Recomendaciones

Una reflexió sobre la relació mare-filla. Una idea fixa persegueix a l’autora, creu que la seva mare morirà de sobte, avui o demà, i ella es trobarà sola i no podrà fer el que fa ara amb ella i al mateix temps podrà fer coses que ara no fa, com retorçar-la, olorar-la o fer-li pessics. Un monòleg que ja va ser presentat a l’Antic Teatre dins del Festival Grec d’enguany. Visc amb la idea recurrent què la meva mare morirà en qualsevol moment i sense previ avís i de què, arribat el dia, no tindré amb què vestir-la. Enfoco la meva atenció cap a la seva aparença (i hi desvio el meu pànic): sé que res del que li posi […]

GRANOTES ens fa entrar al món d’en Lalo (Gerard Bosch) que a través de la seva narració reconstrueix el viatge que va fer Laura, la seva parella, abans de morir al llac Walden. Gerard Bosch un artista al que vam descobrir com a músic a «Quan arribi la tardor«, la temporada passada i que ara ens ha seduït amb la seva capacitat d’improvisació i la seva proximitat. Escrita i dirigida per Oriol Morales. Lalo ens convida a entrar al seu món i ens parla a través dels records de la seva parella, les seves llibretes, els seus dibuixos … intenta reproduir el seu viatge i ens canta en directe els temes O Manso i Helena de Davide Salvado, improvisant també […]

Qué ganas tenía de poder ver Billy Elliot y qué miedo a la vez. Conozco el musical desde hace tiempo y me parece una delicia, pero al anunciarse el estreno en España me entraron sudores fríos «¿Hay niños con esa calidad actoral en nuestro país? ¿la productora apostará realmente por la excelencia del espectáculo o por hacer caja con el merchandising?» En fin, que como amante de los musicales, soy exigente y cualquier cosa no me vale… pero sí, viendo Billy Elliot me he sentido feliz, por cómo suena, por cómo está interpretado, por la factura del espectáculo y por el enorme trabajo de lograr un elenco de niños que den la calidad que se le pide a esta producción. […]

Haig de reconèixer que intento de no perdrem cap de les obres que es fan a Barcelona de l’Agatha Chiristie. Recordo que la primera va ser precisament “Els 10 negrets “ l’any 2007; era la primera vegada que es traduïda al català per Jaume Nadal i que va dirigir Joan Guaski al Guasch Teatre; després vindria “Testimoni de càrrec” al Teatre del Raval en la que vaig fins hi tot participar, “La Ratonera” en el Teatre Apolo, i “La visita inesperada” que s’està fent al Teatre del Raval, i que en breu aniré a veure . “Ten Little Niggers” que traduït al català és “Deu negrets”, és una novel·la policíaca de l’escriptora britànica Agatha Christie, publicada originalment en el Regne […]

Kalle Nio és un artista visual de Finlàndia i a les seves obres combina tècniques clàssiques (creiem que massa clàssiques) de màgia amb tecnologies contemporànies. Cutting Edge es fixa en l’acte terrorífic de la decapitació per reflexionar sobre la identitat i sobre per què la mutilació de cossos ha estat sempre el número estrella dels espectacles de màgia. Un espectacle que ens ha decebut molt, potser perquè ens havíem creat moltes expectatives per ser l’espectacle internacional inaugural. L’hem trobat pretensiós i si bé algunes escenes tenen complexitat tècnica, d’altres ens han semblat massa simples i amb recursos escènics molt pobres. Un espectacle al qual li faltava ànima i amb el problema afegit de què no es podien llegir correctament els […]

Aquest va ser el projecte escollit pel públic a la Caravana de Tràilers 2016 per ser desenvolupat i exhibit en el Festival del 2017; nosaltres llavors vàrem estar presents i els nostres vots no van ser per aquesta proposta, que llavors tampoc ens va convencer. Un fet autobiogràfic treballat amb un caire col·lectiu, parla de suor i d’esforç de gimnastes russes, dels xantatges emocionals que ens fem a nosaltres mateixos, de les trampes que ens posem, de com deixem passar l’hora de fer moltes coses, de com ens convertim en «el nostre darrer enemic». Definida com una mena de road movie, que per nosaltres ha resultat força confús; un homenatge als éssers sensibles d’aquest món, que ha començat amb unes […]

Empieza a ser evidente que Agatha Christie está de moda en nuestros escenarios. Después de los éxitos de montajes como La ratonera o Testigo de cargo, se suma al reciente estreno de La visita inesperada esta nueva versión de la clásica novela Diez negritos. Se tiene que reconocer, de entrada, que el inconfundible estilo de la escritora inglesa es un género en sí mismo y, por lo tanto, hay que valorarlo con sus propias reglas. Las trampas, el exceso de información, los giros repentinos o los personajes estereotipados no son, en este contexto, elementos cuestionables sino piezas de un juego cerrado que, a pesar de sus trucos, logra funcionar muy bien. Y no quedará ninguno es un digno pasatiempo, dirigido […]

