Recomendaciones

Aquesta és una òpera que ens havia agrada molt, malgrat que ens feia més patxoca fa uns anys quan ens estàvem iniciant en el món de l’òpera; ahir la vàrem tornar a veure, ja que entrava dins del nostre abonament; segurament no hauríem anat a veure-la, si no fos així, perquè sincerament és una producció de la que ja estem una mica cansats, tot i que reconeixem que Mario Gas, en el seu dia va fer una filigrana. Recordem l’última vegada que la vam veure, el 30 de maig de 2013, no tant per l’òpera en si, o per les interpretacions de Villazón o Maestri, sinó per la gran escridassada que els espectadors del Liceu vam atorgar als, aleshores, prínceps […]

Dibujos animados, series, anuncios, frases típicas, iconos de la época… Los referentes característicos de los 80 y principios de los 90 son la base de Cobi, Curro, Naranjio, el nuevo espectáculo del trío The Feliuettes junto al pianista Gerard Sesé. Los cuatro protagonistas de esta historia buscan a su padre, el hombre que se ocultaba debajo de los disfraces de las tres mascotas del título. Bajo esa premisa, se esconde un musical de pequeño formato divertido, entretenido y nostálgico, pensado para y por treintañeros con ganas de sumergirse en sus recuerdos de niñez y juventud. Las canciones son pegadizas y las interpretaciones de Laura Pau, Maria Cirici y Laia Alsina contagian energía, dinamismo y positivismo. Necesario es destacar las piruetas […]

A l’Àtic 22 del Tantarantana hem pogut veure aquest espectacle de la Companyia ÉsGrata amb dramatúrgia de María Porras i dirigit per Eduard Tudela. En entrar a la sala, una dona embarassada (Laia Alberch) dorm en un sofà. A l’altra banda de l’habitació una planta solitària. Unes projeccions audiovisuals ens informen de l’existència d’una organització que va guanyant adeptes de manera espectacular. La dona embarassada es diu EMA i desperta després de dormir durant cinc mesos, està en un centre d’embarassades destinades a repoblar la Terra. Una altra dona, també embarassada (Georgina Latre) viu les seves darreres hores, ja que un cop hagi tingut la criatura, serà eliminada, ella pertany a la civilització que cal erradicar. Els hi fa companyia […]

Desprotegidas. Así es como se sienten de entrada las protagonistas de esta historia cuando su padre, el capo de una familia de la mafia, muere. Sin el patriarca y sin el resto de hombres del clan, que huyen despavoridos en cuanto pierden a su benefactor, ellas se quedan solas. Y aunque siempre las han educado para ser meros complementos, ahora tendrán que decidir si siguen las normas o imponen su dignidad. Sin tener una trama especialmente original, la gracia de esta comedia negra está en su mensaje claramente feminista. Los personajes lanzan de forma inesperada pequeños dardos que impactan en la mente del espectador y le hacen pensar en aquellas conductas sutiles en las que quizás no ha reparado. “Éramos […]

Amb textos de les Mil i una nits i el Decameró de Boccaccio, Ariadna Pastor (autora també de la dramatúrgia) amb la seva veu i Laia Capdevila amb la seva viola, ens endinsen en un viatge on la música i el relat s’entrellacen. Un espectacle de petit format on la paraula i la música desperten en nosaltres els records dels contes ben explicats, a escena únicament dues cadires i un petit moble on l’Ariadna diposita la làmpada que porta en entrar. Ariadna Pastor és una gran narradora, i ens trasllada amb les seves paraules fent que veiem davant nostra els personatges dels quals parla. Una actriu amb gran expressivitat, carisma i sentit de l’humor. L’espectacle està dirigit per Montse Bonet, […]

Aquesta proposta és més que res «una festa teatral» que té com a principal al·licient la participació d’una part del públic, i no tant un espectacle pròpiament dit; el millor de tot plegat és l’ambient que es crea al voltant de dues lectures dramatitzades i un petit concert. Una proposta que ja fa 5 anys que organitza la Cia Casa Real al Teatre Tantarantana i ho fan normalment el segon dilluns de casa mes. Aquesta nit, dos dramaturgs ens presenten les seves propostes, ells són Helena López i Ulises Labay; es tracta de dos relats curts que es presenten en format de lectura dramatitzada, interpretat per Virginia Blasco, Oskar Luko i Miguel Gomez Delgado. La direcció d’ambdues és de Marià […]

Las dos grandes dificultades a la hora de abordar una comedia clásica son: primero, que el humor envejece peor que el drama y, segundo, que se tiene que intentar encontrar un registro contemporáneo que nos lo acerque sin traicionar el espíritu original de la obra. En este sentido, este El perro del hortelano es un ejemplo de efectividad, ya que sabe sacarle partido al texto de Lope de Vega con una propuesta elegante, fresca y buenas interpretaciones. De este modo, los célebres versos de este poeta y dramaturgo del Siglo de Oro tienen una plataforma para ser disfrutados por los aficionados al teatro de este periodo o a los que se acerquen a descubrirlo por primera vez. Desgraciadamente, su exceso […]

