El TNC ha programat per aquestes dates una proposta de dansa, dins de la seva programació familiar, en funcions matinals exclusives per escoles o per famílies en horaris habituals. VIATGE AL CENTRE DE LA TERRA ja es va poder veure a Barcelona l’any 2015 dins de la programació del Grec d’aquell any.
La Companyia Roseland Musical juntament amb Manuel Veiga (dramatúrgia), Anna Planas (coreografia) i Franc Aleu (creació de l’audiovisual), han aixecat aquesta proposta tecnològicament sorprenent, per tal d’apropar la dansa als nens i adolescents, però també amb la intenció de fer palès que la Cultura és essencial per l’ésser humà…. i ho fan a través de les noves tecnologies, a les que estan acostumades les noves generacions.
Un parell de pantalles envolten als tres ballarins, on es projecten imatges en moviment, creades per Franc Aleu i que ens transporta en un viatge imaginari que beu de la coneguda novel·la de Jules Verne, però adaptada al món actual.
Tres disciplines de dansa, tres ballarins que interactuen amb les imatges projectades. Mariona Camelia és la ballarina de dansa contemporània, Cristina Miralles la que ens introdueix a la dansa clàssica i Marcos Elvira, el personatge que «ajuda» a les germanes a assolir l’èxit, que balla en estil «break dance».
Jo ahir estava totalment envoltat de nanos i vaig poder veure i escoltar les seves reaccions durant l’espectacle i en acabar el mateix. A mi personalment m’ha agradat força, en bona part perquè intueixo la gran dificultat per aixecar un espectacle d’aquestes característiques, que de ben segur és molt complicat tecnològicament i també em puc imaginar el difícil que és, ballar sense veure el públic com dins d’una «capsa de sabates», com després ens comentaran els ballarins a la Roda de premsa.
El que no tinc tan clar és que aquesta dificultat artística i tecnològica sigui captada pels infants a la que està dirigida, aspecte que evidentment per a ells no té la importància més mínima. Però escoltant els seus comentaris tampoc no tinc tant clar que l’espectacle acabes d’agradar a la majoria de nanos que omplien ahir la sala; potser perquè està fet per adults amb la intenció d’arribar als infants, si, però finalment per adults.
La dificultat de fer atractiu el Teatre i la dansa a aquestes generacions, es força complicat quan s’ha de lluitar amb altres mitjans que per ells són molt més atractius i que tenen cada dia al seu abast, com poden ser els videojocs, la televisió o el fascinant món d’Internet.
Crec que es tracta d’una proposta que encara que està dins del cicle «El TNC Petit», pot agradar tant o mes als adults.
La meva valoració és de 7 sobre 10
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