Pot ser perquè me n’havien parlat tan bé, que m’esperava molt més d’aquesta proposta. Estic totalment d’acord en que totes tres actrius (Emma Vilarasau, Mar Ulldemolins i Imma Colomer ) fan una feina excel·lent, sobretot l’Imma Colomer , que últimament no deixa de sorprendre’m positivament. Estic d’acord que en Pau Miró fa una feina de direcció molt acurada. Estic d’acord que l’escenografia , il·luminació i posada en escena són fantàstiques. Però que voleu que us digui, a mi no m’ha acabat de convèncer. La proposta d’aprofundir sobre l’ètica periodística, i mostrar-nos la seva part més obscura , com poden ser els interessos personals, la manipulació de les notícies, la falta d’escrúpols i l’ambició dins el món periodístic (aplicable a qualsevol […]

Per tercer any consecutiu, la Sala Muntaner acull el Barcelona Gay Men ‘s Chorus, un sorprenent espectacle de música coral composta per més de 40 veus masculines, sota la direcció de Luc-Olivier Sánchez. Barcelona Gay Men ‘s Chorus és un cor format principalment per homes gais, que presenta a l’escena barcelonina una proposta musical de qualitat amb un repertori variat i una posada en escena atractiva per a la que no és necessari tenir experiència prèvia però sí mostrar compromís i actitud. “La mar de bé” són els 40 mariners, a bord d’un vaixell ple d’esperances i somnis, amb els que he passat una nit memorable. Ball, interpretació i música d’estils diversos, que van des dels més clàssics als més […]

Proposta de noves dramaturgies totalment, fa honor a aquesta classificació. Molt especial, molt conceptual, molt curiosa i res convencional. Entrada grandíssima, per a mi el millor de l’obra està ens els primers minuts: skaters que sols amb els seus cossos i amb una plutja d’imatges estàtiques que creen, ens fan viure amb ells una tarda qualsevol a la paça del MACBA. I ara incorporem els monopatins, donant moviment i so. La cosa es va activant i, en un moment àlgid, l’aparició de dos personatges! Trenquen completament l’ambient «callejero» que s’ha creat i, de quina manera! Amb una breu, senzila i magistral coreografia. Impecable seqüència de moviments que hipnotitza, per passar a un text proper, còmplice i molt irònic sobre l’época […]

Sense filtres. Podem veure a una amic o amiga de fa 10 anys sense els fitres que s’han anat construint al llarg del temps? Podem canviar aquets filtres i descobrir una nova relació? Què passa quan ens obrim a noves situacions, a noves possibiltiats? A escena, un exemple. Obra amb mooolt de text, massa per al meu gust. M’ha semblat molt explicativa i redundant, amb molta necessitat de clarificar el què es volia transmetre. Al mateix temps, moments en que l’expressió corporal ha sigut l’única protagonista, i que deien més, que ho deien tot. Molt ben trobats, molt bonics. Hi ha escenes divertides i ben jugades, amb complicitat amb el públic i que han omplert la sala de rialles. Tot […]

Con un reparto entregado y una historia repleta de humor negro, el nuevo espectáculo dirigido por Iván Morales, que ya nos había sorprendido con propuestas tan interesantes como Wasted o Cleòpatra, vuelve a adentrarnos en un universo tan lúdico como enfermizo. En este caso, se trata de una obra escrita por el exitoso dramaturgo angloirlandés Martin McDonagh que combina una serie de elementos macabros y un trasfondo dramático con chistes truculentos y un simpático patetismo. Morales decide aprovechar el gran talento de sus intérpretes en favor del entretenimiento, consiguiendo todo un recital de magníficas payasadas de la pareja Oriol Pla y Pol López. El lucimiento de los dos actores, en este sentido, es notable, gracias, en gran parte, a su […]

La Sala Fènix és un dels pocs llocs de Barcelona on es pot gaudir d’espectacles de titelles per adults. Aquest any dins la seva programació, tinc especial interès d’anar a veure dos cicles que estan dedicats al món dels titelles. El primer és “Retrospectiva de l’obra de Jordi Beltran”, en el que es podran veure tres dels seus espectacles: “Antologia” (1987), “¡Azúcar!” (2011) i “Poemes visuals” (1994), El segon és “Cicle Ànima”, en el que podrem veure quatre espectacles d’altres països del món, com “Punch and Judy” (Irlanda), “Colgando de un hilo” (Itàlia), “El juego del tiempo” (Chile) i “Retretre Cabarete” (Madrid); aquest últim el vaig poder veure fa un parell d’anys al parc de la Ciutadella en el MAC […]

Kolmanskop es un montaje de una gran belleza, cargado de poesía y visceralidad. En un espacio escénico dominado por unas lianas de lana que nos transportarán a diferentes escenarios, Laura Tamayo se interroga sobre el sentido de una existencia a la que intenta dar forma a través de diferentes historias que acumula en su cuerpo. Con una puesta en escena precisa y evocadora, y una intérprete potente y valiente en escena, Kolmanskop es uno de aquellos montajes para ir a disfrutar con los ojos y la piel, para dejarse interrogar y para disfrutar de la incertidumbre. Más información a Sueños de teatro

[…] La protagonista de esta historia no es cirujana pero sí es médica – en femenino sí, tal y como indica el diccionario panhispánico de dudas- .Además de la bisabuela de una de las actrices, Dolors Aleu fue la segunda mujer española en conseguir licenciarse en medicina, y la primera que logró ejercer de ello durante años. La dramaturga Anna Maria Ricart parte de su relato para hacernos reflexionar sobre el papel olvidado de la mujer en la historia. Lee la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-barbes-de-balena/