Recomendaciones

Carrie és un títol conegut per gairebé tothom, ja sigui per haver llegit la novel·la de Stephen King, haver vist la pel·lícula dels anys 70 (o el remake més recent del 2013) o simplement pel propi coneixement popular. Així, en plena moda d’adaptacions musicals de películ·les i de llibres coneguts com atractiu comercial, ens trobem que ja fa trenta anys que es va portar als escenaris de Broadway aquesta història. Si bé, d’entrada pot semblar estrany que es fes un musical d’aquest thriller de terror, no ho és tant quan observem la profunditat que ofereixen els personatges i la història, en especial la seva protagonista. D’aquesta manera, trobem una narrativa ben adaptada per a un escenari i un grapat de […]

Romeo y Julieta, historia adaptada y versionada en incontables ocasiones, tanto que parecería que no queda relectura por hacer. Pues ahora Antzoki Teatteri ofrece esta interesante mirada distinta. En realidad, el mérito es, tocando muy poco, dar una visión totalmente nueva a lo que ya conocemos sin pervertir la esencia. Se pretende una mirada diferente y objetivo logrado con creces. Sin spoilers, el amor es el amor y surge cuando, donde y entre quienes menos lo esperas. No puedes ni, sobre todo, pueden los demás, hacer nada, aunque quieran o crean protegerte. El amor no entiende de razas, clases, orígenes… Surge y ya. Cambia cómo se expresa pero los sentimientos, la pasión, la alegría del encuentro y la tragedia de […]

Un text original de Sílvia Navarro i Alicia Serrat, amb música original d’Eduard Tenas i dirigida per la mateixa Sílvia Navarro. Fa goig un teatre amb famílies senceres i criatures de totes les edats que esperen ansiosos l’inici de l’espectacle, sentir-los comentar el que ja veuen a l’escenari o el que esperen veure, i els comentaris a la sortida …. Bon Nadal Dr. Greenwich és un musical que parla de l’estrafolari científic (Marc Miramunt) que inventa estris per mesurar els somriures, pesebres vivents en miniatura o aparells per aconseguir cantar. Per ell el Nadal és la seva època preferida perquè tothom és feliç. El seu jove ajudant Lewis Langton (Eloi Gómez) li fa costat en tot i secunda la creació […]

Sugar fue una adaptación muy literal de Con faldas y a lo loco, con una gran pareja cómica, Xavi Duch y Rubén Yuste, un musical divertido para todos, con pocas sorpresas pero es que no eran necesarias, sabíamos qué íbamos a ver y qué esperábamos. Ahora, los responsables nos sorprenden con una adaptación del thriller de Alfred Hitchcock totalmente rompedora y sorprendente. Con respeto hacia el original pero rompiendo todos los esquemas y límites. Lo que era un filme de suspenso aquí es una alocada y trepidante comedia. Tenemos todo lo importante del film: un inocente falsamente acusado, la mujer fatal, traiciones, persecución sin tregua, giros inesperados… y todo un añadido de risas a discreción. Para conseguir esta combinación se […]

Mag Lari celebra los 25 años de profesión y lo ha hecho con la presentación de 25 trucos que él llama ilusiones. A todos los números de las cajas (muy conocidos y quizás excesivos), desapariciones y juegos espectaculares de cartas, ha añadido en esta ocasión vídeos y fotos de sus comienzos en el Llantiol y otros lugares con los que lo han acompañado a lo largo de estos años. Los momentos de nostalgia envuelven la ternura y el humor inocente al que ya nos tiene acostumbrados. Es tan cercano que a pesar de la vergüenza que da subir al escenario, llegas a desearlo para estar cerca de este gran mago de la ilusión y de la fantasía. No importa que […]

El teatre de Nico&Sunset és la cerca incessant d’un to, d’un camí per a connectar amb l’adolescència. No és gens fàcil perquè, malauradament, els joves se senten aliens als codis del teatre, perquè la pròpia indústria teatral els ha menystingut fins a allunyar-los de les sales. Be my baby suposa un pas més en la recuperació dels adolescents per al teatre, com a subjectes, com a objecte i com a públic. La qüestió és tan simple com tractar amb respecte i no amb paternalisme els temes que els preocupen, els seus gustos, la seva manera de parlar… Tan simple i tan complicat de dur a escena, precisament, sense mirar-los per sobre l’espatlla i sense convertir-ho en una paròdia. Els tres […]

Javier Ortiz (Sant Sebastià 1948-Madrid 2009) era un periodista que durant els seus anys de militància antifranquista va patir la tortura policial. Va viure denunciant permanentment l’abús policial i els espais d’impunitat que existeixen a les societats anomenades democràtiques. I ho va fer des del periodisme. Aquest text, «José K, torturado» està carregat de polèmica d’ençà que en 1998 Javier Ortiz va donar una conferència sobre la tortura en el Círculo de Bellas Artes de Madrid, que va provocar la sortida indignada de mig aforament enmig d’insults al ponent. L’editorial Atrapasueños va editar el text en 2009. Carles Alfaro (València 1960) fundador de la companyia Moma Teatre (1982), és dramaturg, director, actor, escenògraf i dissenyador de llums. Ha treballat durant […]

