Recomendaciones

EL CONTRATO és una obra teatral de la dramaturga Carmen Resino (Madrid, 1941) escrita el 1973, inèdita i no estrenada. lba Muñoz (Granada, 1989) i Sonia Pérez (Madrid, 1984) van crear la companyia madrilenya Teatro de la Riada l’any 2017 després de coincidir en un taller i qüestionar-se les dificultats de les dones per aconseguir els seus objectius. La companyia neix per donar visibilitat a nous discursos creats i impulsats per dones amb perspectiva de gènere, per recuperar textos de dramaturgues espanyoles que han quedat relegats a un segon pla en la història teatral del nostre país, i amb el ferm propòsit de portar-los a escena. Han estat dirigides per Maria San Miguel (Valladolid, 1985) a la que nosaltres coneixíem […]

L’amic retrobat”, de Fred Uhlman (escriptor i pintor alemany d’origen jueu), és una obra de caràcter autobiogràfic, que ens explica l’amistat entre dos nois adolescents que es coneixen a l’escola Karl Alexander Gymnasium d’Stuttgart, Alemanya. Els protagonistes són Hans Schwarz (Jordi Martínez i Quim Àvila), fill d’un metge jueu, i Konradin von Hohenfels (Joan Amargós), membre d’una distingida família aristocràtica de Suàbia. L’obra comença a través del relat de Hans Schwarz (Jordi Martínez), trenta anys més gran de quan van passar els fets. Schwarz ens explica el moment en què es van conèixer tots dos amics; justament en aquell moment en el que el nazisme començava a guanyar força a Alemanya, i es començava a viure l’arribada al poder d’Adolf […]

Jerusalem, a pesar de ser un texto del 2008, es una de las grandes piezas del teatro inglés más reciente. Un auténtico golpe en la mesa que tenía que llegar a Barcelona con una producción que estuviera a la altura, y creo que en este caso la tarea de Julio Manrique y de todo su equipo ha cumplido sobradamente el objetivo. Pero vamos por partes… Jerusalem es un texto que nos habla de un personaje central que vive al margen de la ley y de las normas, y de todo un séquito de criaturas que, por motivos diversos, lo siguen en su aventura antisocial. Y todo esto en un bosque de Inglaterra, rodeado de toda la mítica, la leyenda y […]

Som una secta els bojos pels musicals, i jo en pertanyo. Motiu més que suficient per gaudir com una ‘berra’ de l’espectacle que celebra els 20 anys d’actor de Joan Vázquez. Però s’hi afegeix que en Joan despulla, aquest cop, l’ànima, i entre humor, i anar-les fotent, fa riure, somriure i al·lucinar amb la selecció de temes. Anar repassant la seva trajectòria artística des que va fer de coro al primer Rent, passant pel musical més petit, Hair, Mamma mia, on hi ha actuat, i altres temes preciosos com el del musical Once o l’al·leluia de Leonard Cohen que va interpretar amb la Beth Rodergas, acompanyats de la guitarra del gran Marc Sambola. A banda d’ells dos, els altres cameos […]

MATEIX DIA, MATEIXA HORA, MATEIX LLOC: Què fas tu per canviar el món? Aquesta és la pregunta, les múltiples respostes i les accions que de forma honesta, delicada i visual ofereix aquest espectacle, impulsat per Lali Alvarez i la seva companyia Hui Basa. Dedicar hores i estímuls, permetre que joves i grans es trobin, sense pressió, i parlin, i intercanviïn pors i certeses, vivències i desitjos són els ingredients d’aquest deliciós espectacle. Una de les joves avança en una de les projeccions, que l’art és un factor clau com a motor de canvi per construir un futur millor. I ells són matèria primera i resultat d’aquest art escènic. El treball corporal, tot i estar conduït per actors professionals, dona veu […]

Hay obras difíciles de valorar porque, directamente, te dejan sin palabras. Esto, de entrada, lo podríamos considerar, incluso, una virtud. En principio. Con Flam, sin embargo, no queda del todo claro si es así. Nada acaba de quedar claro con Flam, de hecho. Quien conozca mínimamente la trayectoria de Roger Bernat ya sabrá que sus propuestas nada tienen que ver con el teatro convencional. En este caso, partiendo de la idea de incluir más emociones en sus piezas, plantea un juego en complicidad con el público donde se le invita a reír, llorar, aplaudir y suspirar, entre otras reacciones, que señalan una serie de carteles que van mostrando los actores. El espectáculo es, evidentemente, un despropósito intencionado que pierde todo […]

Money es una obra escrita por Sergio López y producida por la Sala Fènix como “El bufón del rey Lear” escrita, dirigida y protagonizada per Felipe Cabezas que vimos hace menos de un año y de la que guardo un grato recuerdo. La Sala Fènix ha producido espectáculos como “Bruto”, “Neruda”, “Cabaret Victoria” entre otras con Felipe Cabezas al frente ya sea como guionista, autor, dramaturgo, director o intérprete. En Money, él mismo con Albert Requena presentan esta crítica a la sobrevaloración del dinero, el que todo lo puede, todo lo mata, todo lo destruye. Es una obra sencilla sin demasiadas pretensiones y, sin hacer una crítica clara del dinero como eje principal que mueve el mundo, consigue en clave […]

