia «molt Hausson». Hausson vol celebrar així el Premi Nacional de Cultura 2018, que va obtenir en reconeixement a la seva trajectòria. Una selecció de 10 números, el que podríem anomenar el Top 10 de la Màgia. El 85% dels números encara no els havia presentat en els seus anteriors espectacles. Abans d’ocupar les nostres localitats hem vist l’exposició «El Capricho», petites figures de ceràmica que representen mags executant números de màgia diferents. Una deliciosa exposició de Miquel Aneas. Començant per un joc amb cartes, ens ha deixat bocabadats amb la seva capacitat […]

L’espectacle “Ca, barret 50!” que he pogut veure al Teatre Eòlia és un homenatge al cabaret literari català dels anys 60. Es tracta d’un recull de cançons que s’interpretaven en el local musical la Cova del Drac de Barcelona, i els enregistraments en vídeo, en els que es poden veure a persones que van col·laborar en el projecte original, com l’Elisenda Ribas, Carme Sansa i Josep Anton Codina. La Cova del Drac fou un local musical especialitzat en jazz, que florí com a centre cultural en la dècada del 1960. Fou inaugurat el novembre de 1965 al soterrani de la cafeteria Drac Drug-Store del carrer Tuset núm. 30 de Barcelona. Va ser regentat pel poeta i cantautor Guillém d’Efak i […]

Els tres porquets és un conte tradicional del segle XIX molt conegut per tots els nens . De fet vaig triar aquest musical perquè el conte dels tres porquets va ser el preferit de la meva neboda durant molt de temps. Les nostres valoracions: Pot ser per mi no ha estat dels millors muntatges infantils que es poden veure actualment , però com era perquè gaudissin els meus nebots, els he preguntat a ells, què els ha semblat. A l’Àneu (8 anys) no li ha entusiasmat gaire, està en aquell punt d’incredulitat i de seguida es va adonar que la mare i el llop eren la mateixa persona. En canvi al meu nebot, en Roc ( 4 anys) li va […]

Feia 36 anys que aquesta òpera no es veia al Liceu, ja que l’última representació havia estat justament el 18 de desembre de 1982. Una òpera estrenada el 22 de maig de 1813 al Teatre San Benedetto de Venècia. L’estrena va obtenir un gran èxit, cosa que va propiciar succesives representacions a diversos llocs. A Roma, en 1815, l’obra es va rebatejar amb el nóm de Il naufragio felice. L’obra compta amb un llibret d’Angelo Anelli inspirat en un text anterior, del mateix nom, al que el compositor Luigi Mosca havia posat música. L’italiana in Algeri narra les peripècies d’Isabella, una dona que viatja fins a Alger a la recerca del seu amor Lindoro, que ha estat capturat pels turcs […]

Andrés Villarosa, personaje tan inconscientemente ridículo que es digno, músico de lentejuelas y cintas de gasolinera, no aparece –una vez más- en el bolo que tan duro ha sido de conseguir. Un magnífico Oriol Genís (Vespres de la Beata Verge), su representante y, aún más, amigo a pesar de todo, nos entretiene mientras le esperamos, que no están los tiempos como para suspender y devolver el dinero, contando anécdotas de este cantante melódico y casposo que tuvo su «momento de gloria» cuando actuó, hace más de veinte años, en la Bodega Bohemia de la Barcelona que empezaba a ser un parque temático. Te acabas encariñando sin remedio de este perdedor estancado en un tiempo donde las cosas (creía que) le […]

Me encanta la ciencia ficción, que no es más que, como decía alguien, reflexionar sobre cómo reaccionamos ante cambios, habitualmente tecnológicos. La excusa aquí es la física cuántica de la que no he entendido nunca nada de nada. Sí, sé de memoria lo del gato de Schrödinger, y sigo con mi pensamiento limitado: o está vivo o muerto, no fastidiemos. No obstante, no nos asustemos, que la obra se disfruta, y mucho, sin necesidad de nada más que ganas de vivir emociones. La premisa es interesantísima: de repente, la gente puede saber cómo será su futuro. Aparecen en los muros de Facebook mensajes que nosotros mismos escribiremos en unos años. Y claro, todo cambia. Si ya está todo decidido, ¿qué […]

LA NETA DEL SEYOR LINH, interpretada per Lluís Homar (Barcelona, 1957) sota la direcció de Guy Cassiers (Anvers 1960) a partir de la producció original de Toneelhuis. Versió teatral de la novel·la de Philippe Claudel (1962) traduïda del francès per Sergi Belbel i amb dramatúrgia d’Erwin Jans i Jérôme Kircher. Aquest espectacle forma part del recorregut Memòria Obstinada com també “Así que pasen cinco años” (del 18 al 20 de gener), “Saigon” (25 i 26 de gener), “Mar de fons història oculta del desembarcament” (del 13 al 24 de marc) i “Mundo obrero una historia de la clase trabajadora en España” (del 13 al 30 de juny). El senyor Linh ha fugit del seu país, que ha estat anorreat per […]