Per valorar aquesta obra em veig obligat a mirar-la de de dos punts de vista diferents; només com a obra de teatre no l’he trobat massa cohesionada, excessivament trencada per les aturades i les cançons. Franco Piccino molt bé al piano, però els temes triats m’han semblat «dispars».
Com a «testimoni dels fets» l’he trobat molt equilibrada; sense evitar les situacions mes punyents no s’ha caigut en cap mena de sensibleria ni s’ha abusat de recursos per buscar la llagrimeta fàcil, deixant els fets com van ser perquè el protagonista no era el malament que ho van fer uns i altres, sinó com i quant van patir els exiliats, especialment les dones, i és clar, la llum que els va projectar l’Elisabeth Eidenbez.
Crítica completa » http://bit.ly/2oVbxAY