Jerusalem → Teatre Romea
21/07/2019
Un cant a la llibertat

Tret de la companyia Scla’ka Teatre, primers en traduir i representar l’obra “Jerusalem” de Jez Butterworth en català l’any 2015,mai ningú fins ara havia portat aquest magnífic text dalt d’un escenari. Tot i que es tractava de teatre amateur, la companyia Scla’ka Teatre va rebre nombrosos elogis per part de la premsa i d’alguns actors de renom com Josep Maria Pou i Oriol Genís.

Ara és Julio Manrique qui porta, dins el Festival Grec, una nova versió de “Jerusalem” . Es tracta d’una versió traduïda al català per Cristina Genebat, en el que el principal protagonista l’interpreta l’actor Pere Arquillué.

Aquest és el primer muntatge que Julio Manrique dirigeix a l’amfiteatre del Teatre Grec, tot un repte, si més no important, per la dificultat que comporta muntar una obra d’aquestes característiques en un espai tan singular. Una feina tècnicament complicada sobre tot pels tècnics de llum i so, que han hagut de treballar a contra rellotge i sense quasi temps de fer les proves necessàries prèvies perquè comprovar que tot surti a la perfecció. En aquest cas, per les característiques del muntatge, el resultat podia haver estat, o un èxit rotund o un fracàs absolut. Jo penso que ha sigut un èxit rotund.

Per mi ha estat un espectacle rodó!!!  Rodó en tots sentits: text, posada en escena, direcció, interpretació, il·luminació i so.

-El text és brutal, contemporani però amb la profunditat dels grans clàssics. Se l’ha classificat de comèdia shakespeariana moderna. Els diàlegs estan carregats d’un humor àcid, i està ple d’expressions sorprenents plenes de violència i generositat.

-El muntatge està inspirat en la lletra de la cançó Jerusalem de Sir Hubert Perry a partir d’uns versos del poeta William Blake

-Extraordinària escenografia d’Alejandro Andújar. La posada en escena és potent, extraordinària, plena de simbologia. Ambientada en l’Anglaterra rural, a l’aire lliure en mig d’un bosc.

-Julio Manrique debuta com a director en el Teatre Grec i ho aconsegueix amb nota. A part de fer una bona tria d’actors, aconsegueix extreure’n de cada un d’ells tot el seu potencial. Manrique té la capacitat de fer creïble als personatges i l’entorn en el que es mouen.

-Em reafirmo en dir que Pere Arquillué és un dels millors actors que tenim a casa nostra. És un actor que treballa a fons cada un dels personatge que ha d’interpretar. S’entrega i se’l fa seu. No hi ha personatge que se li resisteixi. A “Jerusalem” és en Johnny Byron, el protagonista de l’obra, però tothom el coneix per “El Gall”. És un personatge amb moltes cares. Per un costat és un home molest, irritant, decadent, irreverent, fins hi tot cabró, però també és divertit, imaginatiu, generós, humà, carismàtic i bona persona . És una ànima lliure. És l’antiheroi de la societat. Ell representa tot allò contrari del que seria políticament correcte. És un home odiat per uns i estimat per altres. És l’ànima de la festa. És l’heroi dels marginats.

-Completen el repartiment Elena Tarrats, Chantal Aimé, David Olivares, Marc Rodríguez, Víctor Pi, Guillem Balart, Adrian Grösser, Anna Castells, Clara de Ramon, Albert Ribalta, Jan Gavilan i Max Sampietro. Tots ells interpreten a personatges complexes, marginals, persones carregades de problemes i d’esperit lliure. Adolescents solitaris, vagabunds, dements, joves descarrilats,…, les “rates” de la societat.

Entre ells m’agradaria destacar la magnífica feina que fa Marc Martínez en el paper de Ginger, Víctor Pi en el paper de professor senil, i a l’Albert Ribalta pel seu moment passat de voltes.  

També sobresurt amb llum pròpia l’Elena Tarrats interpretant amb una veu magnífica l’himne popular Jerusalem que és el que dona títol i punt de partida a l’obra.

