Recomendaciones

Jan Lauwers, al front de la Needcompany, ha esdevingut una de les companyies que d’una manera més audaç ha investigat formes noves d’afrontar el fet teatral. Hem tingut la possibilitat de veure sovint els seus muntatges a Catalunya. Sense anar més lluny, al Grec d’aquest 2024 hem vist el díptic Billy’s Joy i Billy’s violence. Una de les preocupacions de Lauwers és el de les diferents presències amb què ens trobem a l’escenari quan assistim al teatre: qui veiem, la persona? L’actor? El personatge? Els veiem els tres? O potser sorgeix una nova entitat? Un sublime error no n’és una excepció i planteja també la qüestió de la identitat, en l’àmbit de la ficció però també com a tret bàsic […]

Per què a la nostra societat, la mort continua sent un tema tabú sobre el qual no es parla prou? Com diu la Júlia Català, protagonista d’aquest monòleg, Ben mirat, l’única cosa segura a la vida és la mort! La mort és un tema que a moltes persones els fa por de parlar; jo penso que parlar de la mort ajuda a viure i morir millor. Sembla que rigui és un monòleg interpretat per l’actriu Mont Plans, escrit per ella mateixa i l‘Òscar Constantí, amb producció musical i arranjaments de Mariona Vila. Es va estrenar fa deu anys a La Seca Espai Brossa i avui dia continua exhaurint entrades. Rere unes cortines de vellut grana, se’ns apareix davant nostre una […]

Les Impuxibles son las hermanas Peya y nunca defraudan. Ponen sobre el escenario los temas más actuales algunos de los cuales todavía no son suficientemente visibles cuando lo convierten en obra escénica, como ocurrió con Limbo (2015) que destapó el tema de la transexualidad. Ellas han sido pioneras también en llevar a los escenarios temas sensibles como las enfermedades mentales (Suit TOC núm 6), el cuerpo y las relaciones sexo-afectivas (FAM, 2021), el suicidio, (Harakiri 2022), la violencia de género con Aüc (el so de les esquerdes) o en esta ocasión la relación con las drogas de abuso con Caramel. Les impuxibles siempre encuentran el punto justo, aquél que no valora ni juzga sino que sencillamente, describe el hecho poniéndolo […]

De la mateixa manera que el teatre precisa una posada en escena (mise en scène) dels seus elements que configuri la representació, la cuina requereix una mise en place que ha d’ordenar tot allò necessari per a elaborar una preparació determinada. Elaine Grayling disposa els elements escènics que, en aquest cas, coincideixen amb els de la mise en place per a invocar un record: el d’ella amb la seva família fent gnocchi al voltant de la taula de la cuina de la seva àvia. L’obra s’articula a partir de dos eixos. El primer, la pròpia elaboració dels gnocchi, en la qual hi participarà el públic. El fet material de cuinar vertebra l’espectacle fins al punt que la durada de Man […]

En la sala fosca, només il·luminada per dos focus potents, una vídua que es comença a fer gran i un home amb incontinència verbal comparteixen escenari. Es tracta dels protagonistes de La tieta i Verbagàlia (1899), dues peces de l’escriptora ja prou reconeguda —i dubtem de si ja prou valorada— Víctor Català, que va suposar una renovació en la literatura catalana de principis del segle XX pels temes i l’estil punyents de la seva obra. Amb textos com aquests cal tenir en consideració que l’espectador no té la possibilitat de fer consultes al diccionari en temps real i que, per tant, la dicció i l’entesa del text són essencials perquè en pugui seguir el fil conductor. El director del muntatge, […]

El clam del buit és un text escrit i dirigit per Marc Garcia Coté amb Mercè Managuerra como protagonista. Un quasi-monòleg d’una dona que intenta salvar, amb la paraula com a única eina, un home que vol suicidar-se des de la teulada del seu edifici. Amb una posada en escena minimalista i carregada de simbolisme, aquesta peça es destaca per l’ús de diàlegs punyents, silencis incòmodes i una narrativa fragmentada que reflexiona sobre la condició humana en un món on el soroll i la buidor coexisteixen. En el col·loqui posterior a la funció, durant el postfunció, es va destacar la importància clau de l’escenografia i la seva influència en la percepció de l’obra. L’espai escènic de El clam del buit […]

Pura Passió és la proposta seleccionada en la quarta Convocatòria de Projectes dels Teatres de Proximitat (On el teatre batega). Espectacle en residència al Teatre Tantarantana. Es tracta d’una coproducció de Cassandra Projectes Artístics, Teatre Akadèmia i Temporada Alta. Es va estrenar al Festival Temporada Alta 2023. Pura passió és una novel.la la dramaturga Annie Ernaux, Premi Nobel 2022 i una de les veus més interessants del panorama francès contemporani. Els temes que més es repeteixen en les seves obres estan estretament lligats a la seva autobiografia i, per tant, a l’acte de recordar. Si teniu l’oportunitat de llegir el text, podreu veure que és un llibre de lectura fàcil, addictiu, de la mateixa manera que ho és la relació […]

