En aquesta ocasió no us parlaré ni de l’escenografia, ni de la direcció, ni tan sols de les interpretacions dels actors.
El que més he valorat és la iniciativa de Lluís Pasqual. Recordar per no oblidar. Fer memòria.
Any 1938, per cobrir les nombroses baixes, són enviats a primera línia de foc nois sense cap mena de preparació militar, són els de la lleva del 41, nois que en aquell moment tenien 17 anys. Aquesta generació van ser batejats com “La quinta del biberó”
“In Memoriam” és el relat d’una historia viva amb la intenció de servir d’exemple per a futures generacions, per evitar que uns fets tan dolorosos es tornin a repetir.
“In Memoriam” es un homenatge a una generació perduda.
Els sis combatents protagonistes d’aquesta obra, són la veu de tots aquests herois anònims que la historia encara no ha fet justícia.
Lluís Pasqual a partir de testimonis reals d’alguns supervivents ens mostra que no hi ha bàndols bons ni dolents. Fins hi tot en el propi bàndol es matava per l’esquena als propis companys.
Jo em pregunto… si la batalla estava perduda perquè es va haver de sacrificar a tots aquells nois?, de què va servir?
La música, el minut de silenci i el llistat amb el nom de les víctimes van fer que m’emocionés. Qui de la meva generació no té un familiar o conegut que van viure aquells fets ?
Nosaltres som la última generació que encara té present aquells fets, després de nosaltres … qui ho recordarà?
Recordem per no oblidar.