La companyia berlinesa Familie Flöz reinventa la comèdia humana en els seus espectacles gestuals.
El tema principal d’Hotel Paradiso és l’herència, la línia de successió i la ruptura.
Es tracta d’un teatre divertit i poètic. És un espectacle sense paraules.
Tot passa en un petit hotel familiar, dins d’un paisatge alpí, l’Hotel Paradise. Tan sols quatre actors (Sebastian Kautz, Anna Kistel, Frederik Rohn, Nicolas Witte) interpreten un munt de personatges curiosos, que mitjançant les màscares (construïdes per Hajo Schüller i Thomas Rascher) els fan més caricaturescos. Quan s’acaba la funció te n’adones de la quantitat de personatges que interpreten cada un d’ells, és increïble amb la rapidesa que ho fan!
Com a protagonista principal, la família que regenta l’hotel: la mestressa, una àvia que segueix fidelment dirigint el negoci del seu difunt espòs, el seu fill que li segueix les passes i la filla que ho vol canviar d’estil. Els segueix un cuiner una mica peculiar, la noia de la neteja que té la mà una mica llarga i diversos personatges que van apareixent i d’altres que van “desapareixent”.
El segell de la companyia Famili Flöz, és l’ús de màscares, i com tots sabem és molt difícil per un actor poder transmetre els estats d’ànim dels personatges, doncs bé, ells ho aconsegueixen amb escreix! El públic hem vist la personalitat de cadascun d’ells i els seus estats d’ànim. La màscara funciona perfectament com a text.
Darrere de cada espectacle hi ha més d’una trentena d’actors, músics, ballarins, acròbates, escenògrafs, tècnics… impressionant!
El públic, entusiasmats, hem aplaudit amb ganes.
Una gran feina d’equip.