Al final he anat al Maldà a veure Alhayat o la suma dels dies. Una d’aquelles propostes que tothom parla molt bé i amb raó. És una obra punyent, un cop directe a l’estómac que no et deixa indiferent. És el primer espectacle de “La Viciosa” i l’ha encertat de ple.
S’ha de dir que aquest espectacle s’ha inspirat en fets reals. Part de l’equip artístic (Laia Foguet i Georgina Latre) van anar-hi al camp de Lagadikia (Salònica. Grècia) i a partir de les seves vivències ens expliquen la vivència com a voluntària dins d’aquest camp. Amb un espectacle en català, anglès i àrab (que podem entendre sense cap dificultat) podem veure com la lectura és una sortida per fugir de la realitat.
Ja us puc dir que aquest espectacle aconsegueix el que pocs han fet, remoure la consciència i seguir pensant en el que hem vist a la sortida del teatre, en arribar a casa (quin gran moment quan ens parlen de la “nostra casa”) i durant els següents dies.
Tot i parlar del voluntariat de la protagonista en el camp de concentració i les seves vivències. No podem deixar de dir que ens parla d’una (de tantes) guerres que tenim els nostres dies i passen desapercebudes. Que les tenim uns minuts a les notícies, que sembla que ja està tot solucionat, però encara queden a l’oblit.
Si, podem dir que és teatre necessari. Però més que necessari, és teatre obligatori per veure tothom. Tant els amants del teatre, com el jovent i la resta de persones. A veure si amb sort, poden fer una gira i arribar a més gent.
S’ha de dir que els tres actors transmeten emoció. És indiferent l’idioma en què t’ho diuen (que com he comentat no és una barrera), ja que et transmeten una sensació que entra al cor sense cap mena de problema.
Podeu veure la resta de la meva opinió al següent enllaç