-Com sé que no és gens fàcil portar a terme tot la part tècnica pel que fa a la il·luminació i el so en aquest espai tan complexa, i que són part fonamental  en aquest muntatge, des d’aquí m’agradaria felicitar a Damien Bazin (so) i Jaume Ventura (il.luminació).

 

“Jerusalem” és una obra irreverent , desfasada, plena moments intensos i emocionals. Una obra salvatge i divertida.

Jerusalem” és un cant a la llibertat, un conte punk, una festa.

“Jerusalem” és una crítica a la societat; a aquella societat hipòcrita i egoista.

Aneu a veure-la !!!

 

27 i 28 de setembre al Teatre Monumental de Mataró

Del 14 de novembre al 6 de gener la podeu anar a veure al Teatre Romea

 

Todo lo que necesitas para ir al teatro

Jerusalem

A partir de 19,00€

Comprar Entradas
Jerusalem

Después de su éxito en el Festival GREC, el espectáuclo Jerusalem, protagonizado por Pere Arquillué y dirigido por Julio Manrique, llega al Teatre Romea. 

Un texto extremadamente original y singular que parte de las esencias de la vieja Inglaterra para reflexionar sobre el fin de las utopías.

El montaje se inspira en Jerusalén, un himno compuesto por Sir Hubert Parry sobre unos versos de William Blake en 1916. Extremadamente popular en el país, el tema ha sido propuesto incluso como himno nacional inglés.

Es también el retrato de una Gran Bretaña que pierde el contacto con las raíces, la estampa de un mundo rural esclavo de sus propios mitos que, al hacer patentes sus realidades más sombrías, pulveriza las visiones idealizadas de la vieja Albión.

Una producción del Grec 2019 Festival de Barcelona, Centro Dramático Nacional y el Teatre Romea.

Sinopsis

Decadente, abandonado, patético, pero también valiente y divertido … Así es el antihéroe que protagoniza esta pieza, tan aplaudida en el West End como en Broadway. Es el día de San Jorge, patrón de Inglaterra, y en una localidad rural que ese día acoge la feria del condado, Johnny “el Gallo” Byron sale del remolque donde vive. Las autoridades lo quieren desahuciar para poder construir en el solar que ocupa y un pincho le quiere dar una paliza … Es el hombre más odiado del pueblo? Tal vez, pero también es el más querido: los amigos quieren que salga con ellos de fiesta y su hijo lo reclama para que pasen juntos el día visitando la feria … Es una especie de Falstaff de nuestro tiempo, un personaje moderno pero que al • alude constantemente a una Inglaterra medieval idealizada mientras bebe, consume drogas o elude las autoridades que le persiguen …

Vídeo
Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • Jordi Casas Duocastella
    12345

    Amb les excel·lents crítiques que aquesta obra havia tingut en la seva estrena al Grec la vaig anar a veure a Manresa totalment “hypejat” (fa uns dies vaig descobrir que sóc millennial i com a tal he de fer servir el seu vocabulari), i això va fer que acabés amb una sensació de gran decepció.
    Perquè una obra sigui transgressora m’espero més que uns personatges permanentment borratxos i/o col·locats i que algú aparegui despullat.
    Tot i que Pere Arquillué torna a fer un gran treball imprimint el seu carisma al protagonista, l’obra en general no em va acabar d’arribar per la seva poca evolució dramàtica.
    Atenció perquè sí que és una bona obra, també voldria destacar a Marc Rodríguez i els actors joves, entre els quals brilla Elena Tarrats (possiblement la persona més bonica de l’univers), ideal per transmetre la llum del seu personatge. Però en el meu cas les altes expectatives em van jugar en contra.