Una vocación, una voluntad para convertirse en alguna cosa significativa consigue hacer que una persona lo arriesgue todo y lo deje todo atrás para conseguir su objetivo, para hacer aquello que le parece correcto y acertado. A veces, es un camino doloroso que deja lleno de heridas, pero siempre se pone por delante cuál es la meta a conseguir. Basado en el libro de Noah Gordon, este musical narra la historia de Rob. J Cole, un niño londinense que se queda huérfano y acaba separado de sus hermanos, mientras es recogido por un barbero-médico que recorre las poblaciones inglesas vendiendo curas milagrosas (y estafando a los clientes). Durante sus trayectos, Rob descubrirá su pasión por convertirse en un médico real […]

Un pisito en Sants, canciones de Nuria Feliu sonando por el patio de luces, una mujer que ha desaparecido, un vecino sospechoso, efectos paranormales… y unos cuantos misterios más. Estos son los principales elementos de Passaran coses fantàstiques, una comedia con mucha magia y unos personajes que están rozando el absurdo todo el rato. Quizás no es una comedia al uso, ni siquiera una simple comedia alocada, sino un vehículo para sorprender al público a través de un género poco frecuentado en teatro: la ciencia ficción. El argumento de Jordi Casado i Sílvia Navarro, a pesar de querer hablar en el fondo de la cultura del esfuerzo y de las expectativas que nos creamos en la vida, no es más […]

Els espectacles d’Alberto Cortés acostumen a prendre forma de quelcom semblant a un ritual transcendent/esotèric , filtrat sempre, o potser catapultat, pel sentit de l’humor, una vis còmica la del performer malagueny que és difícil associar a una tradició concreta. De fet, tot en Alberto Cortés és molt sui generis. Siempre vengo de noche (live set) també ho és una cerimònia, i en aquest cas, té com a objectiu invocar un fantasma, o uns quants, o un de sol amb moltes cares. Per tant, no és tan estrany el que vivim a Siempre… si acceptem que quan ens reunim públic i intèrprets a un teatre, estem invocant algú que no existeix. Hi trobem tots els elements característics dels muntatges de […]

Así podría empezar un cuento infantil: «Era una vez una casita en el bosque…». Muchos de estos cuentos tienen un aire de misterio y el miedo está inmerso en el imaginario colectivo infantil: Unos niños encuentran una cabaña en el bosque donde hay una bruja come-niños, un lobo se come a la abuela o unos padres dejan a sus hijos en el bosque y no saben volver a casa. El bosque siempre implica oscuridad, misterio, poderes mágicos incontrolables. El agua, las pozas son elementos purificadores donde habitan ninfas que se enamoran de dioses, les dan poderes y atraen a los inocentes. Jordi Casanovas es un amante del terror y ha creado y dirigido esta historia situada en un bosque gerundense […]

Austràlia es una obra de teatro sorprendente que aborda el tema de la donación de óvulos de un modo intimista y personal bajo la acertada dirección de Israel Solà. Los personajes de esta trama son tres hermanas y el marido de una de ellas, perfectamente caracterizados por Ester Cort, Carme Poll, Meritxell Huertas y Brian Lehane para hacernos partícipes de sus momentos turbios, sus peleas y sus risas. Todos ellos se reúnen en Austràlia con el objetivo de ayudarse mutuamente: una de ellas quiere quedarse embarazada y la pequeña de la familia ofrece sus óvulos para conseguir su objetivo. Este es el inicio de un viaje que las hará revivir momentos del pasado, dándose cuenta de cómo son, qué quieren […]

Verbagàlia és l’obra que l’Albert Arribas ha muntat a partir de dues obres de Víctor Català: La tieta i Verbagàlia, dos monòlegs que comparteixen una mirada, la de dos éssers que semblen haver dimitit de viure, necessitats d’afecte, que viuen sense haver acomplert les expectatives amoroses que algun dia van tenir. Tots dos comparteixen també una mena de fatalisme que, sobretot en el casa de la tieta, frega la desesperança i, fins i tot, el cinisme. La posada en escena d’Arribas és sòbria i molt audaç. Imagineu-vos una tarima petita, dues cadires, la llum i el so (amb disseny de Lucas Ariel, capaç de crear una atmosfera pètrea sense escarafalls), una actriu i un actor sobre els qui recau tota […]

Les Impuxibles han tocat el tema de la salut mental a Suite TOC núm. 6, el suïcidi a Harakiri, els trastorns alimentaris a Fam, la violència sexual a Aüc i en aquesta nova creació, a Caramel ens parlen de les addiccions, com les drogues i l’alcohol. Com en tots els seus altres espectacles, a Caramel s’intenta mirar el tema en tota la seva complexitat, per generar preguntes i reflexions, lluny d’estigmes, ni judicis morals. Dialogar, entendre, plantejant preguntes sobre el problema sense buscar respostes, ni fer cap mena de judici. Caramel és un espectacle de creació; una col·laboració entre Les Impuxibles i Pablo Messiez. Clara i Ariadna Peya s’endinsen en un tema del qual se’n parla poc al teatre i […]

El deseo de una vida mejor o diferente hace que, a veces, las personas se entreguen a la esperanza de conseguir este objetivo, sin darse cuenta de las señales que alertan de un posible peligro. Es en este momento que son vulnerables, que son presas para otras personas sin miramientos. Pero siempre se pueden girar las tornas. Una joven embarazada que ha escapado del infierno de su relación está a punto de tener a su criatura en una cabaña en medio del bosque con la ayuda de dos comadronas. La idea es traer al mundo al niño en medio de la naturaleza, como lo hacías las mujeres antiguamente. El único problema es que no irá tal y como estaba planeado. […]