Perquè amb els Parking Shakespeare ens ho em passat de puta mare, com es diu col·loquialment en català. Amb la direcció de Jordi Centelles han convertit una obra de les més fluixes del bard amb una comèdia hilarant en la que passa de tot, amors desamors, traïcions i infidelitats; criats murris, pretendents tòtils i pares de noies verges carallots. Però el director no s’ha conformat i hi ha afegit mafiosos més curts que una cua de conill, cantants vestits con a gondolers, paparazzi seguint la jet set del moment i un dialecte italià amb sonoritats catalanes.
És pot demanar més? Sí, que els actors ho facin bé i aquesta companyia que té nom de societat d’aparcaments municipals, ho ha brodat, actuant, sobreactuant, cantant i fent el ruc. Es pot demanar més? Jo només demano que cada anys en facin una.
Crítica completa » bit.ly/2w0jKbV