Ahir dijous al matí vam anar a una de les quatre sessions programades del 21 al 24 de novembre a la Sala Tallers, de la proposta MATEIX DIA. MATEIXA HORA. MATEIX LLOC, un projecte de creació comunitària de Lali Álvarez i la companyia HUI BASA, amb concepció, dramatúrgia i direcció de la mateixa Lali Álvarez. L’obra és una producció del Teatre Nacional de Catalunya, de «la Caixa», en el marc dels programes Art for Change i CaixaEscena, i de Hui Basa. Es tracta d’un treball intergeneracional que reafirma les arts escèniques com una eina clau d’integració social col·lectiva. Com ens comentarán a la roda de premsa, que ha tingut lloc després de la representació, la intenció inicial era enfrontar dues […]

M’hauria agradat veure’n més. I no per que la interpretació de Vicky Peña no fos fantàstica. Però sí per què la història, escrita per Tony Kushner, autor també d’Àngels a Amèrica, té altres dimensions, altres punts de vista, i sobretot altres fragments d’aquesta història. Hi ha pinzellades que han fet quedar-me donant-hi voltes. M’ha tocat endins el pensar en la culpa individual sobre allò que ens sembla col·lectiu. Sortir de nosaltres mateixos per conèixer, per comprendre els altres, les seves vides, les seves ideologies ens fa tornar a nosaltres, a casa nostra, diferents. Kushner, llegit per Mario Gas i interpretat per Vicky Peña travessa fronteres corporals i geogràfiques. I esquitxa de cruesa i de màgia, de fe i incredulitat, d’esperança […]

Una de las cosas más bonitas del teatro es descubrir obras que no son lo que parecen. En este sentido, Ramon es una de las más gratas sorpresas que se han presentado en lo que llevamos de temporada. El espectáculo parte como un monólogo divertido sobre la crisis de los cuarenta, con los típicos conflictos sentimentales, familiares, artísticos y profesionales de un hombre heterosexual inmaduro que no sabe cómo enfocar su vida. A pesar de tratarse de un tema ya explorado en muchas y varias ocasiones anteriormente, su protagonista sabe darle un carisma especial al relato que se llena desde el primer momento de una gracia genuina. Repleto de canciones, referencias nostálgicas y algunas anécdotas, el espectador nunca llega a […]

Com de ben segur sabreu, nosaltres no som massa de comèdies esbojarrades i segurament per això aquesta producció, PEL DAVANT I DEL DARRERA la temporada passada no l’havíem prioritzat a la nostra agenda. A més a més crèiem que fa uns anys ja l’havíem vist en una altra versió, … i és que a Barcelona des del 1985 quan es va estrenar a la ciutat, ja s’han pogut veure diferents versions, estrena el 1985 (Condal) – 1996 (Victòria i Goya) – 2002 (Borràs) – 2010 (Borràs) i finalment aquesta versió de Paco Mir el 2018, que ara en el 2019, podem tornar a veure en el mateix teatre, gairebé interpretada pels mateixos actors. Aquesta proposta en les seves diferents versions, […]

“La Revelació 1.0” es una versió actualitzada de “La Revelació” que es va estrenar al Festival Grec 2018 a l’Espai lliure del Teatre Lliure de Montjuïc, en la que s’ha incorporat noves informacions sobre la polèmica detenció de Julien Assange i la de Chelsea Manning. Es tracta de teatre documental. El text és el resultat de més de dos anys de recerca i investigació de la periodista Neus Molina i Jorge Yamam-Serrano. Tots els diàlegs, documents, imatges i situacions són del tot reals. La representació està estructurada en tres escenes. Els protagonistes de cada escena són tres dels whistleblowers ( alteradors, denunciants​, informadors, filtrador​s, delators)​ més coneguts i importants a nivell mundial. Julian Assange (Ruben Ametllé), Chelsea Manning (Cristina Gàmiz) […]

20 Anys no son ná es más que un repaso a la trayectoria de los 20 años (ya ?!) de Joan Vázquez. No exactamente un concierto sino más, todo un show. Un autohomenaje, retrospectivo, canciones (y qué canciones!), conocer un poco el Joan Vázquez persona, y mucho, mucho espectáculo. Perfectamente acompañado por Gerard Alonso (Ciutat de gespa) al piano, con Jofre Alamany al saxo y Laura G. Ballbé (Broadway a cappella), que no sólo le acompaña sino que es parte del contenido dramatúrgico, en el papel de alumna que puede subir a escena con todo un crack, que “se lo cree”, de los escenarios. Vemos, y en algún momento no debe ser fácil, el Joan más humano y cómplice. Inteligente, […]

Hay espectáculos que merecen la pena solo por el hecho de poder ver en directo a un grande de la interpretación. Es el caso de Escenas de la vida conyugal que, de hecho, podría ser otra obra que, probablemente, lo que más destacaría de ella continuaría siendo Ricardo Darín. Es curioso que, en este montaje en concreto, se plantee un texto del siempre pesimista y existencial Ingmar Bergman como una comedia romántica de personajes maduros, con su punto de dramatismo pero, a la vez, una ligereza propia de otro tipo de historias. Si bien es cierto que el retrato psicológico que hacía Bergman a sus personajes influenció en Woody Allen, esto no es una comedia de Woody Allen, por mucho […]

Probablemente, lo más interesante de la compañía La Ruta 40 es que no está vinculada a un dramaturgo o director con un sello concreto, sino que se trata, más bien, de un equipo artístico con un criterio, filosofía e intereses comunes que toman diferentes formas escénicas dependiendo del proyecto. En este caso, han sumado fuerzas con Josep Maria Miró para confeccionar un interesante ejercicio sobre la memoria individual y familiar. Con una mezcla de drama y thriller, habitual en el teatro de Miró, Cúbit crece a fuego lento, desde una calma inquietante que esconde una violencia sutilmente presente en todo momento. No se trata exactamente de un juego de verdades y mentiras sino, más bien, un diagrama sobre las interpretaciones […]