Recomendaciones

Sense cap mena de dubte ez tracta d’un dels musicals més representatius de la història dels musicals, amb partitura de Leonard Bernstein i Stephen Sondheim, el text d’Arthur Laurens i les coreografies originals de Jerome Robbins. Ara arriba a Barcelona en la versió integra del musical que va debutar a Broadway el 1957, ha estat adaptada al castellà per Alejandro Serrano i David Serrano. El text transporta a “Romeu i Julieta” a la ciutat de Nova York, on dos joves, pertanyents a col·lectius diferents s’enamoren i es veuen atrapats per l’enfrontament entre dues bandes de carrer, els Jets i els Sharks, els americans i els porto-riquenys. Tony i Maria lluiten per aquest amor en un ambient d’odi, violència i prejudicis. […]

La historia de Infanticida, de Caterina Albert, es ya todo un referente de género. Esta novela, presentada bajo el pseudónimo de Victor Català y ganadora del Jocs Florals d’Olot, evidenció el doble rasero de la sociedad catalana a la hora de juzgar un mismo hecho -el asesinato de un hijo- si el libro viene escrito por la pluma de un hombre o una mujer. Y ahora es otra mujer, Clara Peya, quien, dándole una vuelta de tuerca a la obra, nos trae esta atrevida propuesta -opera electrónica, le dicen- protagonizada por Neus Pàmies. De ella, resalta su habilidad de canto, su flexibilidad corpórea y, sobre todo, la capacidad expresiva tan necesaria para narrar un relato con tanto tinte emocional: el […]

Yo no había visto esta obra que fue el trabajo de un grupo de estudiantes al finalizar la carrera en el Institut del Teatre en el año 2010. Con “La feísima…” fundaron “La Calórica” y desde entonces han creado y producido seis espectáculos más: “L’Editto Bulgaro” (2012), “La Nau dels Bojos” (2013), “Bluf” (2014), “Sobre el fenomen de les feines de merda” (2015), “El Profeta” (2016), “Fairfly” (2017) y “Els Ocells” (2018). Son los mismos componentes de la Compañía diez años más tarde representando la misma obra más trabajada, más madura. Todos continúan formando parte de La Calórica excepto Carla Rovira quien los ha acompañado en esta segunda puesta en escena. No hablaré de los premios que han ganado con […]

Un recorrido de silencios nos conduce hasta la palabra de Boris Vian, que toma forma en manos de María Velasco. El complejo y profundo texto adaptado nos cala hasta los huesos, recorriendo a cada paso los principales temas del existencialismo: la vida (¿cómo vivirla?), la muerte (¿cómo despedirse?) y la podredumbre (¿nos la merecemos?). En un escenario marcado por los extremos, diseñado por Marcos Carazo, los cuatro protagonistas lanzan explosiones de sus pensamientos por cada rincón, de forma que finalmente queda impreso sobre el suelo un precioso caleidoscopio inundado por el pasado, el recuerdo y la espuma. Miguel Ángel Altet, desde una voz de ultratumba interpreta a un Colin de impresión, en directa confrontación con la plástica Chloé interpretada por […]

Una «òpera electrònica» a partir de “La Infanticida” de Caterina Albert (Víctor Català), amb música de Clara Peya, dramatúrgia de Marc Rosich, dirigida per Marc Angelet, interpretada per Neus Pàmies i amb la musica en directe i disseny sonor electrònic de Gerard Marsal. Tot un seguit de noms que ja són, a priori, garantia suficient per anar a veure aquesta proposta, de la que vam tenir un «tastet» el passat dia 22 a la roda de premsa, producció a la qual hem d’afegir els noms de Laura Clos «Closca» i Felipe Cifuentes per a l’escenografia i la il·luminació de Pol Queralt. El text és de Caterina Albert, coneguda pel seu pseudònim com a Víctor Català, text que va obtenir el […]

Avís per a navegants, encara no l’hem pogut veure a Barcelona però a Igualada l’hem programat aquest cap de setmana A partir d’aquestes dues parelles es retrata de forma satírica, amb molt humor negre la classe alta de la nostra societat. Tot amb un to molt irònic, amb paraules que per alguns assistents van semblar una mica grollera (quina pell més fina) i amb versos i una sonoritat que ens va complaure. Carles Martínez i Míriam Alamany són els interprets d’aquesta proposta, i es nota que s’ho passen bé. Tot i que porten poques funcions, hi ha molta química i es nota en la seva sensualitat a l’hora de recitar el text. Segons ens van comentar al col·loqui posterior de […]

Assistim a l’estrena de “Intanticida” a la Sala Atrium a cegues, per assistir a una de les estrenes més esperades i que ja tenim a la programació del Teatre de l’Aurora. Quan ens van presentar la proposta teniem a Rosich, Peya, Closca, Angelet i Pàmies en aquest projecte, l’únic que pots fer és apostar per tots aquests noms i tirar-te de cap. Un cop que he vist aquesta òpera electrònica que s’ha creat amb el text de Victor Català, puc dir que no vam errar a l’hora de confiar en aquest projecte. Vaig sortir enamorat de tota la proposta. És un monòleg que dóna veu a una dona valenta. Caterina Albert/Víctor Català va escriure aquest monòleg en vers i que […]

