Anar al Teatre La Biblioteca, ubicat en una de les naus gòtiques de l’antic Hospital de la Santa Creu, un edifici civil del segle XV, és ja per si, una experiència màgica. Estèticament, l’espai és fabulós, però si a més a més, hi sumem una programació interessant i uns actors fantàstics, l’èxit és del tot assegurat.
Filumena Marturano és l’obra més famosa de l’autor i actor napolità Eduardo De Filippo, escrita el 1946.
Es va estrenar el 1946 al Teatro Politeama de Nàpols, ha estat traduïda a una vintena d’idiomes, se n’han fet dues versions cinematogràfiques i a casa nostra s’ha pogut veure representada al teatre en tres o quatre ocasions.
De fet no és la primera vegada que l’ Oriol Broggi s’acosta a Di Filippo, ja que, va portar a escena Dissabte, diumenge i dilluns (com a ajudant de direcció d’en Sergi Belbel), Nadal a cals Cupielo, Questi fantasmi i Filumena Marturano (estrenada en aquest mateix teatre la temporada 20/21 en plena pandèmia).
L’espai d’aquest teatre sempre és molt important en cada una de les obres que s’hi representa. En aquesta ocasió, la seva disposició, juga amb les fronteres entre l’espai real i els espais de ficció, permetent-nos al públic formar part de l’escena i l’acció. Els espectadors, literalment, ens trobem dins del menjador de la casa d’en Domenico i la Filumena. Els vaig tenir a tocar!
A part del meravellós espai d’aquest teatre i la infinitat de possibilitats escèniques, podríem dir que l’èxit de Filumena Marturano, recau en el text i la força dels intèrprets. Oriol Broggi es reafirma de nou, com a gran director escènic amb aquest muntatge. Ha sabut donar-li el ritme i to adequats, i ha guiat amb eficàcia a uns actors magnífics, extraient, en cadascun d’ells, l’essència del personatge.
Tots els personatges tenen una gran teatralitat. Tot i que la Clara Segura (Filumena) i l’Enrico Ianniello (Domenico) són els principals protagonistes, la resta d’actors que conformen el repartiment, no es queden a l’ombra. Absolutament tots destaquen en les seves interpretacions, Marissa Josa (aquesta actriu m’encanta! És divertidíssima!, meravellosa!), Jordi Coromina, Jordi Llovet, Carla Vilaró, Lluís Oliver, Xavier Ruano, Josep Sobrevals i Montse Vellvehí. Sensacionals i del tot creïbles gràcies a la comicitat, companyonia i bon entendre que hi ha entre ells.
Filumena Marturano és un drama neorealista situat en el Nàpols de postguerra, a finals de la Segona Guerra Mundial. La Filumena, juntament amb Domenico, són els protagonistes principals, tot I que és ella qui porta l’acció de l’espectacle, la que es guanya al públic i la que aconsegueix posar-se’l de la seva banda.
La Filumena és un personatge que ens agrada. Ella és una dona sincera, enèrgica, vitalista, apassionada, plena d’humanitat. Una dona que es fa valdre. Una dona que lluita per tirar endavant en un món dominat pels homes. La Filunena és una dona valenta, forta; una dona que tot i que no ha tingut una vida fàcil, és una persona amb principis i que l’únic que reclama és el lloc que li correspon.
Filumena Marturano és una obra que ens parla d’amor i desamor, de venjança i supervivència.
És difícil definir si es tracta d’una comèdia o d’un drama, ja que és una obra en què rius molt, però a la vegada hi ha un rere fons que remou i emociona.
Passar de la comèdia al conflicte argumental, és un dels atractius d’aquesta obra.
A mi em va agradar molt!, així que animo a tots aquells que no l’hàgiu vist, que hi aneu.
No us la deixeu perdre!