El trio Les Cot presenta al seu segon espectacle, un entretingut musical de nova creació en el que es barregen la comèdia, la tragèdia, la road movie i fins i tot un lleuger punt gore. El seu estil podria recordar al d’altres trios musicals com The Feliuettes, si bé en el seu cas potencien més el drama. En ell, tres amigues emprenen un descabellat viatge en cotxe fins a París per a que una d’elles pugui complir el seu somni de ser mare.
Les desventures del trio venen acompanyades de cançons encomanadisses composades especialment per l’ocasió, obra d’Oscar Peñarroya. El propi compositor acompanya la història des del piano i intervé en la trama interpretant un particular personatge, si bé la importància dramàtica recau sobretot en les tres protagonistes. La dolçor de l’Èlia Corral, la comicitat de la Maria Viñas i la resolució de la Mar Maestu humanitzen de forma correcta a personatges que parteixen de l’arquetip. No obstant, el principal atractiu es troba en la interpretació musical, a tres veus fluides i compenetrades i acompanyades de coreografies divertides i dinàmiques, obra de Fàtima Campos.
La dramatúrgia, estructurada pel director Paul Berrondo a partir de les improvisacions de les actrius durant el procés de creació, resulta poc cohesionada, amb una introducció llarga i un final un pèl precipitat. Més interessant resulta la posada en escena, amb una escenografia de José Novoasenzilla però funcional, orquestrada al voltant de tres plafons que les pròpies actrius mouen per formar tots els espais, des d’un cotxe a un hotel o un restaurant.
Al final, París no pretén explicar una gran història, sinó fer-nos desconectar una estona, entretenir-nos a través de la música i la bona energia. Objectiu aconseguit.