    28/10/2019
  • Aníbal Ledo Faílde
    12345

    Després de llegir diverses entrevistes al director i al protagonista tenia les expectatives al màxim però aviat es van veure completament frustrades. No puc entendre què hi han trobat en aquesta obra suposadament rebel i “antisistema” més enllà d’un feréstec protagonista q és (perdoneu la caòtica enumeració) gitano, borratxo, agitador de masses eixelebrat, famfarró, okupa, camell, pare irresponsable, mestre de cerimònies fiesteres del caos i filòsof de carrer enrabiat i desarrelat però amb no gaires llums (excepte al final)… Fins aquí com a antiheroi no estaria malament però el problema és la inexistent evolució dramatúrgica, tota l’estona girant sobre una colla de joves seguidors amants de la borratxera i les ratlles de coca q tenen ben poca cosa a dir (hi ha un parell de moments íntims q arriben massa tard). L’Arquillué fa el q pot amb aquest difícil paper lluitant tb contra un ritme lent a matar i una direcció massa unidireccional i poc matisada…les tres hores se’m van fer eternes (més encara en les incomodíssimes cadires del Grec). Una veritable llàstima, com demostren els aplaudiments finals, justets i de compromís per l’esforç indubtable dels actors.

    04/07/2019
  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    Excel·lent muntatge transgressoir, obra punyent, actuacions de 10 i un gegant dalt l’escenari. En resum, una obra enorme. Abassegadora. Salvatge. Divertida. Insurrecte. Rebel. Com un gegant. Com un exèrcit de gegants. Com una nit de festa memorable. I al mateix temps és una obra amb ànima, amb molta ànima. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/07/03/jerusalem/

    04/07/2019
  • Josep Oliva Sasé
    12345

    Ahir em vaig estrenar amb el Grec d’aquest any i ho vaig fer amb aquesta obra del dramaturg anglès Jez Butterworth i magníficament dirigida per Julio Manrique. Transgressora, políticament incorrecta, passada de voltes, molt divertida amb un humor àcid i salvatge i podria continuar amb més qualificatius. Ens situa al sud d’Anglaterra on enmig d’un bosc viu en una caravana atrotinada Johnny Byron, ‘el Gallo’ (Pere Arquillué) un personatge carismàtic carregat d’humanitat alhora que bohemi, insolent, borratxo i en algunes ocasions agressiu i encara que sembli difícil empatitzar amb un individu d’aquestes característiques,ho acabes fent. Són les festes d’un poble proper del qual els veïns el volen fer fora per construir una urbanització, i al seu terreny acudeixen els joves del poble perquè els subministri drogra, beguda i on organitzen unes festes esbojarrades on tot té cabuda. Un cant a la llibertat. La posada en escena i l’escenografia, immensa i com he llegit que després farà temporada em costa imaginar aquesta obra fora del Grec ja que perdrà la màgia de té aquest teatre que encaixa perfectament amb l’obra. Pel que fa a la interpretació, Manrique no podia escollir millor actor que Arquillué per posar-se en la pell d’aquest estrafolari personatge del que fa un treball magistral, tot i que els 12 actors i actrius que li fan costat no es queden enrere. L’únic però, són els seients del Grec que no estan fets per a una obra que dura tres hores i quart i menys com era el meu cas a la fila 8, els peus no et arriben a terra. Imprescindible i un altre èxit de la temporada, que avui dimecres encara podeu veure, jo no me la perdria.

    03/07/2019
Artículos relacionados
S'acosta el BLACK FRIDAY TEATRAL de Teatre Barcelona: Avança't!

S'acosta el BLACK FRIDAY TEATRAL de Teatre Barcelona: Avança't!

Hace 6 dias

Comença el fred i això ja és símptoma evident que s’apropa el Nadal… però el veritable esdeveniment que marca, des de ja fa uns anys, l’inici de la campanya nadalenca […]

Pere Arquillué, ‘outsider’ i semideu a ‘Jerusalem’

Pere Arquillué, ‘outsider’ i semideu a ‘Jerusalem’

20 Juny 2019

Per Belén Ginart No hi ha discussió possible: a més de grandíssimes qualitats per a la direcció i la interpretació, Julio Manrique té olfacte. Li surt bé, això de seguir […]

Especial Festival Grec 2019, descarrega't la revista de TB

Especial Festival Grec 2019, descarrega't la revista de TB

17 Juny 2019

Publiquem la quarta revista en paper de TeatreBarcelona! Aquest és el quart estiu que TeatreBarcelona editem una revista en format paper, dedicada a un dels esdeveniments culturals més importants de […]

Hay que ser usuario de Teatre Barcelona
¡Únete, es gratuito! Ya somos más de 80.000

¿Ya estás registrado?

He olvidado la contraseña

Crear usuario

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.