Recomendaciones

Aquesta versió en castellà de LA JAULA DE LAS LOCAS (La cage aux folles) està basada en el musical de Jerry Herman i Harvey Fierstein que es va presentar a Broadway en 1983. Està dirigida per Àngel Llàcer amb direcció musical de Manu Guix i Andreu Gallén. El musical està inspirat en la comèdia, del mateix títol de Jean Poiret (estrenada al 1973) que en el teatre, i a casa nostra, van interpretar Paco Morán i Joan Pere. La plàcida vida de parella d’Albin (Àngel Llàcer) i Georges (Ivan Labanda), propietaris del club nocturn “La Cage aux Folles” de Saint Tropez, es veu totalment alterada per una notícia inesperada. Jean Michel (Roc Bernadí), el fill de Georges, es va a […]

Vivimos en una sociedad de apariencia feliz. Nos empeñamos en responder una y otra vez que estamos bien, que la vida nos sonríe. Publicamos ficciones perfectas en nuestras redes sociales. Huimos de las llamadas malas vibraciones y consideramos la tristeza como un defecto que nos hace débiles. Esa es la sociedad que retrata Nosotros no nos mataremos con pistolas, una tragicomedia costumbrista contemporánea que le valió un Max a su autor y director Víctor Sánchez Rodríguez. Una cena de reencuentro entre viejos amigos treintañeros es el contexto en el que se desarrolla la trama. Pero el motor de la obra gira en torno al contraste. La modernidad frente a la tradición. La nostalgia frente al futuro incierto. La alegría del […]

Los títulos con los que Tricicle bautizan a sus criaturas son breves y explícitos. “Hits” cumple con la tradición que, por ley de fertilidad, nos informan de que acaba aquí. Este neófito cierra la saga de una familia numerosa en la historia reciente de una España que sigue recorriendo un largo camino. En este espectáculo no hay nada nuevo, ésa es su grandeza. Se reconocen gestos y guiños en cada dosis de este tratamiento de memoria colectiva que no tiene fecha de caducidad. En esta clínica de doctores familiares y amables no prescriben jarabes amargos ni pinchazos temibles. Este tridente de actores consigue la sonrisa y hasta la carcajada cómplices de un público que acepta el paso del tiempo con […]

NOSOTROS NO NOS MATAREMOS CON PISTOLAS es tracta d’una producció de les companyies valencianes Tabula Rasa i Wichita Co, del dramaturg Víctor Sánchez Rodríguez que també s’encarrega de la direcció de la peça. Un text que el va fer guanyar el Premi a la Millor Autoria Revelació als Premis Max 2016. El text es va estrenar l’any 2012 al Teatre Lliure en format d’Assaig Obert, i reflexiona sobre la generació dels 80, els anomenats «millennials». Una generació educada en l’individualisme amb l’objectiu d’aconseguir l’èxit professional, generació en la qual es van dipositar moltes expectatives, i que avui lluita per sortir del sot de la precarietat i la incertesa. L’acció està situada en un petit poble al costat del mar, és […]

OBLIVION O CISNES QUE SE REFLEJAN COMO ELEFANTES de la companyia andalusa «Teatro Xtremo«, vol reflexionar sobre la cara fosca del món de l’òpera, especialment enfocat a l’assetjament sexual. Així almenys ho va afirmar el seu creador Ricardo Campelo, el dia de la seva estrena, tot dient que «els cantants d’òpera pateixen pressions, per la pròpia autoexigència, es veuen avocades a dopar-se, a assistir a audicions abusives … i fins i tot també a vegades pateixen assetjament sexual«. Els tres actors que surten a escena utilitzen la lírica per cridar l’atenció sobre aquests problemes, en un format en el que han buscat la inspiració en el compositor Monteverdi, que va compondre l’òpera «Oblivion» segles abans que aquest gènere és poses […]

Nosotros no nos mataremos con pistolas és una obra que tracta el retrobament d’un grup d’amics que fa 5 anys que no es veuen. A diferència d’altres peces que comparteixen premisa, aquesta s’allunya dels clixés del gènere i aprofita els tòpics per avançar a tota velocitat. Les rèpliques són ràpides i esmolades. Els personatges estan ben definits des del principi i tenen una bona evolució encara que en alguns moments tingui salts un pèl bruscos/forçats i algunes accions quedin precipitades. No obstant això, han aconseguit crear (recrear) una situació altament reconeixible. Uns mil·lenials de 30 que fan balanç de què han “aconseguit” i de qui són a partir de retrets, desitjos, mentides… i, sobretot, moltes veritats (d’aquelles que fan mal). […]

Ahir vaig anar a l’estrena de Oblivion o cisnes que se reflejan como elefantes, un espectacle de la Companyia Teatro Xtremo de Madrid, que podrem veure durant només dues funcions al Teatre Tantarantana. O sigui que ja podeu còrrer, ja que avui és l’últim dia. Ens trobem amb una performance entorn a la lírica, el teatre, videocàmara on tot s’uneix en una mateixa proposta. La part visual de la proposta m’ha fascinat, poder veure el que succeeix en la platea a més de poder veure l’apropament a través de la pantalla (un mirall del que podem veure). Tot i que hi ha moments que Ricardo (el noi que porta la càmara) a vegades ens impedeix veure a les dues actrius. […]

