Alícia Gorina dirigeix l’adaptació d’Electra,que ha fet Albert Arribas a partir dels textos de les tres tragèdies gregues d’Èsquil, Sòfocles i Eurípides d’Electra.
Aquest muntatge forma part del projecte IT Teatre Lliure i compta amb graduats de l’institut del Teatre en interpretació, moviment, escenografia i il·luminació.
Es tracta de tres versions breus d’un mateix episodi del mite d’Electra en clau contemporània.
Haig de dir que he sortit meravellada d’aquest muntatge. La posada en escena, direcció, interpretació, il·luminació, moviments, caracterització i efectes visuals han estat de deu.
Una adaptació molt original!
L’adaptació que ha fet l’Albert Arribas dels textos d’Electa és una autèntica filigrana.
És admirable la capacitat creativa i el talent innat d’Alícia Gorina de crear espectacles que no deixen de sorprendre.
La posada en escena és espectacular!
L’escenografia de Xevi Oró m’ha semblat sensacional. Una gran tarima de fusta ocupa el centre de la sala. Una tarima que es va transformant en cada versió del muntatge.
A Èsquil és un temple amb un cor de Cariàtides.
A Sòfocles, aquesta tarima es transforma en un magatzem, i els personatges es converteixen en estàtues.
A Eurípides l’espai es transforma en un lloc d’assaig, els personatges són humans, vesteixen roba informal i passen a ser humans.
Unes interpretacions excel·lents!
No tinc prou elogis pel que fa a la interpretació. TOTES fan una feina increïble.
Estem davant una interpretació coral, homogènia, equilibrada, on cap d’ells destaca per sobre de ningú, on tots prenen protagonisme. Absolutament tots estan increïblement brillants durant tota la representació.
Es tracta d’un muntatge amb una gran dificultat interpretativa (paraula i moviment) que requereix molta concentració, dedicació i hores d’assaig.
Ariadna Chillida, Fermí Delfa, Marta Margarit, Clara Mir, Pau Oliver, Àlex Pujol, Joan Sentís i Carla Vilaró ens regalen moments realment inoblidables, visualment hipnòtics, sobretot en la primera Electra, la d’Èsquil. Una Electra representada per un cor de Cariàtides, molt ben caracteritzades (vestuari, maquillatge i perruqueria) i amb un disseny d’il·luminació de Qim Algora i efectes visuals molt encertats. Només cos i veu, moviment i text. Moviment creat per la coreògrafa Iris Marrot. Una autèntica meravella visual.
Tres autors. Tres mirades. Tres posades en escena diferents.
Una proposta innovadora, creativa i captivadora.
Una sorpresa realment inesperada. Enhorabona a tot l’equip.
No us la perdeu!