Fa 30 anys, dos alienígenes s’infiltraven entre la població catalana. Atrets per les històries i la curiosa —i sovint macabra— idiosincràsia humana, no havien assolit la pubertat quan ja triomfaven a la primeríssima divisió teatral, estrenant la seva primera obra de creació, amb només 14 anys, al Teatre Lliure.
Avui, quan amb prou feines ronden els 30, ja han trepitjat als espais més emblemàtics i inaccessibles del panorama teatral europeu. Catorze obres a l’esquena avalen dues de les carreres més prematures del teatre català (i, segurament, mundial). Aquest mes d’octubre aterren a la Sala Petita del TNC amb un espectacle singular (tot el que fan és singular) que marca un punt d’inflexió (més) en la seva carrera.
De Nao Albet i Marcel Borràs és un salt a un nou format. Si fins ara ens havien acostumat a un teatre de dramatúrgies força textuals, amb històries sui generis, al més pur estil Tarantino o germans Cohen, amb aquest nou espectacle s’apunten a la moda de l’autoficció (explorant les seves fronteres, dins i fora de l’escenari) amb una reflexió al voltant de l’ego que fan repassant la seva carrera artística.
A la primera part, l’espectacle ens ofereix tota una sèrie d’anècdotes (reals o inventades?) de la seva carrera junts que els servirà d’excusa per parodiar-se a ells mateixos (i vice-versa), així com les persones que formen part del seu ecosistema humà i creatiu. Tanmateix, la cosa no podia quedar només aquí. A la segona part, aquesta antologia s’extrapola cap a un futur on la fama no ha fet més que multiplicar-se i arraconar-los entre les cordes de la transcendència, de la humanitat i de l’empatia, per fer-nos qüestionar, espectadors, el valor de l’èxit i el sentit d’una vida dedicada a aconseguir-lo.
De nou, ho han fet. Dos marrecs donen unes quantes lliçons de teatre a la casa del teatre català. Cap vergonya, una auto-confiança esfereïdora i una imaginació prodigiosa deixa sense arguments a qualsevol que vulgui posar en dubte una de les carreres teatrals més espectaculars del nostre país (i del món, potser). Quina més en poden fer, aquest parell? Només ells ho saben.