Recomendaciones

NIT DE REIS (Twelthf Night) va ser escrita per William Shakespeare l’any 1601, és una comèdia d’entreteniment destinada a tancar el cicle de Nadal. La peça es va publicar l’any 1623 dins del “First Folio” que recopilava 36 obres seves. Pau Carrió, ha fet l’adaptació del text i n’és el director d’aquesta proposta de la qual també ha compost la música juntament amb l’Arnau Vallvé. Les lletres de les cançons que s’interpreten apareixen en el text original de Shakespeare. “Si la música és aliment de l’amor, el desamor ho és de la música” Els espectadors estem distribuïts a tres bandes i els actors entren i surten per tot arreu, presidint l’escenari una mena de paret ratllada per multitud de leds, […]

En temps en el que la política està en el punt màxim d’ebullició resulta interessant conèixer més a fons com és la conducta dels nostres polítics i a què pot ser deguda aquesta. Així és com des de la ficció s’intenta analitzar el perfil d’un polític que ha estat electe per ser president, tot utilitzant la comèdia i l’entreteniment per aconseguir-ho. Molt hàbilment, Ramon Madaula dibuixa en el passat les conductes que podrien portar al polític en qüestió a fer unes accions que tots coneixem i que es produirien en un suposat futur de l’obra (o no). Com dic, es tracta de ficció, però a ningú se li escapa de qui s’està parlant en tot moment i d’aquí a que […]

La història de les germanes que es reuneixen per desvetllar un secret familiar que un cop desenterrat engega un procés de restitució de la identitat d’alguna d’elles o de totes elles, és un motiu literari recurrent i molt fructífer en la història de la ficció dels últims quatre segles. A Helena Tornero li agraden les històries que no ens arriben senseres, i per a tal cosa res millor que el terreny de l’autoficció, el material evanescent dels records i de la seva manipulació que, al final, és el que conforma les nostres vides. Entén el teatre com a reconstrucció gens innocent a partir de fragments dispersos, de filtracions de la memòria que reverberen incansablement fins que un descens als inferns […]

Una picor al nas durant els assajos del discurs d’investidura del President de la Generalitat farà «actuar» a un reconegut psiquiatre. És llavors quan comença una relació entre els dos que qui sap si perdurarà pels anys dels anys… L’evolució dels dos actors és genial, des del punt de vista de les sensacions i aspectes més humans que ens envolten, que no passen d’un extrem a l’altre sinó que a poc a poc van canviant de pensaments i externalitzant el seu interior. El text, potser per ser casolà o per ser proper, resulta, a vegades, previsible. Tot i això, fa reflexionar sobre veritats que intentem amagar i l’esforç que fem per aparentar qui no som. En definitiva, una hora i […]

Un menjador d’un apartament. Uns amics, dues parelles, es reuneixen per inaugurar el pis, sopar i posar-se el dia. I una pregunta: si poguessis, què escolliries 100.000 euros ara o 1 milió d’aquí a 10 anys?. El què en principi sembla una pregunta senzilla de respondre, es converteix en una argumentació dels pros i els contres d’escollir una o altra opció. Però no només això, es converteix en una pantalla on uns i altres exposaran la seva manera de viure, els seus anhels, els seus retrets i la realitat de la seva relació. Comèdia divertida, entreteniment en estat pur. Amb un guió que, tot i que potser no és gaire original ni sorprenent en el seu conjunt, està presentat d’una […]

Una recerca de la pròpia identitat, una recerca dels orígens sense por a enfrontar-se amb fets del passat. Indagar en els interrogants del passat ajuda a entendre el present. A l’estació de Portbou hi viuen tres germanes, l’Antònia, la Maria i la Laura. A l’estiu van a la platja amb la mare, una amb xancletes blanques, l’altra verdes i l’altra vermelles. Sempre fan el mateix recorregut fins que un dia de cop i volta la mare les fa tornar enrere, elles ploren, han perdut el dia de platja, i, no són conscients d’haver fet res dolent. L’Antònia se’n va a viure a Lleida amb una tieta, la Laura a Mallorca amb la padrina, i la Maria a Barcelona amb la […]

A veces, aparecen pequeños montajes que, sin necesidad de grandes artificios, consiguen, con honestidad y valentía, lograr una grandiosidad emocional y temática verdaderamente sorprendente. Acorar es un monólogo muy profundo e interesantísimo, construido en torno a la importancia de la palabra, la identidad y ciertos rituales que definen el carácter mallorquín (en este caso) pero también a los seres humanos, en general. Desde una descripción tan terrenal y carnal como la matanza de un cerdo, el relato nos transporta, con una sencillez a alucinante, a lo más universal, trascendente y ancestral de la existencia. Sincero, auténtico e irónico, se trata de una reflexión que eleva la cotidianidad para retratar las contradicciones de los vínculos familiares y sociales pero, también, para […]

