Laura Aubert i Bernat Cot han escrit i protagonitzen Els secundaris, una peça inspirada en els espectacles populars del Paral·lel dels anys vint, amb la qual Els Pirates han volgut celebrar el vintè aniversari del naixement de la companyia.
Dos únics actors a escena Laura Aubert i Bernat Cot interpreten una quinzena de personatges (un compartit) i cinc figuristes.
A un ritme trepidant passen de ser els secundaris, a les mares de les artistes, les vedettes, els policies, els empresaris. És un canvi constant de caracterització durant tot l’espectacle on s’utilitzen perruques, postissos i barrets.
Tot està cuidat al mínim detall, la música, el so enllaunat de les cançons, la il·luminació, el vestuari, les coreografies inspirades en l’època, el moviment, els tempos, l’attrezzo, els enregistraments d’àudio i la forma d’expressar-se lingüísticament.
Es nota que hi ha un gran treball de recerca al darrere, com material històric, documentació, anècdotes del món del teatre (dels mateixos autors i de companys de professió) I fets reals de l’època barrejats amb situacions actuals.
Sota la direcció d’Adrià Aubert, l’espectacle barreja peces teatrals còmiques i de vodevil de l’època, fent ús d’algunes referències de grans figures del món de la comèdia com els Germans Marx, Monty Python, Charlot, Buster Keaton o la Cubana, amb el tarannà de la mateixa companyia Els Pirates(música, canvis de vestuari i de personatges, moviment i coreografies).
Enric Romaní ha creat un espai realment meravellós, que com a espectadora i amant de les arts escèniques m’ha agradat molt descobrir què es cou a la rere escena d’un teatre. Una escenografia inspirada en un teatre d’època on no falta cap mena de detall (partitures, fotografies, la burra amb el vestuari, el mirall amb bombetes). S’hi ha de reconèixer que l’espai del Maldà té un encant per si mateix especial; la seva proximitat fa que tot llueixi molt més.
Els secundaris és una barreja de peces teatrals còmiques i de vodevil de l’època (amb les entrades i sortides típiques d’aquest tipus de gènere teatral).Tot passa rere escena, entre les cametes d’un teatre, un espai on els actors esperen per sortir a escena.
La veritat és que aquesta companyia s’ho han currat molt.
Tot i que Laura Aubert i Bernat Cot signen aquest espectacle, s’ha de dir que hi ha un gran treball d’equip al darrere.
En Els secundaris es toquen molts temes, les enveges i rivalitats, la prostitució, l’alterne i els senyoritus, les diferències socials, l’edat, la fam i la precarietat, els somnis i esperances, els ideals…
Els secundaris és un viatge al passat, una mirada del que significa i com es viu el fet de ser un personatge secundari, una reflexió sobre el món de la interpretació, un homenatge al teatre i a tots aquells actors i actrius que han format part de la nostra història i que han caigut en l’oblit, com l’Elena Jordi i Tina de Jarque(dues de les vedettes més populars del s. XX), a tota aquella gent que hi treballa al darrere sense els quals res seria possible (figuristes, regidor, apuntador, acomodador, tramoies…), una reivindicació als secundaris, al vodevil, a un moment i a un lloc, i a tota una època que va ser i ha estat part molt important de la nostra història.
Finalment, m’agradaria destacar el discurs del final que m’ha emocionat molt i la sorpresa que posa punt final a l’espectacle.
***/****