Carles Armengol Gili

Deia Lluís Pasqual en alguna entrevista que El rei Lear és com una catedral del teatre, i el cert és que veient-la t’adones que és una obra immensa i monumental sobre la condició humana, a l’igual que Hamlet o La vida es sueño. També podem dir, un cop vista la representació del Lliure, que tant Pasqual com Núria Espert han posat les bases per a una gran catedral, sòlides i consistents, ja que és impossible enfrontar-te a una obra com aquesta sense les idees molt clares i una gran dosi de valentia. Des de la primera escena, aquest Lear imprimeix una gran força. Veiem l’entrada d’Espert amb la seguretat que donen els anys (quasi vuitanta, no cal oblidar-ho) i l’experiència […]

Aquesta obra de Donald Margulies va rebre el Premi Pulitzer l’any 2000, i encara que hagin passat uns quants anys i la peça tracti d’un tema tan «trillat» com les relacions de parella i les infidelitats, val a dir que es tracta d’un text que va al moll de l’os de la qüestió i deixa anar reflexions força interessants. L’obra ha estat molt representada des d’aquell moment (fins i tot hi ha un telefilm protagonitzat per Andie MacDowell, Dennis Quaid, Greg Kinnear i Toni Collette), i ara ens arriba de la mà d’una companyia andalusa i un director argentí. El cert és que la barreja funciona, i l’empremta de Daniel Veronese queda clara des del primer segon. L’omnipresència dels actors […]

Crec que és la primera vegada que coincideixen a la cartellera barcelonina dos espectacles basats en programes de TV3: el que ara ens ocupa i l’APM. Potser és casualitat, però val a dir que la productora Minoria Absoluta ja ha fet altres incursions teatrals, i algunes de gran èxit. Aquest cop -igual que ja van fer amb La família irreal– s’han envoltat de gent de teatre, que aporta professionalitat i bones idees però sense alterar l’estil inconfusible del programa. Si en l’altra ocasió es va comptar amb Dagoll Dagom, ara veiem que s’han involucrat en el projecte l’autor Jordi Galceran i el director i actor Xavier Ricart. L’espectacle comença com una comèdia de situació, amb números musicals sorgits del no […]

Ja falten només un parell de setmanes perquè el gran èxit de les últimes temporades s’acomiadi dels escenaris, tot i que no crec que aquesta sigui la última vegada que puguem gaudir del text de Galceran a Barcelona. No sé si serà al mateix teatre ni amb els mateixos actors, però sé que una fórmula tan efectiva com aquesta encara es pot exprimir una mica més. És possible, fins i tot, que algun dia torni Jordi Bosch, substituït actualment per un Pere Ponce que tira d’ofici i de tècniques còmiques de llibre. I és que tot i resultar un bon producte, El crèdit és una obra basada en fórmules segures, que s’han provat anteriorment -a El mètode Gronholm, sense anar […]

Uno de los primeros libros que me regalaron en catalán fue Invasión sutil y otros cuentos, que enseguida me robaría el corazón por el lenguaje llano, mágico y deliciosamente irónico que Calders utilizó en toda su obra. Precisamente de este libro -y también de Crónicas de la verdad oculta, Todo se aprovecha o El honor a la deriva– la actriz Imma Colomer extrae diecisiete cuentos. Y lo hace, como no podía ser de otra manera, con sencillez, sutileza y un gran respeto. Sólo de esta manera te puedes encarar a uno de los mejores autores de nuestra lengua, que elevó la simplicidad a cotas sublimes y largamente estudiadas. El espectáculo o recital sólo necesita de una silla, unos atriles y […]