Roc Esquius ens havia sorprès els darrers anys amb dues propostes de teatre distòpic, ben originals i divertides. En aquesta nova proposta també hi tenim elements que ens connecten amb una societat futura i inventada, però el to i l’estructura de l’obra són totalment diferents. Muntada com un diàleg enginyós entre dos personatges antitètics, la peça té poca acció i es centra en una situació molt concreta, només trencada al final per un gir que no revelarem. L’eina més utilitzada per Esquius és la dialèctica, que en un principi funciona molt bé però que acaba resultant excessiva, i fins i tot redundant. Sigui com sigui, el gran mèrit de Claqué o no és que tot i tenir aparença de comèdia […]

Una comèdia sobre somnis impossibles i la necessitat de fer canvis dràstics a la vida. L’obra es representa damunt de l’escenari del teatre, amb el públic situat en graderies a dues bandes, una proximitat amb els actors realment insuperable. Un parc públic de Barcelona, que clarament assenyala l’escenografia amb les rajoles típiques de la ciutat, malgrat que l’acció podria succeir a qualsevol ciutat del món. Roc Esquius és el dramaturg i director de la proposta, que ens sorprèn cada vegada més per la seva frescor i la seva empenta. El vam descobrir com a actor ja fa uns anys a “Comment te dire adieu” i com a dramaturg amb “iMe” i “Mars Joan”. Núria Deulofeu i Isidre Montserrat han estat […]

“Claqué o no” és una comèdia escrita i dirigida per Roc Esquius, un jove dramaturg que sempre ens sorprèn amb obres originals i divertides, i amb un rere fons que convida a la reflexió. En aquesta ocasió el dilema està entre…fer allò que ens agrada, o fer allò per la qual cosa estem més qualificats. “Claqué o no “ és el cinquè muntatge d’en Roc Esquius, i forma part de El Cicló d’enguany, dins el programa artístic del Teatre Tantarantana on s’està representant. El públic ens col·loquem a banda i banda de l’espai escènic. L’espai escènic es converteix en un imaginari ring de boxa, en el qual s’esdevé una lluita dialèctica entre els dos protagonistes de l’obra. En una banda, […]

El teatro es un arte efímero. Cada espectáculo que vemos, a diferencia del cine u otras artes, desaparece en el momento en que deja de representarse y queda sólo (y para siempre) en nuestro recuerdo e imaginario. Es por este motivo que asistir a la aparición de nuevas voces en la dramaturgia catalana, frescas, originales y contemporáneas a nosotros, comprometidas con nuestro momento histórico y con muy buenas perspectivas de futuro, como es el caso de Roc Esquius, es una suerte que deberíamos saber valorar. Especializado en la ciencia ficción, un género no muy habitual en teatro hasta hace pocos años, el autor y director de iMe y Mars Joan propone, en esta ocasión, una batalla dialéctica donde los dos […]

La compañía DARA siempre pone sobre la mesa temas de actualidad y reflexión a golpe de comedia. Su quinto montaje, Claqué o no, se centra en una batalla dialéctica entre una bioquímica que aspira a ser bailarina –Núria Deulofeu– y un peculiar reorientador laboral que intenta reconducirla – Isidre Montserrat-. El objetivo, revivir el eterno debate entre lo que te gusta y lo que se te da bien… Lee la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-claque-o-no/

Tot i ser gran, a mi m’agraden els contes de fades, i Per Si No Ens Tornem A Veure ho és, encara que no tingui fada. L’argument és innocent, veieu: una princesa i un príncep son obligats a casar-se, tot i que quasi no es coneixen. Per evitar-ho fugen del seu regne disfressats i amb una identitat falsa. Que passarà?, doncs que es trobaran casualment i s’enamoraran irremeiablement. Amb aquesta idea quasi infantil Alícia Serrat (Pegados) ha escrit un llibret i unes lletres magnífiques que Marc Sambola s’ha fet seves i ha musicat meravellosament, i faig servir aquest adverbi a consciència perquè ha sabut agafar el to a cada part. Anna Lagares i Edgard Martínez han fet la resta, cantant […]

Tell me on a Sunday tiene mucha historia detrás, y quizás es uno de los musicales de Andrew Lloyd Weber que más obstáculos ha superado con el paso de los años. Primero se concibió como un proyecto para la televisión, con letras de Tim Rice, pero las desavenencias entre compositor y letrista lo paralizaron todo. Finalmente, entra en el proyecto Don Black y el musical sale editado en un álbum en el año 1980. Su éxito hizo que se quisiera llevar a escena, pero debido a su duración -se trata de un monólogo cantado- se unió a un ballet y se estrenó en el West End bajo el nombre de Song and Dance. Se hicieron varias versiones, pero quizás la […]

Incomprensiblement, i donant el tema per un llarg debat, al mes d’agost les propostes teatrals gairebé desapareixen de la cartellera, com si un tornado arrasés amb la gran quantitat de propostes del mes anterior. Tot i això, i amb bon criteri per mi, teatres com el Maldà decideixen oferir programació durant aquest període, reposant a la seva sala un musical que esdevé una agradable sorpresa per a un públic que aconsegueix omplir la sala i que demostra que també hi ha demanda teatral durant aquest mes (o com a mínim a la funció que jo vaig assistir). Es tracta d’un divertiment fet a partir d’una història que recorda encertadament a les comèdies shakespearianes, per exemple, en la que es sap […]