Recomendaciones

Us heu plantejat mai si el vostre sentiment de llàstima o de tristesa us l’ha provocat algú per tal d’obtenir un benefici? Per què creiem que els actors que aconsegueixen plorar més a un càsting són els que mereixen el paper? La protagonista d’aquesta obra, una jove actriu, no n’està convençuda d’aquest sistema i ens explica totes les peripècies que ha de passar davant un director a l’hora d’optar a un paper. La Mel ens explicarà per què tenim l’arxiu de stickers del mòbil ple de granotes plorant. Mitjançant l’ironia i el sarcasme, Miquel Mas Fiol presenta una crítica social utilitzant amb molt d’enginy l’humor i la reivindicació per fer-nos riure i pensar sobre com l’hipocresia humana explota el recurs […]

En los últimos años hemos visto como diferentes artistas y compañías se acercaban a Brossa, ya fuera inspirándose en su obra o bien cogiendo diferentes textos y juntándolos en un espectáculo. Hemos visto la visión de Roberto G. Alonso, la de Dei Furbi, y también la de Els Pirates, que ahora vuelven con una reposición bastante esperada. Y es que el grupo ha encontrado en los juegos escénicos del poeta una posibilidad de seguir explorando y explotando la parte lúdica que tantas alegrías les ha dado. La setena porta coge diferentes referencias brossianas, y también diferentes textos o frases o máximas irrefutables, y lo mete todo en una oficina de un tiempo ya pasado… posiblemente los setenta. Y por la […]

M’estreno a la Sala Dau al Sec, vaig a veure Deserts de la memòria escrit i dirigit per Marcela Terra parla de l’Alzheimer en al vida d’una persona encara jove. Ens trobem amb Júlia, una actriu de 47 anys. Comença a patir làpsus de meòria que van afectant a la seva vida diària i a la seva feina. Amb aquest doble vesant, ens apropem a una malaltia que de mica en mica va partint la gent més jove. Ens trobem amb una situació d’una parella on una d’elles va patint Alzheimer. A mesura que passa el temps i la malaltia va seguint el seu curs, ens n’anem adonant com Júlia va portant aquesta malaltia. De mica en mica, ens anem […]

Frustración, exigencia, devaluación personal, sumisión, incertidumbre… sentimientos dolorosos que se apoderan de la persona y la hacen vulnerable y maleable en manos foráneas. ¿Qué necesidad hay de llevar al extremo la mente y el cuerpo de alguien para conseguir rédito? ¿Por qué esta cultura de la explotación emocional? En esta obra, Mel es una actriz que ha jugado la carta de la tristeza personal para que el director de un nuevo monólogo vea que puede entender la miseria y la pena que siente el joven Werther de Goethe y le dé el papel que le puede cambiar la vida. Consigue el trabajo y se siente exultante, pisará otra vez un teatro de Barcelona y, así, volverá a la rueda de […]

Avui dia el panorama social és, per sort, molt més divers que fa uns anys. La situació provoca un xoc generacional —i no només generacional— que, en el millor dels casos, es pretén maquillar per quedar bé de cara a la galeria. Tot i això, quan aquesta realitat es fa present en el nucli familiar, les aparences se solen esfumar ràpidament: comentaris fets fora de lloc, incapacitat de normalitzar situacions, patiment pel rebuig extern, etc. Família (im)possible comença quan l’única filla (Ariadna Llobet) d’un matrimoni encara prou jove presenta la seva parella als pares (Dolo Beltran i Jordi Andújar): un noi, hetero i trans (Ian Bermúdez). Entre cançó i cançó i amb gags d’humor per a tots els públics, sembla […]

Joseph Conrad afirmava a la seva novel·la iniciàtica El cor de les tenebres el següent: «No m’agrada la feina, a ningú li agrada, però sí el que hi ha en aquest: l’ocasió de trobar-se a un mateix». La literatura de viatges és sovint una font inesgotable de versions del viatge de l’heroi en la seva constant recerca identitària. En funció de l’autor i les seves ganes de perversió del mite, aquest heroi pot esdevenir un malvat o un complet antiheroi, aclaparat per les circumstàncies d’un entorn que és incapaç de controlar. Un d’aquests majors iniciadors d’aquesta mena de perversió del gènere va ser Edgar Allan Poe amb la seva Les aventures d’Arthur Gordon Pym, que ja va ser reversionada, ampliada […]

Les trobades improbables entre personatges reals i famosos és una pràctica teatral més utilitzada del que ens podem imaginar. Ja fa uns anys, Kemp Powers va reunir a Cassius Clay, Jim Brown, Sam Cooke i Malcolm X en una mateixa habitació (Una nit a Miami) i no fa gaire, a casa nostra, Carles Batlle ajuntava a Marilyn Monroe amb Hedy Lamarr (Monroe-Lamarr). Els exemples són nombrosos, i ara hi sumem aquesta “reunió de treball” entre el poeta i lletrista de coples Rafael de León, l’escriptor Federico García Lorca i la cantant Concha Piquer a l’estiu de 1936, un mes abans de l’assassinat de l’autor granadí. Una trobada que mai va succeir però que serveix per posar sobre l’escena tres personalitats […]

