Recomendaciones

Tots els estudis de les tragèdies clàssiques han arribat a la conclusió que aquest estil de textos estan marcats per les aventures d’un heroi que s’ha d’enfrontar a algú amb idees oposades i que el desenllaç és incert. En el seu moment «La casa de nines» d’Ibsen va rebre l’etiqueta de «Tragèdia moderna», ja que s’apropava als estàndards establerts dins de la societat del moment. Ara, «Sacarina» es vesteix de tragèdia moderna, on un heroi ha de sobreviure a les adversitats en una societat actual i corrompuda per la precarietat laboral. La Ruta 40 proposa un joc de mirades i anades i vingudes mil·limètriques on la naturalitat, el ritme i la realitat treuen el cap de la mà de les […]

LA CLEMENZA DI TITO de Wolfang Amadeus Mozart , òpera en dos actes sota la direcció escènica de David McVicar i la direcció musical de Philippe Auguin. LA CLEMENZA DI TITO, és una història de l’imperi romà, al segle I de la nostra era i ens explica la conjura de Vitellia (Myrtò Papatanasiu), i del seu amant Sesto (Stéphanie d’Oustrac) per assassinar i enderrocar Tito (Paolo Fanale) l’emperador. Un emperador que, un cop coneguda la conxorxa, preferirà mostrar clemència perdonant els conspiradors. McVicar ens presenta una posada en escena d’una sobrietat i foscor «monumentals», tota l’escenografia amb tonalitats grises i el vestuari negre que anacrònicament no correspon a l’època que representa. Tan sols l’emperador i Servilia (Anne-Catherine Gillet) la germana […]

Avui em dirigeixo principalment a tots aquells que no han anat mai a veure un espectacle d’en Xavier Bobés. La resta estic del tot segura que els va passar com a mi, que des de que el vaig descobrir, en el meu cas a “Cosas que se olvidan fácilmente” , no m’he perdut cap dels seus espectacles. Xavier Bobés, fundador de la companyia Playground, és una de les figura més destacada del país en l’àmbit del teatre d’objectes. Els seus muntatges escènics, més que teatre, són experiències teatrals. Propostes diferents i trencadores, centralitzades en el joc escènic i en la investigació del món de l’objecte quotidià, per dotar-lo de nous discursos en contextos sorprenents que tenen cabuda en un món […]

Ahora que ya llevamos un par de décadas en las que teatro catalán le ha perdido el miedo a la ciencia ficción (desde los inicios de Javier Daulte a una nueva generación de autores como Marc Angelet, Alejo Levis, Roc Esquius o Clàudia Cedó, entre otros), resulta evidente que el género cada vez focaliza más en temas concretos. En este Demà, por ejemplo, la dramaturga Helena Tornero nos habla del amor a través de un nuevo y aparentemente infalible sistema para encontrar pareja en un contexto de futuro distópico. Evidentemente, este mecanismo social esconde una parte muy oscura que, poco a poco, iremos descubriendo. Dirigida por Aleix Fauró, el montaje resulta elegante y misterioso, y sabe captar muy bien el […]

Hemos vistos muchas veces las historias de personas que han conseguido su sueño de llegar a ser estrellas en la música, el cine o el teatro. En cambio, pocas veces se pone el foco en aquellas que lo intentan, igual que el resto, y que se quedan por el camino. Y, de hecho, esto es lo que pasa a la mayoría de personas que luchan por trabajar en el mundo del arte, pocas consiguen llegar al éxito absoluto. Esta es la base de este espectáculo de luces, colores, música y, sobretodo, mucho baile. El texto muestra un casting para formar parte del coro de un espectáculo, la pared donde se acomodarán los protagonistas de la obra. Durante la narración se […]

Estrenado en Broadway en 1975, originalmente, A Chorus Line supuso una ruptura con el tipo de historias que llevaban explicando los musicales a lo largo de varias décadas. Por primera vez, no se seguía la trayectoria de un aspirante a artista que acababa logrando el éxito sino que es ponía el foco en aquellos actores, bailarines y cantantes que son imprescindibles en toda industria pero nadie se para a pensar que también ellos tienen sus vidas y que, igualmente, pueden ser muy interesantes, aunque nunca estén en primera línea. La elección de este espectáculo para inaugurar su teatro ha sido todo un acierto por parte de Antonio Banderas. No solo por la calidad del mismo, sino por su valor simbólico. […]

Una adaptació teatral del llibre de Luis María Pescetti,, realitzada en format unipersonal, de Cecilia Rodriguez i Verónica Aguada Bertea ha deixat, al nostre entendre, bona part de l’essència poètica del text original, en el camí. El llibre recull vint-i-dues cartes que escriu una joveníssima noia, Paloma al seu amor Antonio, que molt més gran que ella, l’ha deixat. Ell treballa a la cabina d’una grua. Per a ella és el seu primer desengany amorós. A través de les cartes que escriu, ella vol comprendre, vol saber, vol recuperar l’amor que ha perdut. L’adaptació teatral, realitzada en format unipersonal, de Cecilia Rodriguez i Verónica Aguada Bertea ha deixat, al nostre entendre, bona part de l’essència poètica del text original, en […]

Dissabte vam poder veure la segona proposta del díptic Greta & Friday, que segons va comentar el director artístic del teatre Escenari Joan Brossa, Marc Chornet (podeu veure aquí l’entrada de la roda de premsa), es va plantejar amb dues finalitats, d’una banda trobar en els dos autors «l’herència de Brossa» capaços de crear estètiques arriscades, i per l’altra, abordar des de la teatralitat el fenomen activista dels joves en un moviment global i compromès com és el Fridays for future liderat per la jove Greta Thunberg. El passat dia 24 de gener vam veure la primera de les propostes “Amor pur” obra escrita per Albert Mestres basada en dos personatges que es coneixen i s’enamoren durant la seva adolescència. […]

