No és d’estranyar de veure tot un públic dempeus aplaudint, després de la magnífica actuació que ens va fer LLUÍS SOLER , davant el poema “El comte Arnau” de Josep Maria de Segarra . Escric el seu nom en majúscules per admiració, perquè per mi és un dels més destacats i grans actors de casa nostra, per tenir una de les veus més reconegudes i seductores del teatre català, per la seva capacitat de memoritzar qualsevol text, per saber transmetre i connectar amb el públic, i sobretot per fer-me gaudir de la poesia.
“El comte Arnau” és un dels poemes més populars de Josep Maria de Sagarra, i també segons Lluís Soler, un dels que més ha fascinat a l’actor.
El poema original de Segarra està format per 10.000 versos hendecasíl·labs, que, per poder-lo convertir en un espectacle d’una hora aproximada de durada, Lluís Soler (interpretació) i Antonio Calvo (direcció) n’han escollit uns 1500 versos fidels del text original.
Aquesta és la quarta vegada que Lluís Soler porta a escena aquesta obra (2005 i 2008 dins el Festival Grec, i el 2007 al Teatre Romea mitjançant la Fundació Romea); a diferència de les altres vegades, en aquesta ocasió, Lluís Soler diu de memòria tots els versos, dirigint-se més directament al públic, creant una connexió molt més forta.
“Llegir o dir el vers de memòria altera el resultat final d’allò que arribarà al públic. En el fons, fa que l’obra sigui un altre espectacle, però conservant sempre l’essència original” – Lluís Soler.
La posada en escena és la que ofereix la sobrietat de les pedres de Montjuïc. La paraula en la veu de l’actor, és el principal protagonista.
L’adaptació feta per Lluís Soler segueix el fil argumental del poema però es centra en els tres personatges més importants, el comte Arnau, la seva muller i Adelais (abadessa de Sant Joan de les Abadesses), prescindint de la resta d’històries i protagonistes que descriu Sagarra en el seu poema.
El poema és fàcil d’entendre. El seu llenguatge és clar, i cada personatge està interpretat amb un registre de veu diferent.
L’hora se’m va passar volant.
Per arrodonir la nit, Lluís Soler ens va sorprendre regalant-nos tres poemes de Sagarra.
El públic agraït, emocionat, entusiasmat no vàrem parar d’aplaudir .
BRUTAL !!!