Esta es la historia de tres amigas con un pacto de juventud, pero también es un viaje hacia la maternidad deseada y la liberación de trabas y encorsetamientos. Se trata de un musical íntimo, con un buen punto de partida, unas canciones resultonas y unas intérpretes (Mar Maestu, Maria Viñas y Elia Corral) que vocalmente y actoralmente dan el máximo. Lo que sucede es que la dramaturgia se enreda en una especie de McGuffin que no lleva a ninguna parte, y encima no acaba de ligar bien con la partitura de Òscar Peñarroya. En ocasiones da la sensación de que la trama avanza hacia una dirección, mientras que las canciones retardan su evolución y hablan de temas secundarios, y en […]

Divertida, alocada y fresca, así se podría definir a esta obra. Se trata de un musical sencillo, sin grandes pretensiones, pero que engancha al público con sus diálogos y sus ocurrencias, dentro de un marco austero y muy resolutivo. La Teresa, la Olga y la Carmen, son tres mujeres, amigas desde la infancia, que se han acompañado al largo de su vida en todas sus aventuras. Bajo un juramento infantil, las tres tienen la obligación de acudir cuando una de las otras dos lo necesite e invoque la promesa hecha cuando eran unas niñas pequeñas. Olga ya tuvo su momento, y ahora es Teresa la que quiere que sus amigas la acompañen a París. Allí se encontrará con el donante […]

Cuando a Oriol Pla le dieron carta blanca para montar un espectáculo en el Teatre Lliure decidió hacerlo con su familia y en la sala pequeña, cosa que demuestra una clara voluntad inicial de trabajar desde lo íntimo y lo personal. La obra comienza con un ingenioso número de mímica de Oriol Pla donde vemos cómo el éxito profesional lo lleva a un estado de locura. Así volverá a casa con el objetivo de montar un espectáculo conjunto con su familia. El contraste entre los distintos miembros de la familia, además de una gran colección de situaciones cómicas, pone sobre el escenario temas como la emancipación de los hijos o el relevo generacional en las artes escénicas. Los personajes de […]

Fa 25 anys, Dagoll Dagom ens va enlluernar amb Flor de nit, un musical en el que apareixia el personatge carismàtic del Paquito i que va ser interpretat en el seu moment per Paco Alonso. Però, qui va ser en Paco Alonso? Doncs, precisament, això és el que podrem esbrinar molts amb aquest Paquito forever, un musical en el que un immens Joan Vázquez dóna vida a l’actor explicant-nos la seva trajectòria artística i personal que, entre d’altres coses, el va portar per escenaris del tot el món i a compartir-los amb artistes de gran renom. L’espectacle que ara es pot veure al Club Onyric del Teatre Condal és d’aquells que et van atrapant de mica en mica fins a […]

I un altre inici de temporada, aquesta vegada a L’Aquitània Teatre amb PERDUTS una comèdia escrita i dirigida per Ramon Madaula. PERDUTS és la quarta obra escrita per Ramon Madaula (Sabadell, 1962), després de «Coses nostres» que vam veure en 2015 a la Sala Atrium, «L’electe» la temporada passada a la Sala Muntaner, «Ignots» que es va poder veure a El Maldà i «Adossats» al Teatre Romea, també la temporada passada i on vam veure treballar per últim cop a l’escenari a Carles Canut. PERDUTS està basada en fets reals i ens parla de l’amistat de dos homes, pares de família i companys de feina. El Joan i el Lluís, dinen cada dia al mateix restaurant. Estan casats i porten […]

Estrenem temporada al Teatre Lliure amb la lectura dramatitzada de «EL PAN Y LA SAL, JUICIO A LA MEMORIA HISTÓRICA», de la companyia Teatro del Barrio, amb text de Raúl Quirós i dirigida per Andrés Lima. “EL PAN Y LA SAL” es va estrenar l’octubre del 2015 al Teatro del Barrio de Madrid. Estem davant d’un text sobre la Memòria Històrica que ens parla dels desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme. Un text al qual no s’ha afegit cap línia de ficció, el relat teatral de la causa en contra de la recuperació de la memòria històrica, contra el jutge Baltasar Garzón, que fou acusat de prevaricació i en el que els parents de les víctimes testimoniaven com […]

Fa uns dies vaig poder assistir a veure un pasi de «Maremar» l’últim músical de Dagoll Dagom i aquest cop ens apartem del Paral·lel de Barcelona i anem a les Rambles. Amb una platea plena de gom a gom, vam assistir a una de les millors representacions que he vist. Aquest cop, Dagoll Dagom fuig de grans escenaris i ens presenta amb una safata d’or un espectacle curt i preciós amb un missatge crític i a la vegada amb una mica d’esperança (aquella cosa que els americans fan tan bé i que li diem «ensucrats«; amb això no vull dir que sigui dolent, el que passa és que a la vida real tot és més cruel del que ens ensenyen). […]

La joven compañía José y sus hermanas vuelve a demostrar con su segunda obra que tienen mucho que decir, y que además, saben cómo hacerlo. En Arma de Construcción Masiva se dedican a diseccionar la educación en el estado español. Pero más allá de la rigidez del sistema educativo, representado por múltiples sillas infantiles en el escenario, también destripan la institución social más arraigada, la familia. A través de distintos recursos como la voz en off, el discurso directo, la música, las proyecciones y un uso reducido del cuerpo, los intérpretes comparten sus historias personales, sean reales o ficticias, eso nunca lo sabremos, para hablarnos de todo aquello que nos educa desde pequeños y nos forma como individuos. Si la […]