La pell fina i Ovelles s’han convertit en dues de les propostes més aplaudides de la temporada: totes dues comèdies han esgotat les entrades poc després d’haver-se posat a la venda. La pell fina aborda l’accidentat sopar entre dues parelles. Una d’elles acaba de tenir un fill i a un dels amics se li escapa que el nadó és lletgíssim. Ovelles aborda una herència problemàtica: 512 ovelles i un gos d’atura en un poble de Terol. Tres germans hauran de decidir urgentment què fan amb el ramat. Aquesta peça imprescindible torna aquest estiu, amb uns intèrprets en estat de gràcia (Sara Espígul/Gemma Martínez, Albert Triola i Biel Duran) al Teatre Borràs, fins al 30 de juliol. Parlem amb Carmen Marfà i Yago Alonso, la parella creativa artífex d’aquests dos fenòmens escènics.
Els dramaturgs Yago Alonso i Carmen Marfà
Un fenomen inesperat
«L’èxit d’ Ovelles i La pell fina ha estat del tot inesperat», reconeix Carmen Marfà. Els dos dramaturgs provenen del món audiovisual, on han escrit guions per a programes com Tu cara me suena, el Club Super 3 i Joc de cartes o sèries d’El Terrat. La Sala Flyhard, factoria especialitzada en teatre català contemporani, els ha acollit en els seus primers passos com a autors escènics (també amb Instruccions per enterrar un pare) i els ha catapultat a l’èxit. «Ens sentim una mica intrusos fent teatre: no tenim una formació de dramaturgs i no seguim el codi teatral, o almenys el que impera, que de vegades és distant amb l’espectador. A nosaltres ens agrada la proximitat que et dona un primer pla o un pla mitjà cinematogràfic», explica l’autora. “Busquem aquesta proximitat i la Flyhard ens l’ha donat, i hem tingut la sort que en fer el salt a teatres més grans aquest naturalisme s’ha mantingut”, continua Yago Alonso.
Carmen Marfà: «Ens agrada la proximitat que et dona un primer pla o un pla mitjà cinematogràfic»
Biel Duran, intèrpret de les dues comèdies i amb qui els autors també han engegat la productora teatral El Ramat, remarca la importància de la Flyhard en l’èxit de les propostes: “Les dimensions reduïdes de la sala t’obliguen a anar primer al contingut i no a la forma. Se’t veu el llautó si no entens perfectament el que estàs fent. Les reaccions han de ser reals, gens impostades”. Afirma que “la forma d’abordar la interpretació és més propera al camp cinematogràfic que el teatral” perquè “quan treballes en sales grans tens la temptació d’enviar el missatge al públic perquè ho rebi i en una sala de proximitat tot ha de semblar que passa per casualitat”. Reconeix que “potser és més brut i menys formal”, però que “respira més vida i connecta molt amb el públic”.
L’actor Biel Duran en una escena de ‘La pell fina’, a la Sala Flyhard
Naturalitat, acidesa, esperança i humanitat
«Escrivim comèdia perquè ens agrada buscar-li la part còmica a gairebé tot», apunta Yago Alonso. «Totes les coses, per dramàtiques que siguin, tenen una part còmica», continua. Trobar el cantó positiu a la vida és un dels grans himnes dels Monty Python, que consideren un gran referent, al costat de noms com Woody Allen, Larry David, Ricky Gervais o referents generacionals com Friends. «Som grans consumidors de comèdia i és com ens agrada aproximar-nos a la gent», rebla Marfà.
Carmen Marfà i Yago Alonso: «Busquem la màxima naturalitat i que la gent es vegi reflectida en la història»
Carmen Marfà i Yago Alonso han aconseguit generar un estil propi que s’inspira en escenes quotidianes, on un conflicte petit i uns personatges totalment reconeixibles generen un embolic hilarant. «No escrivim acudits —remarquen els autors— l’art de la comèdia és molt seriós i no existeixen fórmules. Nosaltres busquem la màxima naturalitat i que la gent es vegi reflectida en la història. Els personatges parlen com el teu germà, el teu veí o tu mateix.» L’actor Biel Duran també ho considera part del seu èxit com a dramaturgs: «Fan comèdies on el públic és lliure de riure o no; l’important és explicar una història i el riure és la conseqüència». I per acabar-ho d’adobar hi sumen «acidesa, humor negre, sarcasme i ironia», però d’una manera que no estigui «renyida amb l’amor». «Fan comèdies amb esperança i amb molta humanitat», destaca Duran.
Laura Pau, Biel Durán, Francesc Ferrer i Angela Cervantes han esgotat entrades amb ‘La pell fina’
Un èxit que segueix d’actualitat
La seva òpera prima, Ovelles, ha girat per més de 45 poblacions catalanes i ha esgotat el 98% de localitats en les seves temporades a Barcelona. «Mai hauríem imaginat que tindria aquest recorregut”, explica Carmen Marfá. “Quatre anys més tard d’haver-la escrit, fins i tot després de viure una pandèmia, encara funciona moltíssim», hi suma Alonso.
L’obra tracta conflictes d’una generació d’entre 20 i 50 anys que han crescut personalment i professionalment en una crisi econòmica permanent, abocats a una precarietat latent i amb models socials i familiars en canvi constant. L’herència de 512 ovelles obrirà la porta a la possibilitat d’una nova vida idíl·lica al camp. «Hi ha temes que després dels confinaments han guanyat protagonisme, com l’èxode al camp. El públic ara riu amb Ovelles des d’un altre lloc», apunta l’autora. «La comèdia evoluciona molt en el temps. El que ens feia riure fa deu anys ara ja no», assegura Biel Duran, qui creu que el tàndem de creatius continua d’actualitat perquè «fan una cosa difícil: trobar molt bé el patetisme quotidià», així com «històries emocionants que arriben al cor» i que «t’acompanyen molt de temps».
Més informació, imatges i entrades a:
