Recomendaciones

La companyia francocatalana Baró d’Evel Cirk Cie, creada el 2001 per Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias, presenta Falaise, la segona part del díptic escènic Là, sur la falaise. Falaise va obrir temporada a Montjuïc el setembre del 2019. En aquella ocasió, de la mateixa manera que ara, les entrades es van exhaurir de seguida, i no vaig tenir l’oportunitat d’anar-la a veure. Per sort aquesta vegada sí que vaig aconseguir les entrades. Novament, es tracta d’una proposta de circ molt poc convencional, d’una bellesa hipnòtica i visual brutal, tot i que la foscor i el negre és el que predomina durant tot l’espectacle. La posada en escena i l’escenografia de Lluc Castells continua apostant pels tons negres i blancs. […]

¡Ay los secretos y las relaciones escondidas! Son un ingrediente muy interesante cuando se trata de historias que atrapan al público, ya sea en un libro, una canción, película u obra de teatro. Que el público sepa cosas que los protagonistas no se huelen o desconocen es la salsa que implica a la espectadora y la hace participar de un enredo que acostumbra a tener la comicidad como aliada. Filumena Marturano es una mujer que ha pasado 25 años al lado de Domenico Soriano, como pareja extraoficial y también como ama de casa. Después de tantos años ella decide que se ha ganado el derecho a ser la señora Soriano y, con un plan muy ingenioso, lo consigue. Cuando Domenico […]

Cada cierto tiempo aparece alguna obra que nos habla de la precariedad de los grupos de teatro que quieren empezar y no saben cómo, o bien sí lo saben pero no tienen el dinero, los medios o el espacio adecuado para hacerlo. Ahora recuerdo sobre la marcha Molta merda, de Eduardo Cardell (2014) o Ens hauríem d’haver quedat a casa, de Llàtzer Garcia (2017). Lo más curioso es que a pesar de que pasen los años… las quejas, los problemas y las dificultades se acaban asemejando mucho. Los sueños de los artistas –sean actores, directores, autores, etc.- no varían de generación en generación, pero chocan una y otra vez con un sistema pequeño, cerrado y bastante endogámico. La obra de […]

Sempre que vaig a veure un Joan Pera, tal com anomeno les obres en què actua, penso que li hem d’estar molt agraïts per tot el que ens ha donat. Sempre vull dir-li «moltes gràcies, Joan Pera». Moltes gràcies per haver-nos compartit la teva saviesa, els teus dots interpretatius, per donar-nos tantes estones de somriures (a estones, també de riures) i sobretot moltes gràcies per la teva generositat. En aquesta ocasió, en l’obra dirigida per Daniel Anglès, Joan Pera representa tots els papers de l’auca d’un clàssic, «El conte de Nadal», de l’escriptor Charles Dickens, una obra voluminosa, pensada per a adults, que comença amb una frase mítica en el món de la literatura: «En Marley era mort». Concretament, en […]

Per escoltar una i altra vegada l’actor Ramon Madaula representant Jaume I, recomano l’obra «Conqueridors», que ell mateix ha creat, i que dirigeix Josep Maria Mestre. Li acompanyen molts altres intèrprets, Moha Amazian, Xavier Bertran, Roger Coma, Tilda Espluga, Mònica Glaenzel, Ramon Madaula i Vanessa Segura, tots destacables, però cap en l’altura interpretativa de Madaula. Tot comença a l’escenari en què es roda una sèrie basada en la vida del rei Jaume I, quan l’actor que el representa, Roger Coma, comença a tenir visions amb el Jaume I veritable, representat per Ramon Madaula. A partir d’aquí comença una acció, esquitxada d’escenes simpàtiques, entretingudes, i que potser han estat posades perquè l’estudi del català antic i les investigacions històriques sobre la […]

Aquest any es commemora el 50 aniversari de la mort de Pau Casals i és per aquest motiu que durant aquest any s’han programat diferents actes i espectacles en honor a ell. Concerts, xerrades i espectacles, com Un concert a la Casa Blanca, una obra de teatre que es va estrenar al Teatre Àngel Guimerà del Vendrell, lloc de naixement del violoncel·lista, i que després de fer gira per més d’una trentena de poblacions catalanes, arriba al Teatre Gaudí, on culminarà la temporada teatral. Un concert a la Casa Blanca és una obra escrita pel periodista Jordi Roger, dirigida per Llorenç Rafecas i interpretada per Mingo Ràfols, molt convincent en el paper de Pau Casals, Roc Esquius com a president […]

A tots ens resulta dolorós veure com els anys passen i el potencial del nostre futur s’esvaeix. Sobretot, quan un hi ha posat esforç i ganes. En el món del teatre – com va dir un company meu – el lloc natural d’una obra és al fons d’un calaix. A no ser que guanyis un premi Born. I potser així tampoc; ho saben bé la Cristina (Cristina Terzi) , el Xavier (Xavier Alomà) i el Jordi (Jordi Ciurana), els protagonistes de La millor obra que mai no veureu als escenaris catalans (picada d’ullet al Premi Born de Josep Maria Miró). En aquesta peça d’Ivan Andrade – acusadament, de ben segur, d’autoficció– ens capbussarem en les dificultats d’una companyia de teatre […]

