El Versus és un teatre de dimensions reduïdes, 120 butaques, en dues grades de 60, la Lu Fabrés és una noia que té una potència de veu considerable. Calía dotar-la un micròfon inalàmbric? La seva veu no hauria arribat a tothom sense artilugis? Jo juraria que sí i no hauríem patit de moments complicats en que la veu se saturava i extorsionava. Sonoritzar no és gens fàcil i quan no és indispensable es corren aquets riscos.
Per altra banda crec que el conjunt musical no era l’adequat per l’obra que s’interpretava i l’arranjament de la bateria era monòton i poc creatiu, com de conjunto de rock antic. Llàstima, perquè la partitura de Webber, difícil i sense possibilitats de «trucs», demana una gran subtilesa.
Crítica completa » bit.ly/2wd7xRf