Doncs res, ahir he anat a veure «Game Over» a la sala «La Badabadoc» i aquesta és la meva opinió
Ens trobem amb una proposta que ens ha cridat l’atenció des d’inici. Amb poca informació anem a la trobada, i tornem a una sala posiblement desconeguda per a molts «La Badabadoc». Encara no l’heu visitat? Us pot sorpendre gratament.
Ara us deixaria un parell de paraules sobre l’argument, però millor deixa’t endur per la història.
La feina de Mai Rojas m’ha agradat força, fins i tot m’ha deixat aquell puntet de voler veure altres treballs seus (vells i futurs). Segons he vist treballa molt bé el teatre gestual. En tota la funció no ha dit ni paraula, però m’ha transmet molt més que la resta de personatges amb ‘dret’ de paraula. Pot ser un camí per (re)descobrir el treball del mim i veure-ho com un llenguatge poètic i amb una mirada totalment diferent.
Aquest cop, l’obra és un treball de cuatre actors i un pianista. I on personalment, el que menys m’ha cridat l’atenció ha estat el text. El talent en aquesta obra resideix en la falta de paraula i el gest. Una peça amb música en segons quins moments (en directe) per poder donar una mica més d’entonament al moment efímer.
i com aquesta pàgina és de teatre i opinió del que anem a veure, no parlarem del que succeeix amb el públic assistent, que a vegades et sorprenen molt amargament