La companyia francocatalana Baró d’Evel Cirk Cie, creada el 2001 per Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias, presenta Falaise, la segona part del díptic escènic Là, sur la falaise.
Falaise va obrir temporada a Montjuïc el setembre del 2019. En aquella ocasió, de la mateixa manera que ara, les entrades es van exhaurir de seguida, i no vaig tenir l’oportunitat d’anar-la a veure. Per sort aquesta vegada sí que vaig aconseguir les entrades.
Novament, es tracta d’una proposta de circ molt poc convencional, d’una bellesa hipnòtica i visual brutal, tot i que la foscor i el negre és el que predomina durant tot l’espectacle.
La posada en escena i l’escenografia de Lluc Castells continua apostant pels tons negres i blancs. En realitat l’escenografia és una gran metàfora del món. Els espectadors el que veiem davant nostre és un món en ruïnes, un món en perpètua desconstrucció, i uns personatges que lluiten, que estan en continu moviment: pugen, baixen, s’arrosseguen, cauen i s’aixequen; personatges que reneixen, que es despullen, que estimen, riuen, viuen… que busquen ser lliures, feliços i que trenquen amb les carcasses que els oprimeix.
L’equip artístic de Falaise en aquesta ocasió és molt més nombrosa: vuit artistes de diferents disciplines Lucia Bocanegra, Noëmie Bouissou, Camille Decourtye, Blaï Mateu Trias, Oriol Pla, Julian Sicard, Martí Soler, Guillermo Weickert, Txapakan i uns quants coloms.
També hi ha més humor i escenes memorables, com la d’en Blai Mateu cantant, els comentaris de Guillemo Weickert, la conversa entre la Camille i Txapakan, la banda tocant en directe passejant-se entre el públic, la coreografia del petó, la interacció dels coloms, l’escena del trencament dels vestits de guix, escoltar la magnífica veu de la Camille cantant líric, la conversa entre en Blai i l’Oriol Pla, el ball de Weickert amb els coloms, o l’escena on en Blai utilitza la cua de Txapakan com a perruca.
Falaise és poesia escènica, moviment i circ contemporani amb fortes connexions amb altres disciplines artístiques. És un encreuament i combinació d’acrobàcies, equilibris, salts espectaculars, moviment, escalada, contorsionisme, comèdia, dansa, música, veu, teatre i arts plàstiques en general, però amb una particularitat, i és que també hi ha la presència d’animals en escena (coloms i un cavall blanc), que des del respecte i el bon tracte, col·laboren i interactuen amb els artistes, oferir-nos un espectacle màgic, poètic amb un gran component oníric i metafòric.
Falaise és poesia visual, moviment, situacions absurdes, plenes d’humor, màgia i poesia. És denúncia i transgressió. És l’espai on els cossos es busquen, es perden, es troben, es fragmenten i es recomponen. És la recerca constant de la simplicitat i l’absurditat per arribar a la realitat i fer-nos reflexionar.
Reflexionar sobre que no tot és blanc o negre i que malgrat que el nostre hàbitat s’esfondri hem de continuar lluitant.