Recomendaciones

Una nova perla ha arribat a la Biblioteca de Catalunya i ja van tantes que he perdut el compte. En aquesta ocasió, la sala es transforma en un teatre de proximitat per acollir una obra sobre el pas del temps i com influeix aquest en l’evolució dels ideals de les persones. Així, Arnold Wesker ens ofereix uns personatges imperfectes que independentment del camí que triin estan abocats a la foscor, tot i que sense arribar a perdre de vista la porta que condueix cap a l’optimisme. Així, ens trobem amb un text que compta amb diferents capes que resulten properes i entenedores, tot permetent-nos empatitzar amb uns personatges que es van perdent a mesura que avança el temps i que […]

Andrea Chénier és una òpera del compositor Umberto Giordano i del llibretista Luigi Illica, estrenada al Teatro allà Scala de Milà el 28 de març de 1896; no va ser fins dos anys més tard que es va estrenar als Països Catalans. Emmarcada dins el gènere del verisme ( plasmació de la realitat, amb un gran efectisme vocal i orquestral ), aquesta òpera està representada en quatre actes, en italià, i té una durada de dues hores i mitja amb entreacte inclòs. Luigi Illica va prendre com a punt de partida central al poeta idealista i prerevolucionari Andrea Chénier, personatge real que va escriure una interessant obra literària , i que va morir a la guillotina el 1794, molt poc […]

Potser no havia d’haver començat per una obra «difícil» després d’una aturada de més de dos mesos, però el fet evident és que en aquesta obra no hi he entrat i m’he perdut com una burra en un garatge. Bona posada en escena i per a mi res més. Tampoc puc valorar les actuacions; és difícil fer-ho quan estàs pendent del rellotge. Crítica completa » http://bit.ly/2IbvaQ9

La companyia Pyros és un projecte personal de Roger Batalla, amb l’objectiu d’apropar-se a obres que pugui interpretar i traduir textos, que no s’han dut mai als escenaris, o que si s’han dut, no ha estat com a ell personalment li agradaria. El debut de la companyia es fa amb la peça «Les combustibles» d’Amélie Nothomb (Etterbeek,1966) que en català hi ha traduït com a LLIBRES PER CREMAR. Únic text teatral d’aquesta autora belga, que en els seus llibres, furga en racons inexplorats de la persona. Recordem de la mateixa autora «COSMÈTICA DE L’ENEMIC» que vam veure a la Sala Muntaner, el febrer del 2013, i que ens va agradar força mes que aquesta. Tres personatges estan sota un setge […]

“Paraules encadenades” és un thriller amb tocs d’humor negre, magníficament dirigit per Sergi Belbel, que ens parla sobre els límits i conflictes en les relacions de parella, mitjançant un joc pervers entre un assassí en sèrie interpretat per David Bagés i la seva propera víctima, una jove infermera i psicòloga interpretada per Mima Riera. “Paraules encadenades” es va estrenar al Teatre Romea el 1998, amb l’Emma Vilarasau i el Jordi Boixaderas com a protagonistes, en aquella ocasió l’acció transcorria dins un garatge , en aquesta reposició l’acció es produeix en un teatre abandonat. Obra guanyadora del XX Premi Born de Teatre, i del Premi de la crítica Serra d’Or a la millor obra en llengua catalana. Es tracta d’un dels […]

El mar no cap dins d’una capsa de sabates es una obra que transforma el teatro Tantarantana en un espacio en el cual el público hace un viaje hacia su infancia. La compañía El Martillo presenta una obra en la que se revisan los acontecimientos de la infancia del público que marcaron al mismo. Mediante un personaje coral encarnado por cuatro actores, la obra presenta un episodio anecdótico (cuatro niños que se quedan sin recreo) sobre el cual se representan diversas escenas que reflejan cuadros costumbristas sobre los niños y sus vidas: los juegos a los que juegan, sus inquietudes, sus pensamientos, sus reflexiones… Andrea Artero, Cristina Arenas, Martí Salvat y Toni Guillemat emergen durante un poco más de una […]

Todos sabíamos que llevar Frankenstein a escena era un proyecto arriesgado, y sabíamos también que el reparto escogido no era a priori el más ajustado para una propuesta de este tipo. Aún sabiendo todo esto, había ganas de ver qué podía hacer Carme Portaceli con este material, sobre todo a sabiendas de lo que había conseguido con Jane Eyre, otra famosa novela británica del Siglo XIX. Finalmente, el resultado es un producto correcto, excesivamente frío y calculado, a pesar de que se tiene que admitir que la adaptación de Guillem Morales es a ratos brillante. Se coge algunas licencias, y sobre todo opta por un final de cosecha propia, pero en lo más sustancial es una de las versiones que […]

Aquest dissabte passat es va presentar a la Sala Hiroshima, en única funció, una peça d’Arno Schuitemaker, I WILL WAIT FOR YOU (T’esperaré). Era el primer cop que es presentava un espectacle de Schuitemake a Espanya. Aquest és el treball més personal d’aquest coreògraf, una peça que pren com a punt de partida la naturalesa evasiva de l’amor. Inspirada en els sentiments realment experimentats durant una relació a llarga distància. Arno Schuitemaker, enginyer aeronàutic que va deixar la seva professió per dedicar-se a la dansa contemporània, sempre ha estat interessat en la teoria de les «neurones mirall» (*) aportant una vessant científica a la seva creació. (*) Les neurones de l’individu «reflecteixen» el comportament de l’altre, com sí l’observador estigués […]

