Ahir dissabte, el Festival Grec ens va dur a dos llocs no habituals. El primer d’ells va ser el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) on vam poder veure una nova proposta del projecte PI(È)CE, que acosta els nois i noies, i gent gran, del Raval als escenaris.
Una nova peça de creació comunitària, OI NÉOI (Els nous) amb dramatúrgia d’Albert Tola i dirigit per Constanza Brnčić, del qual ens van parlar en la roda de premsa del dia 13 de juny, quan ens van presentar tots els projectes comunitaris.
OI NÉOI (Els nous) es tracta d’un treball escènic cuinat amb alumnes dels instituts Milà i Fontanals i Consell de Cent, i amb avis de casals del barri. És fruit d’un programa col·laboratiu que impulsa des de fa vuit anys el Teatre Tantarantana. L’espectacle es crea a través de processos d’escolta i enguany el punt de partida ha estat un text de Pasolini, «Els joves infeliços» que parla de conflictes generacionals.
«OI NÉOI» vol dir «els joves» en grec. També es pot traduir per «els nous» i ha permès parlar també del tema dels nouvinguts. La proposta escènica parteix de les experiències personals dels participants, que viuen la realitat d’una ciutat on es fan servir dues llengües de manera habitual, mentre, a dins de les seves cases, sovint parlen una tercera.
Bàsicament és un treball de dansa i moviment, on els joves i gent gran del Raval es plantegen si existeix realment la identitat cultural o és un invent. El grup de joves està format per catalans, persones migrants arribades de fa poc i d’altres amb un grau alt d’integració. Hi ha moments, al llarg de l’espectacle on el text agafa protagonisme.
El Projecte PI(È)CE ha acompanyat viatges personals de desenes d’adolescents i ha despertat vocacions artístiques. Dins de l’espectacle d’enguany, hi ha un grup reduït de joves, triats entre els que han intervingut en els darrers anys, que mitjançant la paraula fan palesa la realitat dels barris.
La magnífica música, en directe, està creada i interpretada per Nuno Rebelo i a escena 23 intèrprets-ballarins de diverses edats. Enguany ha comptat també amb la producció executiva del Teatre Tantarantana, amb Salvador Sánchez com a productor i la mateixa sala en la producció executiva. Com sempre el nostre amic Julio Álvarez ha participat com intèrpret de forma apassionada.
Una proposta amb moments visualment molt potents i on impressiona l’alt grau d’implicació i entusiasme de tots els participants. Una molt bona posada en escena amb un destacable treball coreogràfic.
Cal destacar que, ahir, un dels nois participants ho feia amb la cama embenada a causa d’un esquinç que s’havia fet a la representació del dia abans. Malgrat això la seva participació va ser total, amb crosses o assegut. Bravo.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