No entraré en mites i llegendes sobre el que sempre s’ha assegurat sobre les segones parts. Així que al gra: la segona part de l’obra ideada pels dramaturgs Joel Joan i Hèctor Claramunt són gairebé dues hores d’acció pura, ben travada, esquitxada de notes d’humor, que no decep gens per als que hi hem anat atrets per l’èxit de la primera part.
Ara bé, si hi ha cap però per assenyalar-hi, sempre n’hi ha, és la introducció, que és excessivament llarga. Tant és així, que podríem dir que a «Escape room 2» li sobra mitja hora, però no la del final, sinó la del principi, que fa la impressió que als autors els calia justificar amb excés el perquè de la reunió dels quatre personatges una vegada més.
Per tota la resta, l’obra de teatre és memorable, i assegura una bona estona d’entreteniment i bona interpretació. És clar, Joel Joan té un paper principal, però els que en som fans sabem que és així, i ens agrada. A més, és un actor tan intel·ligent que coneix les seves febleses, i les hi exposa sense problema. I si no, un botó de mostra: A quantes obres heu vist que en la informació sobre l’obra s’hi digui que si no t’agrada un dels actors, en aquest cas Joel Joan (per dir-ho en llenguacte actual, «si n’ets hater»), pots adquirir-ne les entrades uns dies indicats, que seran els que l’actor estarà representat per un altre, concretament per Xavi Mira? La resta de l’elenc teatral (Paula Vives, Borja Espinosa, Agnès Busquets i Irene Jódar) també és brillant i remarcable.
Per acabar, l’obra fa pinzellades de l’actualitat política i social, especialment política, i deixa clar el pensament dels autors sobre la independència del país. Per tot plegat, anar a veure «Escape room 2» és una gran gran recomanació!