Recomendaciones

¿Es comedia? ¿Es un thriller? ¿Es La Cubana dentro del Krueger Hotel del Tibidabo? ¿Es un musical? ¿Es una sitcom? ¿Es la fiesta de la democracia…? Pues sí, ¡La noche de los muertos vivientes LIVE! es algo de todo esto. Poner etiquetas, aparte de estar por lo general desfasadísimo y ser de una poca elegancia y falta de cosmopolitismo flagrante, es tan difícil como innecesario en este caso. La intención del montaje que adapta Daniel Anglés es convertirse en una experiencia sensorial completa. Vivimos en una sociedad líquida y ese espectáculo también lo es. Y también hay líquidos. Concretamente… Sangre. A raudales. El actor y excelente clown Roger Julià (Rhum & Cía, golfus de Roma) dirige junto a Victor Gómez […]

He vist un parell de vegades aquesta pel·licula icónica del terror de zombies, La noche de los muertes vivientes. Aquesta proposta no té res a veure, s’ha de dir que és una “comèdia”.Fa temps que ho vaig veure; “és l’única producció oficial autoritzada pels hereus del mestre del gènere de terror George A. Romero” amb aquesta frase vaig pensar que aniria a veure una obra de terror, o que com a mínim un ensurt. Però no és així. Més tard vaig veure “Terrorificamente divertida”. Llavors penso, que és més una paròdia a l’estil de Scary Movie que altra cosa. Però m’he equivocat de nou. Això no obstant, ara arriba l’hora d’escollir un altre final, escollir?, no. Tot està preparat. I […]

No olvidar el pasado es muy importante. De la misma manera, no se tiene que invisibilizar a colectivos o personas que han formado parte de la sociedad y que se merecen un lugar en el relato de la historia de un país. Esta es una alterficción que pretende hacer memoria y mostrar el travestismo y la figura de los transformistas a lo largo del siglo XX y hasta la actualidad en Cataluña. A través del personaje de la Roberto y la Jordi, se hace un repaso a las figuras más destacadas del transformismo alrededor del mundo, para acabar centrándose en la vida, más o menos, de Roberto G. Alonso. La emotividad y la ternura, mezclada con un poco de tristeza […]

A partir de la novela Nit de reis: diario de una enfermera de 14 años de Ramona Via (1922-1992), Arnau Puig hace una adaptación al teatro con una narrativa sencilla, sin diálogos, cargada de inocencia y con una mirada objetiva que aumenta el dramatismo de aquel 1938, las últimas quintas, la del biberón y los primeros meses de la dictadura. Arnau Puig conduce el espectáculo con maestría, con cambios de escena rápidos pero de forma muy fluida. La obra camina sin prisas y cada escena se entrelaza muy bien con la siguiente. El engranaje es perfecto, no hay rendijas. Todo está en su sitio, el tono, la escenografía, las actrices. Ellas son Cinta Moreno y Laura Roig que actúan con […]

The producers ha arribat amb molt soroll per a res. Un musical embolicat amb lluentons i purpurina que aconsegueix distreure a estones, i moltes d’altres avorreix per gags allargats i sobretot per cançons que duren en excés per la poca lletra que tenen. O potser sí que el soroll servirà per a molt, perquè ha reobert un debat que en una societat amb cultura democràtica no s’hauria ni de tenir: quan tu exposes el teu art, hi ha d’haver sempre opinions argumentades del que observen altres ulls que no són els teus. Si no vols que ningú opini de les expressions artístiques que crees, llavors potser hauries de representar l’obra tal com vol viure un ermità, amb solitud. I, ara, […]

Fer riure a partir d’escenes quotidianes té dues cares: per una banda, és senzill perquè tothom s’hi pot sentir fàcilment identificat; per l’altra, és complicat perquè qualsevol exageració o llicència que es passa de la ratlla és detectada per l’espectador, que desconfia. Rovira vs. Rodríguez, però, agafa els punts forts d’una situació del tot creïble i aconsegueix les rialles del públic traient suc d’estereotips i fent bromes de caràcter cultural, sexual i polític. Aquest espectacle forma part de la trilogia que Cristina Clemente i Nelson Valente han escrit i dirigit —amb la col·laboració de Muguet Franc com a ajudant de direcció— dins del marc d’un projecte de creació escènica internacional d’On el Teatre Batega, que vincula el teatre català amb […]

Començo la setmana amb una obra, Bèsties, al Teatre Akadèmia. Amb Marta Marco dirigida per Pau Roca. Una obra que vol provocar el debat. Ens atrapa, i d’una forma efectiva ens entra en el debat sobre la influència que reben els més joves i fins i tot els més petits. La hipersexualització dels i de les menors. La publicitat ens mostra a diferents nens posant i actuant com adults, en programes infantils, pel·lícules, contes, concursos de bellesa (EUA al capdavant). Tot això crea una influència negativa en l’autoestima. Qui no ha conegut algun jove amb trastorn d’alimentació per modificar la seva aparença corporal. Aquí ja parlem d’un pas més endavant. Ja no parlem de modificar l’alimentació, la vestimenta, … Ja […]

