Dera Gé

Valoro de moltes maneres una obra de teatre. El primer que penso és: perquè s’ha volgut fer. Quina és la finalitat. Després ja venen els tecnicismes. Doncs bé, a Tendrament el Pau i la Judit parteixen d’ells mateixos, de la seva pròpia història, del que ells coneixen, i això és el que li dóna essència a la proposta. És una proposta sense pretencions de res. Connectes tota l’estona i et fas un fart de riure. En alguns moments la deixen caure… que déu ni do, i és fort, sí. Molt. Valents d’explicar les seves intimitats davant nostre, de «despullar-se». Retraten els seus inicis, les seves pors, els seus dubtes… tot davant del seu projecte comú, el seu fill Fortià que […]

4 actors i actrius que dónen la veu a testimoniatges reals de col·laboradors/voluntaris de metges sense fronteres i creu roja. La posada en escena té una composició particular, doncs no és habitual veure un escenari tan llarg, en el que passen coses al fons on no acabes de veure bé el que passa, potser perquè realment no cal veure-ho. És una obra dinàmica la major part del temps, amb moments més lents, però et mantens atent. Ens aproximem a la propia condició humana, a la desesperació, a la supervivència, a l’alerta. Els intèrprets estàn fantàstics, de 10. És molt fàcil caure en la monotonía però es crea el clima convenient per tirar els textos, sense caure en el to dramàtic […]

«Dones valentes» és l’adaptació del llibre de la Txell Freixas, en la que ens presenten les diferentes històries de diferentes dones, mitjançant les preguntes i entrevistes de la Txell, representada per la Iria del Rio. Els textos son desgarradors. La força del text és el que et fa intentar mantenir-te en alerta del que està passant. Malauradament però, no s’acaba de connectar ni d’empatitzar amb el que s’està explicant. Considero que aquesta obra cau en el gran perill de voler parlar de coses que no van amb els/les creador/es. No hi ha essència. I tampoc queda clar el concepte. Es preté fer una obra documental o artística? Quina és la proposta? En quant l’escenografia, esteticament molt bonica però desaprofitada. A […]

A GORDAS et trobaràs dues actrius fent paròdia de totes les situacions absurdes en les que es troben només per ser GORDAS. Amb molta crítica a les maneres de fer, de pensar i de funcionar la societat per raons estètiques, ens porten gags amb humor i amb molt de ritme. Un llenguatge de la comèdia molt clar, tot i que caricaturitzat i una mica passat de voltes en algun moment. Pel meu parer, al ser gags amb pocs canvis en quant a registre, es fa una mica llarg i intens. No dóna moments de respir per poder empatitzar amb el que estàn explicant. Recomanable si el que vols és riure una bona estona i t’encaixa el format gag.

Una proposta brillant, dirigida no només a joves, sino també a educadors, pares i a tothom en general. Som a l’institut i, en una hora d’obra, assistim a varis dies de classe sobre La plaça del diamant. Per no dir gaire més, només comentar que la Maria Mingorance ha creat aquesta peça amb molt de tacte i està fantàstica en la interpretació. Molt recomanable! Aneu-hi i, si teniu joves aprop, si us plau, necessari que vegin l’obra. És el nostre deure com adults ajudar a que aquest tipus d’obres puguin tenir el seu recorregut.