Aquesta obra de Carlos Be va ser escrita en 2006, publicada en 2008 i va ser portada al cinema l’any 2017 (Fran Arráez). Al mes de maig de 2018 va passar als escenaris teatrals dirigida pel mateix autor del text, Carlos Be. Ara tenim l’oportunitat de veure aquesta proposta LLUEVEN VACAS a la Sala Versus Glòries. Una proposta sobre la violència de gènere que comença amb una conversa «aparentment normal» entre el matrimoni format per Fernando (Joan Bentallé) i Margarita (Lidia Navarro): Fernando: ¡Nena! Margarita: ¿Qué pasa? Fernando: ¡Llueven vacas! Mira Margarita: Es verdad Fernando: Mira esa qué grande. Es enorme. Ya no la ves. Qué rápido caen I a partir d’aquesta inusual conversa assistim a un seguit d’escenes que […]

16 anys després que Dagoll Dagom presentés Poe al Poliorama, la companyia Gataro ha adaptat aquest musical a una versió més propera al cabaret i en un format més petit tot celebrant els seus vint anys de forma molt encertada. En aquest sentit, l’adaptació està molt ben trobada ja que conserva l’essència original i al mateix temps desprèn una personalitat pròpia que la fa brillar per si sola. Així, aconsegueix crear una molt bona atmosfera que resulta propera als relats de l’autor a qui es ret tribut alhora que sap com traslladar la vessant còmica de forma adient, mostrant-se exagerada només amb allò que li pertoca dins del gènere escollit. D’aquesta manera, la direcció de Victor Alvaro sap com trobar […]

Anhelo y delicadeza son los conceptos que me evoca Todas las noches de un día, un deseado montaje proyectado desde hace tiempo por el poético dramaturgo Alberto Conejero y el director Luis Luque, productor de belleza escénica. Todas las noches de un día está contada desde Samuel, un jardinero (“hay que amar la espera para ser jardinero”) que cuida el jardín de una enigmática mujer, Silvia, que ha desaparecido (“Cuánto tiempo tiene que pasar para que quien se haya ido desaparezca?”). Samuel y Silvia, dos personajes tomados por su pasado y envueltos por una promesa. Desde el principio, se respira extrañeza y ensoñación hacia los dos. Ella, interpretada por Ana Torrent, transita con sutileza entre vitalidad e intensidad, con ecos […]

Argelers: aquestes són les últimes paraules que l’àvia de la Clara i la Joana va dir abans de morir. La resposta la trobaràn en un vell diari on comença tota la història que ens volen explicar. Ens trobem en un petit dilema en aquesta obra. Primer de tot, estem davant en una obra que vol explicar-nos la història d’un camp de concentració que es va construir a una localitat de França on els refugiats de la Guerra Civil van estar reclòs al recinte. En aquest moment, a partir d’una introducció d’unes germanes, ens explica les condicions de vida d’aquests refugiats amb veu de dues catalanes. Podem veure a partir de diferents veus en off i de les seves converses que […]

Estaba claro que el escape room, este juego que consiste en escapar de una habitación a base de descifrar enigmas, tenía mucho de teatral. De hecho, las veces que he visitado alguno he pensado que tanto en la ambientación como en el hilo argumental había las bases de una buena historia, con elementos muy teatrales y también cinematográficos. En los últimos tiempos, hemos tenido en nuestra cartelera teatral varias obras inspiradas en este juego, como por ejemplo Escape Show o Sex Escape. La versión que nos ofrecen Hèctor Claramunt y Joel Joan es quizás la más compleja dramatúrgicamente y la que más nos acerca a un objetivo teatral y no tanto a un entretenimiento, puesto que aparte de la mecánica […]

La compañía La Ruta 40 nos regaló en el año 2015 la sorprendente obra Dinar de Nadal que ganó merecidamente el premio butaca al mejor espectáculo de pequeño formato y fue finalista en otros premios. Carlota Subirós ha sabido aprovechar el gran potencial de esta compañía para dirigir una pieza periodística muy elaborada. Es un trabajo documental realizado con cuidado y respeto. Son recortes de la historia que los más mayores conocemos bien pero los jóvenes, que era la mayoría del público, podían encontrar a faltar elementos para comprender la profundidad del mayo del 68 o las movilizaciones obreras y estudiantiles de los años 70. Las huelgas de los astilleros de Gijón del 2000 son la suma de todas las […]

Ahir dimarts dia 4 de desembre, un Teatre Goya que feia goig, ple fins dalt de tot, per veure ESCAPE ROOM la comèdia de terror escrita i dirigida per Joel Joan i Hèctor Claramunt. Una proposta que busca divertir a l’espectador amb un tipus d’humor àcid que es riu de nosaltres mateixos i de la nostra actualitat política. Però no és només un divertiment, segons Joel Joan, ESCAPE ROOM vol deixar evident que les mentides, en general, fan mal i no serveixen per res. Que la veritat sempre ajuda per dolorosa que aquesta pugui ser. Una obra on se’n riuen de gairebé tot: del feminisme, de la radicalitat de la CUP, dels afiliats al PSC, de l’independentisme, dels símbols ideològics, […]

1939, Barcelona cau en mans dels franquistes. Davant la por a possibles represàlies, molts dels republicans espanyols van decidir exiliar-se cap a França. L’acolliment que van rebre per part del govern francès va ser denigrant. Degut a la massiva arribada de gent, el govern francès va decidir fer un tancat a la platja d’Argelers, i va construir un camp de concentració. S’estima que hi vàrem passar un total de 465.000 persones. Per què hi ha tan poques referències històriques d’aquest camp de concentració? Perquè ningú en parla? Com pot ser que un fet tan horrible hagi desaparegut de la història sense deixar cap rastre? “Rastres_Argelers” és el testimoni d’aquells homes i dones que van ser tancats i tractats com a […]