La productora Sixto Paz nos presenta una obra de Monica Dolan. Una psiquiatra habla de su relación con la madre de una niña de 8 años que insiste y quiere por encima de todo, ponerse pechos. Dolan nos hace reflexionar en muchos aspectos diferentes: los límites a las demandas de los hijos, la necesidad de la perfección del cuerpo, los aspectos éticos de la manipulación quirúrgica, la influencia de los medios y las redes sociales en la sexualización de los niños y niñas, las consecuencias que pueden derivarse de una decisión inadecuada, el juicio de la sociedad sobre las decisiones de los demás, la criminalización de un hecho aparentemente sin consecuencias, la judicialización de comportamientos diferentes a la norma y […]

«La tardor no arriba mai» és una producció de La Bona Companyia i Eòlia Escena Emergent. Al costat de l’autora i directora Lali Álvarez, La Bona Companyia ha aconseguit fer el salt des d’Eòlia al Teatre del Raval. L’obra reflexiona al voltant de la temàtica de l’acció directa i, violenta, si fos necessari, en el context de l’activisme. Es tracta d’un text complex en el qual s’aconsegueix mostrar una gran diversitat de punts de vista. Malgrat que en alguns moments es peca de repetició, també se suggereixen preguntes i reflexions prou interessants que estan a l’ordre del dia en moltes lluites socials actuals: On estan els límits? Fins on s’està disposada a arriscar? S’hi val tot per una causa major? […]

El Gran Hotel de las Reinas abre de nuevo las puertas de su lujoso y mamarracho complejo escénico-hotelero para resolver un crimen truculento… alguien ha matado a una emblemática y querida trabajadora del hotel. Un crimen de esta magnitud no puede quedar impune, por lo que las clientas del hotel tendrán que desplegar todos los recursos que tienen a su alcance para resolverlo: música, lipsinc, coreografías imposibles, humor, interacción con el público , looks de fantasía y audiovisuales impresionantes. Como la Señora Fletcher, pero en drag. La nueva edición del gran show drag promovido por la productora Locamente y AtresMedia, ambos artífices de traer a nuestro país la franquicia televisiva de RuPaul’s Drag Race, es un gran espectáculo que asegura […]

CR#SH, tothom pot caure de la cia. Mea Culpa és un espectacle fresc, humorístic i vitalista. Sense deixar de parlar de la salut mental als adolescents. Al cap i a la fi, tothom pot caure.Comença la temporada al Teatre de l’Aurora d’Igualada, i s’ha decidit fer-ho amb aquesta obra. Una carta d’intencions per poder obrir a nous públics més joves. I un cop que he vist l’obra, s’ha fet una bona aposta per inaugurar temporada 2023/24.Tal com van comentar en el col·loqui posterior a l’obra, el públic principal és l’adolescent. Però això no vol dir que sigui una obra per a públic jove. És una obra per a tots el públic, per adolescents per veure els problemes que tenen, i […]

L’any passat vaig començar amb “Cantando bajo la lluvia” i amb força èxit i jo encantat de veure-la. Aquest any he vist “The Producers” i m’ha passat el mateix, m’ha encantat. No sé si és el musical de la temporada, però crec que és molt problame. Tenim en ment, que comença la temporada teatral. Armando Pita i Ricky Mata genials, en els seus papers protagonistes. A més teniem a Mireia Portes, que amb el seu paper eclipsa en alguns moments divertits i atrau tots els somriures. És un musical per passar-ho bé, per riure, per oblidar-se dels problemes. I gaudir-ne, No s’ha d’oblidar que és una obra amb un gran pressupost. I tenim la música en directe, un joc de […]

La vida de Marilyn Monroe estuvo marcada por altibajos. Uno de los puntos más frágiles de su biografía se encuentra hacia el final de su vida, cuando la ingresaron en un centro psiquiátrico y su matrimonio con Arthur Miller ya hacía aguas. Y aun así, Marilyn Monroe se mantuvo en toda su dignidad. Esto es lo que viene a contarnos la obra Piano Blanco, donde Jimena González encarna la actriz norteamericana. La obra es la historia de aquellos días, de los pensamientos que la atravesaron durante aquella estancia así como un viaje hacia los orígenes traumáticos de Norma, es decir, de Marilyn antes que se convirtiera en Marilyn. El relato se articulará con la palabra y con el canto, en […]

«Baile de Bestias» és una experiència en la qual Jesús Carmona, un destacat ballaor amb reconeixement internacional, fa una immersió profunda en l’ànima a través de la dansa. Amb els seus innumerables èxits, com el prestigiós Premi Benois de la Danse i el reconeixement nacional del Premi Nacional de Danza, Carmona presenta una producció que és la segona part d’una trilogia iniciada amb l’impactant «El Salto.» A l’escenari, es desenvolupa una conversa íntima entre dos individus, sense necessitat de paraules, utilitzant el llenguatge del cos i les emocions. La música juga un paper essencial en aquesta narrativa, amb Manu Masaedo, un músic versàtil, liderant el ritme amb la seva veu i una àmplia gamma d’instruments, des del cajón a la […]

Está claro que vivimos en un mundo corrupto y corrompido que no para de generar desigualdades. Parece como si solo unos pocos fueran los invitados a la fiesta; una fiesta que pagamos todos y que a menudo nos deja en el triste papel de espectadores o servidores. La Calórica nos transporta al Congreso de Viena de 1814 para ilustrar el fin del Antiguo Régimen y el nacimiento, todavía tímido, del liberalismo económico… que más tarde desembocará en el capitalismo neoliberal de la Thatcher y algunos otros. Un cambio de paradigma que seguía teniendo como objetivo preservar las riquezas y los privilegios de los que más tenían y dejar en el pueblo donde siempre había estado, en la base del sistema… […]