Qui mai no ha dit una mentida? Qui mai no ha volgut aparentar ser algú que és impossible ser per aconseguir alguna cosa? Qui mai no s’ha posat una careta per poder fer allò que tant anhelava però que quedava fora de les regles? Tots, alguna vegada, ens hem deixat endur per les nostres conviccions, amagant rere una mentida el que realment som. Doncs tot això és el que, en el seu moment, va proposar Oscar Wilde en aquesta meravellosa obra crítica amb to humorístic de la societat victoriana. La proposta de David Selvas, que segueix triomfant als escenaris de Barcelona, presumeix d’elements incorporats, lluny de la versió original de Wilde. Un cap de cérvol dissecat donarà el tret d’inici […]

Es interesante cómo, por necesidades sociales y políticas de mujeres, minorías, clases desfavorecidas y los sectores más comprometidos del mundo artístico, el teatro documental ha acabado por convertirse en una constante de nuestros escenarios. De alguna manera, se entiende que la mejor manera de explicar una realidad es intentar ponerla en escena en su forma más pura. En el caso de Raphaëlle, el formato gana todavía más sentido, ya que, solo el hecho de tener en escena a una mujer transexual explicando en primera persona su historia, ya le da un gran valor por la visibilización del colectivo del que se habla. La obra es, realmente, muy interesante, dinámica y humana. Resulta fácil empatizar con la protagonista, compartir sus angustias […]

Jacob Gómez, Martina Rocosa, Alexa Moya, Carlos Roncero i Blanca Tolsá defensen amb una partitura repetitiva i milimetrada el món d’una Raquel Klein transgresora que juga amb la paciència i la urgència de l’espectador. Acompanyades de l’Adrià Juan i Albert Tarrats amb el disseny i execució de l’acompanyament sonor, Wu Wei oscil.la d’una banda a l’altre de l’escenari amb precisió acurada i amb una porta entreoberta a observar una mica més enllà. Què fem quan no fem res? El temps passa de la mateixa manera davant la immovilitat i Wu Wei sembla un cercle que no saps quan acaba i quan comença. Busco el significat de “Wu Wei” i trobo això: “las plantas crecen por wu wei, es decir, no […]

Aquesta és la primera producció de la nova companyia «La Viciosa«, es tracta d’ALHAYAT o la suma dels dies, una idea original de Laia Foguet, dirigida per la seva germana Aura Foguet i amb dramatúrgia d’ambdues. La idea parteix d’una experiència pròpia, com a voluntàries al camp de refugiats de Lagadikia a Grècia, que van viure l’estiu de 2016 la Laia Foguet i la Georgina Latre, una de les actrius de l’espectacle. Una proposta de teatre social, gairebé documental que ens parla de la força de l’amistat i de la cultura com a vehicle de comunicació, com a força d’unió entre persones. La Júlia (Georgina Latre) és arquitecte a Barcelona i arriba com a voluntària al camp de refugiats de […]

La suma de nombres en un proyecto artístico, más allá del talento de cada uno de ellos, no siempre significa un resultado escénico de gran calidad. Hace falta que el conjunto de todas las aportaciones tenga una coherencia y estén bien coordinadas para funcionar como una sola voz que eleve la historia y la manera de explicarla. Este es, precisamente, el gran mérito y el principal valor de Infanticida, un muy interesante monólogo musical ideado y protagonizado por una fantástica Neus Pàmies. De entrada, la actriz ha tenido la ingeniosa iniciativa de convertir en una ópera electrónica el sobrecogedor texto de Caterina Albert, un concepto, sin duda, original, sorprendente y, ya visto el resultado, apasionante. Para llevarlo a cabo, ha […]

Vaig amb les expectatives molt altes i amb gran curiositat de veure aquesta adaptació de “La Infanticida”, primer monòleg de l’escriptora Víctor Català (Caterina Albert), que Marc Rosich i Clara Peya han convertit en un monòleg operístic amb música electrònica. Ha estat un encàrrec de l’actriu Neus Pàmies, protagonista principal d’aquest monòleg interior. L’acompanya a escena el músic i compositor Gerard Marsal, especialista en la composició i producció de música electrònica. “La Infanticida” va ser escrita el 1898, però no es va estrenar fins seixanta anys després, degut al seu text, considerat en aquell moment, incòmoda davant d’una societat repressora dominada per els homes, on la veu de les dones era lluny de ser escoltada. Caterina Albert va donar veu […]

Después de 40 años de trayectoria haciendo reír en televisión, cine y, sobre todo, teatro, Tricicle ha decidido dejar los escenarios. A pesar de haber declarado que se reservan el derecho de volver si, en algún momento, les apetece, parece que Hits será, verdaderamente, el último espectáculo de este querido trío de humoristas catalanes. Esto da, de entrada, un aire especial y nostálgico a este montaje donde recopilan algunos de sus mejores gags. Resulta emocionante comprobar en directo que los tres cómicos continúan en plena forma, que su conexión escénica se mantiene intacta y que la efectividad de sus sketches ha aguantado fresca hasta el final. La propuesta, sin embargo, recoge solo gags de la segunda mitad de su recorrido […]

La Calòrica es una compañía joven, a pesar de que en los tiempos que corren llevar diez años resistiendo y encadenando espectáculos interesantes (El profeta, Fairfly, Els ocells, etc.) tiene un mérito que bien había que celebrar. Y que mejor que celebrarlo echando una mirada atrás y volviendo a los orígenes, a aquel primer espectáculo que sirvió de puente entre el Institut del Teatre y el mundo profesional. La transición no fue sencilla y La Calòrica ha estado muchos años recorriendo todas las salas pequeñas de la ciudad… hasta llegar ahora al escenario del Lliure de Gràcia, un espacio que parece hecho a medida para este espectáculo que conecta irremediablemente con el espíritu de la casa. Y es que estoy […]