Per què la sang dicta qui és i qui no és família? Una pregunta que probablement tothom es planteja alguna vegada a la vida. Sovint ens sentim més connectats amb aquelles persones amb les quals tenim més coses en comú (per molt que visquin en una altra ciutat, siguin d’un altre país o tinguin una cultura diferent) que no pas amb les qui compartim els cognoms.
Germanes tracta de les arrels, una temàtica recurrent del dramaturg Wajdi Mouawad. Som fruit d’unes circumstàncies i, encara que a vegades, per diverses raons, fem veure que ens n’oblidem, sabem que és pràcticament impossible prescindir-ne. El que els passa a Geneviève Bergeron (Mònica López) i Layla Bintawarda (Lluïsa Castell) gira al voltant d’aquest fet, que no és pas una qüestió senzilla.
Pel que fa a la posada en escena, podria haver estat, en general, més arriscada. Però malgrat la poca interacció que hi ha entre ambdós personatges, els elements quallen bastant bé amb l’ajuda d’una pantalla on es projecten algunes imatges i una selecció reduïda de fragments extrets del text original. L’escenografia, aparentment força austera, es converteix en un espai singular de desenvolupament de l’acció a partir d’un clímax que sorprèn el públic.
Per últim, cal comentar també que la traducció al català que s’escenifica –i passaria el mateix amb totes les traduccions de la peça a qualsevol altre idioma que no sigui el francès– fa que es perdin algunes referències directes amb sentit explícit entre la llengua anglesa i la francesa, situació que pot arribar a fer difícil mantenir l’espectador immers en la història.