Una obra escrita el 1958 pel dramaturg anglès Arnold Wesker, que ha estat versionada per LLàtzer Garcia i Ferran Utzet i dirigida per aquest últim. És la primera part d’una trilogia integrada també per «Arrels» (1959) i «Estic parlant sobre Jerusalem» (1960). La manifestació antifeixista que va tenir lloc al barri obrer londinenc d’East End el 1936, amb habitants majoritàriament jueus, i l’alçament anticomunista d’Hongria de l’any 1956 són els dos fets històrics que emmarquen aquesta obra. Al llarg de set escenes, abastant més de vint anys, SOPA DE POLLASTRE AMB ORDI, ens explica la història d’una família de classe obrera, els Khan, en un món que canvia a tota velocitat. Una posada en escena que juga amb fórmules imaginatives […]

La peça d’Edmond Rostand, escrita el 1897, està basada en un personatge real , Savinien de Cyrano de Bergerac (1619-1655), fill d’una família de l’alta burgesia parisenca, i un destacat mosqueter i escriptor teatral. Diuen que tenia un nas gros i desfigurat, un motiu pel qual sembla que es va batre en duel més d’una desena de vegades. Edmond Rostand va escriure aquesta peça en ple Romanticisme. Seguint de manera figurada les seves peripècies vitals, ret un homenatge al dramaturg que admirava per afinitat ideològica i estètica, convertir-lo en un dels pocs herois romàntics “lletjos i sublims”, fent de la seva característica física un dels puntals simbòlics de l’obra. Juntament amb “Hamlet”, el “Cyrano de Bergerac” és una de les […]

Podem, ja, considerar «La granja animal» d’Orwell, un clàssic? Jo crec que sí. El Teatre Regina acull dins de la programació per adolescents una proposta fidel a la trama del llibre de George Orwell, per tant, és un MUST per tots aquells que vulgueu veure una reproducció en carn i ossos de les pàgines del clàssic. Una posada en escena de la companyia, senzilla i fàcil per fer creure a l’espectador que tot passa sota el sostre d’una granja. Tot plegat, de la mà de les creacions musicals de Marc Miramunt; cançons amb ritme i que en cap cas es poden considerar fora de lloc, l’únic detallet és que hi ha cançons que no s’acaben de sentir del tot bé, […]

Una nova companyia teatral, 010 Teatre, ens va presentar fa uns dies, en roda de premsa, el seu projecte artístic FUGA DE CONILLS que divendres al vespre vam tenir oportunitat de veure a la Sala Atrium. La companyia, integrada per la dramaturga i directora Martina Cabanas Colell, i els actors Pau Zabaleta, Maria Cirici i Artur Rodríguez han aixecat aquesta obra, una fusió de diferents tècniques interpretatives i disciplines artístiques, música en directe, teatre-dansa, màscares, monòlegs, …. que va ser estrenada una setmana abans, a la sala La Planeta de Girona. Els dos actors ens parlen de la precarietat laboral del món de l’espectacle que els obliga a acceptar treballar disfressats de conillets en les festes d’aniversari, mentre esperen l’oportunitat […]

Teníem molta il·lusió per veure aquesta nova proposta, segon treball de llarga durada, de la Lali Ayguadé després de “KOKORO”, que vam poder veure també en el Mercat de les Flors, fa un parell d’anys. Ens hem endut una gran decepció amb aquesta peça que té un gran component teatral. Estrenada al Temporada Alta, aquesta és la segona part de la seva trilogia sobre la transformació. Un espectacle que ens vol parlar del comportament de l’home davant la mort. «La peça mostra el contrast entre el que sentim en el nostre interior i el que vam mostrar per fora quan algú mor«, ha explicat la ballarina i coreògrafa. D’aquí el títol ‘you’, que es pot entendre com vosaltres o tu […]

«Sopa de pollastre amb ordi» és un projecte diferent del que s’acostuma a veure a la Biblioteca, sempre amb l’expectació de saber com estarà col·locat l’escenari i les respectives grades. Amb una petita estança buida al centre de l’espai, envoltada pels seients del públic, Ferran Utzet proposa un text que si no fos pels referents històrics que apareixen com ara la manifestació feixista de l’East End, semblaria que és un text actual, tenint en compte els dies que vivim. I és que apareixen molts referents ideològics i sobretot el canvi de pensaments i punts de vista de les persones, una mirada retrospectiva que deixa entreveure el canvi generacional al qual se sotmeten els sentiments personals i com poden arribar a […]

Los roles de cualquier grupo quedan definidos incluso en la no tan tierna infancia, y eso hace que los dos niños y las dos niñas protagonistas del nuevo montaje de la cia. El Martell sean muy reconocibles. Todos hemos conocido al repipi vigilante de las normas, a la pasota despistada, a la niña cruel pero adorable en apariencia y al bruto de la clase, que en esta ocasión se quedan castigados sin patio. Paralelamente, vemos la evolución de los que sí juegan y de cómo, a medida que las convenciones van calando, las situaciones de paz, harmonía y felicidad van desequilibrándose. La función dirigida por Laia Alsina Ferrer queda dividida en dos partes. La primera, que alcanza tres cuartas partes […]