Fa un parell de mesos vaig apuntar-me a Vine a conèixer Les Feres per dins!, una sèrie d’activitats pensades pel públic, per viure una mica més d’a prop el procés de creació del musical “Les Feres de Shakespeare” de la companyia Els Pirates. Vam gaudir d’assajos, de xerrades i col·loquis, passejar-nos entre caixes, caminar per damunt de l’escenari, veure els camerinos mentre els actors es preparaven per sortir a escena, fer un cop d’ull a la taula d’il·luminació i la de so, comprovar la quantitat de vestuari i atrezzo que es necessita per a cada funció (tot marcat i col·locat al seu lloc corresponent), parlar amb el director i la regidora,…Després de veure tota la feina que hi ha al darrera, i el resultat final en una representació prèvia al dia de l’estrena , no puc menys que donar-li la màxima puntuació, i recomanar-vos que hi aneu sens cap mena de dubte.
Tot i que “Les Feres de Shakespeare” és la tercera obra de Shakespeare que la companyia Els Pirates Teatre porten a escena, aquest és el primer espectacle de gran format que produeixen. No patiu!!!, perquè l’essència de la companyia, i la proximitat amb el públic s’ha tingut en compte en tot moment.
«Una obra masclista convertida en un cant d’alliberament feminista»
Perquè no us podeu perdre “Les Feres de Shakespeare”?
-Perquè s’ho han currat molt.
-Perquè l’adaptació que en fa l’Ariadna Pastor és fabulosa.
Una adaptació que ha capgirat el contingut masclista de l’original, actualitzant-lo en favor de la dona.
La traducció ha estat original de l’anglès, tret d’alguna idea de Segarra.
El llenguatge és actual, proper i entenedor, tot i que es manté la mètrica i el joc de paraules.
L’Ariadna ha potenciat la part còmica, irònica i sarcàstica del text original per tal d’explicar amb cruesa i claredat el missatge de Caterina al món: la llibertat i la lluita pels drets fonamentals per damunt de tot.
En aquesta obra les dones són les principals protagonistes, el patriarcat està representat per una dona, hi ha canvis de gènere, transvestisme i amor entre persones del mateix gènere, és parla del plaer femení , és la lluita contra el maltracta i l’alliberament de la dona. Un alliberament tan de tipus cultural, com sexual .
-Perquè se li ha donat molta importància a l’escenografia.
Enric Romaní ha construït les estructures dels arcs i les grades a partir de llocs i elements reals. Tot està lligat al context de l’època.
-Perquè la música és un element clau en aquest espectacle. És tota original de l’Ariadna Cabiró.
La música transmet les emocions, els objectius i les intencions. De vegades se’ns presenta amb un to festiu, lleuger i alegre, i altres vegades més dramàtica i profunda.
L’Ariadna ha creat una música on s’uneixen acords antics del renaixement i barroc amb pop, rumba, opereta, jazz i comèdia musical. Per descomptat la música és en directe; i hi ha dos músics tocant sempre dalt de l’escenari. Les cançons són interpretades a quatre veus. De vegades les veus també fan d’instrument.
Tots els números són meravellosos, però el solo de la Laura Aubert és espectacular!!!
-Perquè les coreografies creades per l’Anna Romaní barregen passes del renaixement i barroc amb músiques més modernes, es a dir sentireu acords antics amb passes antigues però amb tocs moderns.
-Perquè el vestuari també està molt cuidat.
De la mateixa manera que en l’escenografia, la música i les coreografies, el vestuari també és ple de referents antics i moderns que, de cara al públic, es veu del tot actual.
Hi ha molts canvis de vestuari, tot a un ritme trepidant, amb constants entrades i sortides de personatges que tant agraden a l’Adrià Aubert, director d’aquest muntatge.
-Perquè és una obra coral on veureu a tots els actors Laura Aubert, Ricard Farré, Laura Pau, Lluna Pindado, Lloll Bertran, Mariona Castillo, Arnau Puig i Jordi Vidal cantar, ballar i actuar.
-Perquè s’ho mereixen
No us ho penseu i aneu-hi.