Quanta, quanta guerra adapta la darrera novel·la que va escriure Mercè Rodoreda i que aborda els horrors de la guerra civil espanyola de la manera més sincera: a través dels ulls d’un jove de quinze anys que encara no ha aixecat, dins del seu subconscient, un mur prou sòlid de filtres, prejudicis i creences que li facin veure la realitat com no és. És així com l’autora ens trasllada el seu relat de la manera més directa i objectiva; fent sòlida la veritat més essencial. La posada en escena va a càrrec dels Farrés Brothers, que despleguen el seu instrumental escènic fent un espectacle on la imatge, l’espai sonor i la titella componen una dramatúrgia visual i poètica, senzilla i […]

Diego Lorca y Pako Merino són dos artistes que, després de conèixe’s a l’Escola de Teatre Jacques Lecoq de París, funden la companyia Titzina, amb la qual produeixen els seus espectacles (que ells mateixos escriuen, dirigeixen i interpreten). Tot i fer servir la paraula, la imatge, el gest i la música es disputen el protagonisme d’unes propostes de gran volada visual, que volen emmirallar-se en creadors tan potents com el Théâtre de la Complicité, el Théâtre du Soleil o Robert Lepage. Després de cinc produccions, aquest any estrenen Búho, com a companyia resident de la Sala Beckett. Un espectacle que neix d’un extens procés d’investigació sobre i al voltant de la memòria com a nucli identitari de la persona. Amb […]

Ya hace años que nos encontramos historias distópicas por todas partes, tanto en la literatura como en el cine o en la televisión. Cuesta más encontrar estas historias en el teatro, pero en los últimos años hemos tenido algunos ejemplos: La nostra parcel·la, Salvació total imminent… o la adaptación teatral de Ensayo sobre la ceguera, entre otros. Las características de este tipo de relato implican un mundo cambiante, un nuevo orden social, unas nuevas reglas… y a menudo una trama en la que algunos personajes intenten revelarse contra la nueva sociedad y buscar una justicia implícita. También es interesante que la trama tenga una intriga, un misterio o algunos hechos inexplicables para los que la protagonicen. Es decir, que genere […]

A los dos días de la celebración de la Virgen de Montserrat, el público del teatro Goula de Begues entonábamos con más o menos acierto, “el Virolai”. Mientras se prepara una gran fiesta contando con la colaboración de todo el público, ambos intérpretes hablan, discuten, se cuentan partes de sus complicadas vidas y nos demuestran que existe entre ellos una profunda amistad y una complicidad que hace fluir la obra por los caminos de la veracidad y de la confianza. Ésta es la parte mejor de la obra, conocer sus vidas fuera del escenario. Siempre es fascinante para el público pensar qué pasa cuando aquel actor tan seguro de sí mismo llega desengañado a su casa o cómo se apagan […]

Peter, el Musical by Theatre Properties “s’ha convertit en un dels espectacles de Teatre Musical més aclamats i ratificats per la crítica, considerat com el millor espectacle musical familiar dels últims anys a Espanya.” Així es presenta aquesta versió d’aquest musical. La Productora espanyola Theatre Properties ha realitzat grans èxits musicals. Aquest musical va dirigit als més petits, són els que poden gaudir-ne de la llum, la fantasia i la resta d’elements atractius d’un Peter Pan on tenim fades, sirenes, pirates,… Però amb tot l’imaginari que hi ha en aquesta obra, s’ha perdut en el camí. S’ha invertit molts diners per fer possible aquest musical, però “el millor espectacle musical familiar dels últims anys a Espanya”? En aquest cas no. […]

Tic, tac, tic, tac, tic, tac…. Ser o no ser madre… ¿es esa la cuestión? Ángela Palacios nos platea esta pregunta en Salve Regina, una propuesta en formato monólogo con mucho humor, pero que sin darte apenas cuenta, te va calando dentro, muy hondo. Una propuesta sencilla a la par que muy visual, que, con pocos elementos hace magia: un neón rosa a modo de límite del escenario, un carrito de la compra, algunas muñecas y muñecos y ya, pero es que poco más necesita la actriz para llenar el escenario. Su presencia, su voz, su historia es el elemento principal. Y es que esta creadora, dramaturga y actriz es una todoterreno que sabe muy bien cómo contar algo tan […]

Contracciones es una comedia que invita a reflexionar sobre el control y el poder que el mundo empresarial ejerce sobre sus trabajadores. A través de varios encuentros entre una empleada y su jefa, se retrata una relación de poder llevada al extremo poniendo en escena la brutalidad del mundo corporativo. Aunque tenga tintes de drama social – es inevitable percibir la crítica inherente en la trama – la obra acierta en girar hacia la comedia negra más perversa. La sucesión de escenas con la misma estructura puede resultar un tanto repetitiva al principio, pero el incremento gradual de la tensión y el conflicto está muy bien medido. Además, lejos de quedarse corta, la obra traspasa todos los límites para llegar […]

Aturar el temps per estimar els que ens envolten, i no permetre que ningú ens robi el temps, és el missatge que rebreu de MOMO, la nena que sap escoltar.La companyia de teatre Anna Roca ha fet de «Momo» un espectacle fantàstic. Fantàstica l’escenografia, la dramatúrgia, la interpretació i la direcció, la banda sonora, el vestuari, l’atmosfera i el missatge. Feia molt i molt de temps que una escenografia no em sorprenia tant. Us ho intento explicar, no per aixafar-vos la guitarra, si no per què no us ho perdeu. Per què quan us digui que és diferent, que és necessària, que és sorprenent us ho cregueu.No espereu trobar un escenari, ni un pati de butaques. Imagineu una glorieta d’aquelles […]