Había una vez, en un pueblecito de los montes del Tirol, una pareja tradicional que vivía siguiendo las convenciones moderadas del nacionalismo conservador. Todos los días, Fritz se armaba con su maleta de funcionario para sacar adelante a su patria y a su familia, mientras Greta cumplía sus obligaciones de esposa entregada a la limpieza y el hogar. La pareja vivía en plena armonía gracias a la comunión cotidiana por la que cada miembro cumple con su deber y posición. Incluso vestían, de puertas a fuera, una impoluta y sonriente máscara para enseñar al mundo cuan perfecta era su vida. Sin embargo, un fatídico día la modélica relación se vio truncada por aquella que la RAE aún define como miembro […]

Diu la saviesa popular que els actors han d’interpretar personatges diferents a ells per a que el procés sigui un autèntic repte. Tenint en compte les obres que escriu, podríem afirmar que Ramon Madaula s’enfronta en Adossats a un repte de primera categoria. I es que si com a personatge fictici encara la figura de l’artista obsessionat en les creacions incòmodes, transgressores, que impliquin a l’espectador i li generin preguntes, a la vida real és l’autor d’una comèdia en la que, d’entrada, sembla –i només ho sembla- que hi ha una important falta de missatge. No trobarem aquí una consciencia en la perspectiva de classes, doncs els “desgraciats” protagonistes “sobreviuen” amb un sou de 3000 euros mensuals. Tampoc hi reconeixerem […]

Un musical que, en acabar la representació d’ahir, automàticament ens vam mirar i sense dir-nos cap paraula, el vàrem qualificar com absolutament deliciós. Un espectacle que amb molta sensibilitat aborda el tema de la mort, la por de l’oblit i la necessitat humana de deixar petjada, per ser recordats. NOMÉS 3 DIES, El Musical, està dirigit per Victòria Boixadera i coreografiat mil·limètricament per Raül Perales. Només 3 actors a escena, l’Edgar, el protagonista, interpretat per Marcel Clement qui també ha escrit la dramatúrgia. L’editora, interpretat per Anna Mestre, i la Mort, paper interpretat per Tasio Acezat. Tres interpretacions i tres veus extraordinàries. Una quarta persona a escena, Mateu Bauça, el compositor musical de la peça que l’interpreta al piano. Una […]

Aquest espectacle de The Mamzelles Teatre va ser presentat al mes de juny dins del cicle DespertaLab 2017, esdevenint l’espectacle guanyador. Nosaltres llavors érem de viatge pel nord d’Europa i no la vam poder veure; ara, hem tingut la sort de poder «repescar-la» a la Sala Atrium, on ara prorroga funcions fins al 21 de gener. Un text que ens parla de les dones vinculades als clans mafiosos, aquelles que sempre estan en segon terme, que són dones, germanes o mares de … aquelles obligades a assolir el paper que els homes li volen donar dins «la família». Una cuina és l’espai que sembla que comparteixen les germanes i on descobrim, en els primers minuts a tres d’elles. Criden, gesticulen […]

Ahora que están de moda los tributos a cantantes o grupos de relieve, este musical podría significar un homenaje encubierto a la carrera de la gran Whitney Houston. De hecho, en esta versión musical de El guardaespaldas se incluyen éxitos de la cantante que no aparecían en la película, como How will I know, Saving all my love, One moment in time o la archiconocidísima I wanna dance with somebody. Por tanto, podríamos decir que el argumento era una mera excusa, como ya ocurría en Mamma Mía o en We will rock you, con la diferencia de que en este caso sí existía un precedente fílmico que marcó a una generación y que permitía hacer un doble ejercicio nostálgico bastante […]

El cert és que la màgia no és pas el nostre fort i la veritat és que normalment ens costa entrar-hi, però aquest JUGANT AMB LA MÀGIA, ens va cridar força l’atenció, arran la nostra assistència a la Roda de premsa de fa unes setmanes. És per això doncs, que ahir dimecres 3 de gener vam decidir anar a veure aquest espectacle amb què La Seca Espai Brossa celebra 20 anys de màgia. Jocs tan populars com la ruleta, els daus, el billar, el cub Rubik, el Black Jack o el bingo són el fil conductor de la seva màgia. Hausson, mitjançant la velocitat dels seus dits i la seva espectacular tècnica, sense grans artificis, sense espectaculars efectes especials ens […]

Àgil, divertida, tendra, intel·ligent… Tortugues és una comèdia rodona que t’atrapa des de la primera escena. Ho té tot: uns actors en estat de gràcia, un text tan original com esbojarrat i alguns recursos teatrals memorables i plens d’enginy. No us ho penseu dues vegades i aneu a la nova Beckett (un espai deliciós, per cert), us passarà el temps volant i marxareu amb la sensació d’haver gaudit d’un moment màgic. La mirada del públic en acabar la funció ho diu tot! Seguirem de ben aprop a la Clàudia Cedó. Tota una promesa de bon teatre!

He escrito ‘dinámica y emocionante’ pero podía haberla definido como maravillosa, directamente. ‘Tortugues: la desacceleració de les partícules’ es una comedia cercana y brillante llena de ritmo que si fuera tú no me perdería para nada del mundo. El espectáculo –que trata del amor y la ambición– está fantásticamente bien escrita por Claudia Cedó e interpretada con talento y contundencia por cuatro actores que brillan a favor del texto. Destacaría recursos teatralmente muy interesantes –como el vestuario o los títulos de crédito– y un ritmo de comedia ejemplar. La función pasa volando, no te la pierdas en el fantástico espacio de la nueva Beckett.