Carme Portaceli vuelve a acudir a la literatura como fuente narrativa para adaptar sus historias a la escena, como ya hico con Mrs. Dallowey o La casa de los espíritus; esta vez también lo hace con la ayuda dramatúrgica de Ana María Ricart, responsable de firmar la adaptación. El resultado son cuatro horas de obra (con entreacto incluido) bien estructurada y capaz de mantener el ritmo e interés en el espectador, aunque haya alguna escena que resulte algo redundante o excesivamente literaria. La novela de Almudena Grandes es un retrato de la España gris de la posguerra que intercala personajes reales y ficticios. La eugenesia o el intento de modificar a los demás para que cumplan con nuestros mandatos y […]

Mis padres y mis abuelos –y posiblemente también los tuyos, o quizás tú misma– son protagonistas de esta obra, donde su directora, Carol López, saca a relucir la memoria txarnega que nos constituye a la mayoría de las que habitamos la periferia de una ciudad como Barcelona. Esto no es Jamaica indaga en las transformaciones de un contexto histórico muy concreto a través del retrato de dos generaciones que echan raíces en una topografía de extrarradio. Cada una lo hace como puede y bajo las distintas circunstancias que le ha tocado vivir: unos por elección propia y por necesidad; a otros les viene dado. Los personajes que nos presenta deberán construirse una identidad pratenca, que sostendrán con más o menos […]

Anar al Teatre La Biblioteca, ubicat en una de les naus gòtiques de l’antic Hospital de la Santa Creu, un edifici civil del segle XV, és ja per si, una experiència màgica. Estèticament, l’espai és fabulós, però si a més a més, hi sumem una programació interessant i uns actors fantàstics, l’èxit és del tot assegurat. Filumena Marturano és l’obra més famosa de l’autor i actor napolità Eduardo De Filippo, escrita el 1946. Es va estrenar el 1946 al Teatro Politeama de Nàpols, ha estat traduïda a una vintena d’idiomes, se n’han fet dues versions cinematogràfiques i a casa nostra s’ha pogut veure representada al teatre en tres o quatre ocasions. De fet no és la primera vegada que l’ […]

La història interminable, el musical és una gran producció musical que transporta l’espectador a un món màgic. Un musical d’Iván Macías i Felix Amador, basat en el llibre escrit per Michael Ende, considerat, alhora, com un dels millors llibres de fantasia de la història. I que molts recordem per la pel·lícula que ens va fer somiar en un món fantàstic. S’ha de dir que des del primer moment entrem en el món fantàstic de Fantasia. Podem gaudir de valent amb l’obra. Podem seguir a Bastian quan llegeix el llibre (tot i que veiem que li costa avançar el llibre passant les pàgines del mateix), com el món de Fantasia amb Atreiu i l’Emperadriu que vol rebre un nom. Però podem […]

Assistim al Teatre Goya a veure un vodevil. Ja ens podem treure del cap que anem a veure una classe d’història sobre el rei Jaume I el Conqueridor. Ramon Madaula s’ha posat en la pell del rei Jaume I en una sèrie televisiva, i veiem des d’un plató de rodatge tot el que succeeix. 3, 2, 1, acció! Aquesta comèdia té lloc en un plató de televisió on s’hi grava una sèrie històrica. És un rodatge esbojarrat, una producció audiovisual per a una gran plataforma. Està tot a punt,però l’actor principal, que fa de Jaume I, tot i haver-se documentat exhaustivament, no se’n surt, no troba el personatge, no aconsegueix una interpretació versemblant. I llavors s’apareix el fantasma del rei […]

Ya tenemos aquí una nueva producción de la madrileña Beon Entertainment, que después del éxito de El tiempo entre costuras posiblemente nos visite con más frecuencia. Igual que pasaba en el espectáculo basado en la novela de María Dueñas, o en la todavía aquí inédita El médico, la producción no escatima en nada… aunque a veces se quiera llegar más allá de donde realmente se puede. En el caso de La historia interminable, el mundo de Fantasia admite todo lo que queráis… y más. No faltan animatronics, trucos de magia, efectos de fuego, agua y luz, trampillas por todo el escenario, efectos de vuelo, toda una gran variedad de cosas que caen en platea, etc. No hay ni un momento […]

Es sano y necesario reírse de uno mismo. Y sorprende cómo las debilidades que consideramos únicas se corresponden también con las de otras muchas personas. Este espectáculo aúna ambos conceptos y demuestran en clave de humor todas las paranoias, miedos, ansiedades que a veces pueden asaltar nuestra mente. Las interpretaciones juegan con recursos teatrales muy acertados: el tono excéntrico, la parodia corporal llevada al extremo, los silencios, la música en el momento justo. Se nota que tanto Gabriel Caminos como Gadiel Sztryk son actores de las tablas, juegan con el público y buscan su complicidad de una forma natural. Podría asegurar que, a pesar de estar la platea llena, no hubo una sola persona que no se riera a lo […]

El miedo acostumbra a paralizar a las personas, a no querer seguir adelante, a temer construir relaciones o no atreverse a probar cosas nuevas. Muchas veces este sentimiento proviene de alguna experiencia guardada en el cajón de la memoria. A veces simplemente hace falta un elemento para romper esta pequeña capa que ayuda a crecer y enfrentarse a todo lo que vendrá. Un libro y la historia que narra pueden ser el detonante. Ya era difícil elegir La historia interminable para hacer una obra de teatro, pero ¿hacer un musical? Podría parecer imposible, alguien tenía que atreverse. A esta obra se puede llegar sufriendo porqué sobrevuela por la memoria la película de 1984, basada en la novela original de 1979. […]