Recomendaciones

Hay actrices que actúan -algunas lo hacen realmente bien- pero hay otras que además de actuar arrasan con todo lo que hay a su alrededor justo pisan el escenario. Ya pueden estar quietas o moviéndose, ya pueden estar hablando o aguantando una mirada en silencio. Pueden ser menudas, físicamente insignificantes, pero cuando hacen un gesto nada puede ser más importante a kilómetros a la redonda. Son casi divinas y aprovechan todas sus armas, algunas tan antiguas como el mismo teatro. De estas actrices hay pocas, pero Carmen Machi es una de ellas. Podemos asegurar, además, que este monólogo reivindicativo del personaje de Helena le va como anillo al dedo. A priori, uno podría pensar que físicamente no es la actriz […]

Arriba la quarta edició de “Teatre d’hivern” de la companyia Parking Shakespeare. Dilluns van estrenar l’obra Les males persones. Lloc, el centre cívic El Sandaru, un edifici que es troba molt a prop del Parc de l’Estació Nord, espai on la companyia fa les seves representacions cada estiu. Nosaltres fidels a aquesta companyia vam corre a reservar les entrades pel dia de l’estrena. En aquesta ocasió, el director convidat per la companyia ha estat en Carles Mallol, que va triar l’obra Els Bandits de Schiller (un text clàssic, condició que requereix la companyia), que ha adaptat i actualitzat, incorporant escenes pròpies, i convertint una obra de quatre hores, en una d’hora i mitja; el resultat ha estat la magnífica obra […]

Café d’Automne és el títol d’aquest espectacle que construeix la ballarina Claire Ducreux al voltant de la música de la cantaora Mayte Martín. Petits moments i encontres de diferents personatges situats en un parc un dia de tardor. És un espectacle ple de bellesa, sensibilitat i poesia que t’envolta de principi a fi. També hi participen el coreògraf i ballarí Toni Mira, el Quartet de corda Quixote, Luis Carmona al piano i Ximo Clemente al contrabaix. L’espai escènic és màgic i meravellós. La posada en escena separada en dos nivells l’he trobat molt encertada (la grandària de l’Auditori dona per això i molt més). M’agrada molt els petits detalls que té la Claire Ducreux a l’hora de crear un espectacle, […]

Primer de tot, tornar a donar les gràcies a Xavier Bobés per aquest magnífic espectacle. És un treball extraordinari que requereix d’un gran esforç personal i hores de preparació per cada una de les representacions. Sé que no puc explicar el que passa, i que heu de viure l’experiència personalment, així que intentaré explicar-vos tan sols el que a mi em va transmetre. Possiblement ha estat una experiència totalment diferent per a cada un dels que hi érem presents, us intentaré descriuré el que va ser per mi. Per mi ha estat un viatge en el temps… a la meva infantesa. Tornar a recordar moments i vivències que tenia adormides dins meu i que amb el pas del temps segurament […]

Amb un francès molt bàsic i fàcil d’entendre, s’ha estrenat a La Seca Espai Brossa Les Rois Fainéants, una proposta divertida i desenfadada de la jove companyia Cocotte. Les Rois Fainéants neix en un taller de creació de 3er d’interpretació de teatre físic, dirigit per Joan Cusó, professor de l’Institut del Teatre de Barcelona, que agafa com a referent i font d’inspiració dels seus personatges la Cia de teatre Les Deschiens i Jacques Tati (actor, guionista i director de cinema francès). L’espectacle és una crítica en forma de “divertimento”, on es barreja realitat, fantasia, absurd, humor i tendresa. Un treball multidisciplinari (treball amb objectes, música, text, gest), amb un component visual molt important. L’escenografia de Marta Bayer ens situa dins […]

Realmente el teatro infantil puede dar mucho más que las revisiones de cuentos clásicos o la personificación de dibujos de moda. Este espectáculo de la compañía T’exto de menos nos demuestra que también se pueden buscar nuevas fórmulas, como la de parodiar al más famoso de los superhéroes de DC Comics. Con muchos guiños a los padres (las referencias a la actualidad o algún que otro doble sentido), el espectáculo divierte a los más pequeños por su colorido, por las canciones y por una estética de comic muy lograda. Quizás falta un poco de rodaje y algunos ajustes, pero no hay nada en el espectáculo que no se pueda resolver con unos cuantos bolos más. Si tenéis niños, seguro que […]

No acaba d’estar definida. Comença com un thriller de l’HBO i acaba una mica com pot. Passa en una comissaria de policia on s’investiga a un criminal en sèrie. Entra un xicot que vol confessar un crim, però la única persona que hi ha, sense uniforme, no n’hi fot ni cas i li diu que torni un altra dia… La cosa deriva cap a la conya, apareix un tercer personatge (que per cert no surt ni als crèdits) i arriba a un punt que ens comencem a perdre, tots. Penso que la Carol López, que és espavilada, encara la podria arreglar si hi entrés molt a fons. http://bit.ly/1JSuduN

Xavier Bobés amb aquest espectacle que ara ens ofereix ha aconseguit fascinar-nos del tot, per la seva sensibilitat i la seva voluntat per aconseguir la excel·lència en un treball absolutament artesanal, que requereix un gran esforç personal de preparació abans inclús de començar cada una de les representacions. Considerem que és el millor treball que ha realitzat. Poc o gens podem explicar del que passarà si aneu a veure aquesta meravella d’espectacle… i és que esgarraríem les sorpreses i experiències que podreu viure intensament. Potser l’espectacle de la nostra vida. IMPRESCINDIBLE!! Si us bé de gust llegir la nostra crònica sencera ho podeu fer en aquest enllaç del nostre Blog “Voltar i Voltar”: http://wp.me/p19AHZ-fYDl

