Les Impuxibles han tocat el tema de la salut mental a Suite TOC núm. 6, el suïcidi a Harakiri, els trastorns alimentaris a Fam, la violència sexual a Aüc i en aquesta nova creació, a Caramel ens parlen de les addiccions, com les drogues i l’alcohol.
Com en tots els seus altres espectacles, a Caramel s’intenta mirar el tema en tota la seva complexitat, per generar preguntes i reflexions, lluny d’estigmes, ni judicis morals.
Dialogar, entendre, plantejant preguntes sobre el problema sense buscar respostes, ni fer cap mena de judici.
Caramel és un espectacle de creació; una col·laboració entre Les Impuxibles i Pablo Messiez.
Clara i Ariadna Peya s’endinsen en un tema del qual se’n parla poc al teatre i del que en penso que és del tot necessari.
Som una societat addicta a les drogues.
Tots consumim sucre, o bevem alcohol, o prenem cafè, o fumem tabac, o ens mediquem amb antidepressius, ansiolítics o somnífers.
L’addicció a les drogues és un tema molt complicat, controvertit, que ens genera moltes preguntes.
Per què consumim?
Quina és la línia entre la legalitat i la il·legalitat?
Com pot, una mateixa cosa, ser alhora alliberament i presó?
Com pot ser una eina de control del sistema i una acció de rebel·lia antisistema?
Quina diferència hi ha entre el consum de substàncies per plaer de quan ho fem per dolor?
Què busquem de les substàncies?
Preguntes que queden suspeses en l’aire i de les que no en sabem la resposta.
A Caramel hi ha un treball de dos anys d’investigació.
És una proposta molt intensa en contingut i en acció.
El muntatge, tal com ens tenen acostumades Les Impuxibles, s’articula a partir de la fusió de llenguatges (música, moviment i text). Llenguatges que dialoguen entre si.
Els textos de Messiez s’entrellacen amb els elements escènics.
A escena treballen els ballarins i intèrprets Yasser D’Oquendo, Helena Gispert, Pol Guimerà, Mabel Olea, Sandra Pujol i Joan Solé. Brutals!
Clara Peya s’encarrega de la música original, que toca en directe a cada funció.
L’espai sonor i la música són dos elements molt importants dins d’aquest muntatge. Acords musicals, sons naturals, dispositius sonors tecnològics omplen l’espai escènic convertint el so en imatge.
L’Ariadna Peya signa la coreografia.
Les coreografies són realment espectaculars, el moviment, el ritme, els cossos ens transmeten totes les sensacions per les quals transiten els personatges. Són escenes molt hipnòtiques, plenes de duresa però de la mateixa manera summament belles.
Judit Colomer s’encarrega de l’escenografia i de la il·luminació.
L’escenografia és una barreja entre espai simbòlic i realista. De fet, es fan servir moltes metàfores per referir-se de manera poètica a conceptes més crus relacionats amb el consum d’alcohol i drogues.
Caramel és un espectacle que genera moltes emocions.
La Clara és una gran compositora i pianista, amb una capacitat de transmetre i emocionar impressionant.
L’Ariadna és una coreògrafa amb un estil molt personal, que m’encanta. Les seves coreografies són sensacionals.
Els ballarins, no saps a quin mmirar.Tots són uns fora de sèrie.
Repetiria sense dubte.
No us perdeu aquesta joia per res del món!