Socialment, la violència sexual és un tema difícil d’empassar i amb el que sovint mirem cap a una altra banda per tal d’evitar-lo, com si no anés amb nosaltres, cosa que no fa que deixi d’existir. Tots ens lamentem i escandalitzem quan ens parlen (o la majoria), però fins a quin punt no podem fer alguna cosa individualment per tal d’evitar-la? O fins i tot, i sent durs, fins a quin punt no posem els nostre granet de sorra per fomentar-la de forma indirecta sense ser del tot conscients? No és un tema fàcil i, a l’hora d’abordar-lo artísticament, es pot caure en la banalitat o la morbositat per tal de mostrar-lo, la qual cosa ens pot fer preguntar-nos si d’aquesta forma s’aconsegueix la finalitat que es vol o si queda eclipsada per d’altres factors i s’allunya.
Les Impuxibles i Carla Rovira han estat valentes i han abordat el tema des de diferents mirades i a través de diverses disciplines, com poden ser la dansa, la música o el teatre. En aquest sentit, ens ofereixen un espectacle fragmentat en el que els encerts sobrepassen a les parts menys aconseguides, tot i que en algun moment es troba a faltar una major integració de les parts com a espectacle. No obstant, en el seu conjunt funciona molt bé i s’aconsegueix transmetre la força i les diverses emocions que evoca el tema, tot fent reflexionar a l’espectador a partir de les diferents mirades i abordant la temàtica tot centrant el focus en diversos aspectes.