A CHORUS LINE es va estrenar a Broadway el 1975, concebut, dirigit i coreografiat originalment per Michael Bennett, amb llibret de James Kirkwood i Nicholas Dante, música de Marvin Hamlisch i cançons d’Edward Kleban, va guanyar 9 premis Tony i 1 Pulitzer. Ara ens arriba un revival de la producció original a càrrec de Baayork Lee (Chinatown, Nova York 1946), coreògrafa i directora que va interpretar a Connie Wong en la producció original. Un personatge inspirat en ella mateixa, una noia americana d’origen xinès que té problemes amb la seva reduïda alçada. A CHORUS LINE, es va estrenar el passat 15 de novembre al Teatro Soho CaixaBank de Màlaga, teatre d’Antonio Banderas que va inaugurar sota la direcció de Lluís […]

Hi ha dies en que el món és massa. En que tot sembla alineat a la contra. Dies en que et ficaries dins del llit, sota llençols i mantes, o més abaix encara, i no sortiries més. Germanes és un dels textos més intimistes del cèlebre escriptor i dramaturg canadenc, d’origen libanès, Wajdi Mouawad. El simbolisme i la poètica del seu teatre (que m’atreveixo a comparar amb la de Murakami, en gènere narratiu) li permet transgredir moltes de les normes bàsiques del gènere, com l’existència d’un conflicte. A Germanes, el conflicte és el món. Un conflicte més enllà de l’espai i el temps escènics. Més enllà dels personatges o de l’encontre entre ells. El conflicte és l’existència, la gestió de […]

Fa quatre anys vaig veure “Vespres de la Beata Verge” al Teatre Akadèmia. Per mi va ser una autèntica descoberta: un autor amb un estil totalment diferent a la resta , un text autènticament meravellós, d’una gran dificultat tècnica, només a l’abast de grans actors com ho és l’Oriol Genís. No sempre es te la oportunitat de tornar a veure, passats uns anys, la mateixa obra interpretada pel mateix actor. Així que quan vaig veure que l’Escenari Joan Brossa, la programava, no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig reservar les entrades. Ha sigut genial tornar-la a veure. L’he gaudit i entès més que la primera vegada. Els que no la vau veure en el seu dia, no us la […]

Per res del món em volia perdre “A Chorus Line”. Sóc de la generació de “Fama” d’Alan Parker, de les pel·lícules “Flash Dance”, “Footloose” i “Dirty Dancing”. He vist infinitat de vegades “Street dance”. Mai em vaig perdre un capítol de “Un paso adelante” i entre Pedro (Pablo Puyol) i Roberto (Miguel Ángel Muñoz) sempre em vaig decantar per Pedro. He seguit des del primer dia el programa Fama, ¡a bailar! (2008) I encara tinc gravades aquestes paraules en la memòria “Teneis muchos sueños. Buscais la fama. Pero la Fama cuesta. Pués aquí es donde vais a empezar a pagar. Con sudor” M’encanta la dansa! M’emociona la dansa! M’apassiona la dansa! Flipo veient com algú és capaç d’expressar-se només ballant. […]

La Ruta 40, probablemente mi compañía de cabecera, está desatada. Diría –elucubrar desde la ignorancia es gratis- que están explorando caminos y lenguajes. Así, después de los clásicos El llarg dinar de Nadal (snif) o Pinter (La col·lecció), han llevado a escena textos escritos para ellos, teatro documental y hace nada una (auto) crítica un puntito «serrana» sobre el turismo (Reiseführer). Sacarina de Davide Carnivale es la tercera obra suya que vemos esta temporada, dirigida por el rutero Sergi Torrecilla (La nit d’Helver), que han adaptado tan y tan bien que parece que haya sido escrita para ellos. Una historia de supervivencia en una ciudad y profesión que no lo ponen fácil: ser actor en la Barcelona del sXXI, la […]

Els espectadors barcelonins tenim la sort de conèixer bastant bé l’obra de Wajdi Mouawad i se segueixen produint és un bon gust pels qui gaudim amb els comuns drames del dramaturg. Germanes tracta de les preocupacions, els problemes i els penediments d’una dona molt que té un paper molt influent al món, ajuda a resoldre grans conflictes, però no pot resoldre el que ella té a dins i li persegueix des de fa molts d’anys. Per altra banda, una dona índia que va ser adoptada de petita. Aquestes dues dones de vides tan diferents veuen que es poden donar suport mútuament. Tota l’acció de l’obra esdevé dins d’una habitació d’hotel, un suposat hotel d’una modernitat que desespera a Annick Bergeron. […]

Todo el mundo busca su sitio. Vivir en una ciudad, un país o un lugar concreto durante mucho tiempo, incluso des del nacimiento, no significa mucho cuando no se siente como tu sitio en el mundo. Esta obra profundiza un poco en este sentimiento, especialmente por parte de los inmigrantes de primera o segunda generación, con el cual a pesar haber crecido en un país concreto a veces, aún, se sienten excluidos o marcados por no formar parte del supuesto germen nativo de la sociedad. La Geneviève es una abogada, mediadora de conflictos, que, a pesar de su integración desde niña en Canadá, aún se siente señalada como francófona dentro de una sociedad que no es la suya. La Layla […]