El psicoterapeuta no és l’única concessió argentina d’aquest espectacle de Marc González de la Varga. Segurament sense saber-ho -o potser sí, això ho desconec- ha adoptat una forma de fer teatre que em recorda molt a alguns dels primers experiments de Daulte o a alguns textos de Claudio Tolcachir, Nelson Valente o Denise Despeyroux, entre molts altres. Segurament hauríem de salvar moltes distàncies, però veig que hi ha alguns aspectes comuns a tots ells que m’encaixen perfectament: l’ús del joc com a motor de l’acció dramàtica, la improvisació prèviament assajada al local d’assaig, la barreja de professionalitat i amateurisme, la nuesa de l’espai escènic, la utilització de les teràpies i els psicodrames enmig de les trames argumentals, la família com […]

El año 1990 los mallorquines Pep Tossar, Lluís Massanet y Joan Bibiloni quisieron rendir homenaje a uno de los poetas más conocidos de su tierra, Miquel Àngel Riera. Lo hicieron en el Teatre Lliure, y en aquel espectáculo se recitaron y musicaron poemas de varios libros del autor, como por ejemplo Poemes a Nai, Biografía, La bellesa de l’home o El llibre de les benaventurances. Ara, Tossar y el guitarrista Joan Arto han recuperado el espectáculo y lo han hecho con el mismo respeto, con gran sensibilidad y con idéntica calidad. No es difícil que la voz y la gran experiencia del actor nos lleguen a tocar la fibra -lo ha hecho en muchas ocasiones y especialmente en el recordado […]

Amb aquesta obra d’en José Pascual Abellán, dramaturg i diplomat en pedagogia terapèutica, ens posem davant de la bogeria, però no de la bogeria de manual sinó d’una bogeria que tots hem patit o podem patir en algun moment de les nostres vides, aquella que ens trobem quan alguns esdeveniments ens trasbalsen de tal forma que som incapaços de controlar els nostres sentiments, les nostres emocions. Presentat com un drama còmic, Muntsa Rius (Martiri) i Àurea Márquez (Gregoria) són les dues dones amb vides diametralment oposades però amb una característica en comú, la seva bogeria. Magnífiques interpretacions de les dues actrius. Si us bé de gust llegir la nostra crònica sencera ho podeu fer en aquest enllaç… http://wp.me/p19AHZ-fWl del nostre […]

Una revisió de l’obra de Shakespeare respectant el text clàssic, que els directors Marc Chornet i Raimon Molins han portat a l’actualitat.L’escenografia, la música i els mateixos personatges marquen aquesta actualització: una passarel·la de fusta, amb tres nivells d’alçada i que es desplacen conformant diferents escenaris i mostrant sota ells un canal d’aigua, amb un pes important al llarg de la representació. Ens han agradat molt les interpretacions de tots els actors. Aquesta versió de Hamlet de la Companyia Sala Atrium i projecte Ingenu, ens ha transportat a una atmosfera de bogeria i de lucidesa, de realisme i de fantasia, de llums i d’ombres, pròpies de l’obra de Shakespeare. Si us bé de gust llegir la nostra crònica sencera ho […]

Ahir vaig anar a l’estrena de Ronda Naval, i la primera impressió va ser que s’en van sortir força bé. Ens trobem amb una bona col·lecció de personatges posats en el naugragi de Panoràmic. Una excusa per explicar una visió de la vida (diguem’ne un xic surrealista). Un home corrent, una bleda, un capità amb principis, un hipnotitzador … i un parell de personatges més. Amb molt moviment, canvi de vestuari van poder realitzar el trasllat de la novel·la a l’escenari. Tot i la complexitat del llibre, s’han quedat la part divertida i desconcertant. I tinc un dubte un cop vist l’obra…

I em sembla que l’obra de Wilde no funciona amb aquestes exageracions. He trobat un xoc entre el que deien els actors, que és d’un posh victorià extremat, amb la manera d’actuar i fins i tot part del vestuari. M’ha semblat que tirava cap a vodevil i moltes coses no m’han quadrat, però em sembla que he sigut l’únic. Tothom a aplaudit molt i molt fort. Millor així. Les entrades exhaurides. http://bit.ly/1Ro0Gf5

“Nàufrags” ha estat el tercer espectacle que hem vist dins del cicle de creació escènica Oh! Poètiques de la il.lusió que s’ha fet al Mercat de les Flors. Moviment, paraules, objectes i música que es barregen per oferir-nos propostes d’autor properes al teatre d’objectes. Mitja hora abans de la funció, vam poder assistir a una sessió d’introducció a l’espectacle. Sempre és interessant que t’expliquin detalls que possiblement passen moltes vegades desapercebuts, com saber que tot el material utilitzat en l’escenografia passa per les mans d’en Lluís Danès (li agrada tenir ple coneixement de la matèria prima que s’utilitza), que és un home poc convencional, o que utilitza la poesia per poder explicar la crua realitat. A “Nàufrags” en Lluís Danés […]