Dissabte vam anar al Teatre Porta4 de Gràcia, per veure S’INUNDA VENÈCIA, la nova proposta escènica de Miquel Mas Fiol, i la companyia mallorquina Ovnipresents Teatre.
Un altre cop tornem a descobrir gairebé per casualitat, «petites joies teatrals» a les mal anomenades «sales alternatives», obres de teatre que es mereixen ser descobertes pel gran públic i que moltes vegades passen desapercebudes per la manca de recursos d’aquestes sales, per tal de donar-les a conèixer….. i realment és una llàstima perquè a vegades, com en aquest cas, es tracta d’una proposta, que es mereix un llarg recorregut.
Dues parelles viatgen a Venècia en una escapada de cap de setmana. La seva arribada coincideix amb el fenomen d’Aqcua-alta (puja la marea i l’aigua inunda els carrers i places de la ciutat) i com a més a més, no para de ploure, es veuen obligades a passar el dia «tancats» a l’hotel on s’hostatgen. Les dues dones eren companyes d’escola i en retrobar-se decideixen passar el dia plegats.
L’autor ens retrata a la perfecció 4 personatges molt diferents, que es relacionen entre si, bé en parella o bé obligats per les circumstàncies; ens ho mostra per tal que amb tota seguretat veurem actituds que ens resultaran familiars o inclús amb algunes ens veurem reflectits i que ens provocaran simpatia o rebuig.
Bel Albertí i Joan Girart és un matrimoni, que sense grans pretensions, viuen còmodament i tenen un fill de set anys. Ella és inquieta i li agrada la fotografia i viatjar. Ell no té estudis, li agrada la seva feina i li agrada menjar.
Bet Palou i Toni Vich són parella sentimental i tenen dos fills. Ella és molt curosa i exigent amb la correcta utilització del llenguatge i ell és un «setciències» aficionat al cinema. Són vegetarians.
El que sembla que ha de ser un dia agradable, aviat es torna una mica incòmode per tots quatre, veurem que res no és el que sembla i que ambdues parelles no tenen res en comú.
Una visió crítica de la societat en la que vivim, que diferencia les persones per nivell cultural o classe social. Una proposta que vol transmetre un missatge d’igualtat entre les persones i la necessitat de donar més importància a les relacions i no tant a la possessió de béns o persones.
Una proposta que ens ha agradat molt, amb unes magnífiques interpretacions de Bel Albertí, Joan Girart, Bet Palou i Toni Vich, una dinàmica i efectista posada en escena i un text que té moltes capes, perquè malgrat que està presentat en clau de comèdia, s’endinsa de ple en les situacions dramàtiques que provoquen les relacions humanes.
Perquè tan aquí, com a Venècia, tot fa aigües.
Malauradament únicament es pot veure els dissabtes del mes d’abril a Porta4.
Creiem que s’ha de donar suport a propostes com aquesta, aixecades amb una enorme il·lusió per una companyia molt jove i sobretot amb una proposta d’altíssima qualitat. Esperem que la companyia i aquesta proposta tinguin un llarg recorregut.
Molt i molt recomanable.
Per veure la ressenya original sencera, només cal clicar en aquest ENLLAÇ