Blues
20/10/2018
La por i la familia

Aquest cop amb una mica de retard he anat a veure “Blues” a la Sala Beckett, un text de Sergi Pompermayer dirigit per Norbert Martínez.

Aquest text forma part del cicle “Terrors de la ciutat. Escenaris de conflicte i por” organitzat per la Sala Beckett. I aquest cop aquest text parla d’un escenerari en conflicte, la família. I com a petit Mcguffin tenim un atemptat terrorista que s’utilitza al final per desenllaç de l’obra.

Amb un inici possiblement una mica lent, ens presenten els quatre protagonistes (i un cinquè que no veiem) necessari per poder-nos explicar la seva propia visió de la realitat i poder compendre el que realitzant en el àmbit familiar (i professional). A partir d’aquí, ja tenim els sentiments amagats que van apareixent de mica en mica fins a expulsar en odis amagats, picabaralles i ports de la realitat familiar.

Un treball excel·lent que recomano per moltes raons. És d’aquelles obres que ens fa reflexionar sobre el que hem vist, i fins i tot preguntar-nos què hauriem fet nosaltres en cada una de les opcions que ens donen. La nostra feina és el més important? Fem tot el possible per la nostra parella? La veritat o salvar-nos el cul davant una cagada? Fins a quin punt podem arribar en segons quines situacions?

En definitiva és una història a ritme de Blues, un ritme d’unes notes amb petites progressions. Com el Blues, és una obra trista en el seu conjunt (tot i tenir moments tendres i d’altres que ens fan somriure). Com en la música, l’obra ens ofereix preguntes i respostes que de mica en mica anem descobrint fins arribar a altres generes.

Si vols veure la resta de l’oponió sobre BLUES, mira’t l’enllaç

Todo lo que necesitas para ir al teatro

Blues

Sergi Pompermayer estreno en Blues, un texto dirigido por Norbert Martínez sobre unos personajes que deberán superar sus miedos para ser más libres. Una producción de la Sala Beckett con La Brutal.

Sinopsis

Un posible ataque terrorista de corte islamista es el detonante de una crisis política y social en la que Anna, directora general de policía, tiene que hacer frente. Pero sus problemas no acaban aquí. En casa las cosas tampoco son fáciles. Su hija adolescente, la Nala, es cada vez más rebelde y está más alejada de ella y los esfuerzos de Max, la pareja de Anna, para mejorar el ambiente de casa no dan resultados. Por otra parte, Ernest, escritor y padre de Anna, está pasando una crisis creativa y personal después de haber sufrido un accidente doméstico, y centra su atención en el Abdul, un chico árabe sin papeles a quien quiere ayudar. La tensión de la situación tanto en la calle como en casa hacen que las mentiras y los silencios que han mantenido el frágil equilibrio de las relaciones familiares, acaben saliendo a la luz. Y, de fondo, la banda sonora de los que no tienen nada, el blues.

Vídeo
Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Estreno la Beckett esta temporada con una obra sobre la familia y sobre el terrorismo. Sobre lo que debemos hacer por nuestra moral y lo que hacemos.
    Ayyyyy. Es que me encantan estas obras sobre dramas familiares con toques de comedia. Un “historia de la vida” que me ha dejado un buen sabor de boca.
    Bonita y reciclada escenografía, buena banda sonora a ritmo de blues y una grata sorpresa con Esmeralda Colette

    24/10/2018
  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    Text rodó i rabiosament actual, direcció molt acurada, una brillant posada en escena amb una immillorable banda sonora plena de blues i unes fantàstiques interpretacións. Història punyent i personatges trencats. Una obra que no es pot explicar, sino que s’ha de veure. Molt recomenable!!. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/10/19/blues/

    19/10/2018
  • Ana ISABEL CARRASCO MATEOS
    Ana ISABEL CARRASCO MATEOS
    12345

    Vine por una sinopsis y me encontré con una familia llena de miedos e inseguridades Un reflejo de lo que somos y no asumimos y de aquéllo que no nos dejan descubrir por miedo a ser y perder!Destacar la interpretación de Esmeralda.

    16/10/2018
  • Hèctor Fibla Ferrà
    12345

    Bons moments de comèdia i drama per parlar sobre incomunicació, terrorisme i família.

    15/10/2018
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Ahir a La Beckett i dins el cicle Terrors de la ciutat vaig estar veient aquesta obra escrita per Sergi Pompermayer i que dirigeix ​​Norbert Martínez. Ambientada a Barcelona, ​​encara que podria ser qualsevol altra ciutat, i partint del terrorisme com a teló de fons i de les conseqüències que això comporta i mes en aquest cas en què la protagonista és el cap de policia de la ciutat, trasllada l’acció al seu àmbit familiar per a mostrar-nos amb extrema duresa la vida d’una família que viu envoltada de pors i mentides. Una mare (Gemma Brió), el seu pare (Xicu Masó). una filla i néta (Esmeralda Colette), la parella de la mare Eduard Buch) i un immigrant que encara que no surt a escena és qui crea més controvèrsia. Després d’un inici pausat, potser massa lent, i a raó d’un sopar d’aniversari l’obra dóna un gir i fa que surti a la llum tot el que amagaven, odis, picabaralles, frustracions, mentides i pors a afrontar la realitat en què vivien. Una magnífica escenografia que ens situa en un loft amb tot el mobiliari blanc i una cuidada il·luminació. Unes interpretacions solvents dels quatre actors tot i que voldria destacar a la jove Esmeralda Colette que crec és la primera vegada que veig. Una obra en què tots en alguns moments i situacions crec ens veiem reflectits, totalment recomanable i que de ben segur

    14/10/2018
  • Jordi Casas Duocastella
    12345

    En un entorn de tensió per la possibilitat d’un atemptat islàmic, i després que les forces de seguretat hagin abatut un presumpte terrorista, la cap de la policia ha d’encarar-se amb la seva filla adolescent rebel i amb un pare amb qui mai s’ha portat bé. En canvi, la noia i el seu avi tenen una relació d’absoluta tendresa.
    Aquest és el punt de partida d’aquesta interessant obra de Sergi Pompermayer, que aborda les pors col·lectives i individuals, les relacions familiars, els prejudicis, la moral, etc.
    Els quatre actors estan excel·lents, i en particular caldrà seguir el talent de la jove Esmeralda Colette.
    Moltes gràcies a Teatre Barcelona per l’oportunitat de veure aquesta obra abans de la seva estrena!

    03/10/2018
Artículos relacionados
Sergi Pompermayer: teatre o televisió?

Sergi Pompermayer: teatre o televisió?

22 Octubre 2018

La Sala Beckett presenta, juntament amb La Brutal (Don Joan , La Importància de ser Frank) l’espectacle Blues de Sergi Pompermayer dins el cicle Terrors de la Ciutat. Hem convocat al nostre Instagram uns […]

Hay que ser usuario de Teatre Barcelona
¡Únete, es gratuito! Ya somos más de 80.000

¿Ya estás registrado?

He olvidado la contraseña

Crear usuario

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.