Teníem moltes ganes de veure aquesta proposta a La Vilella, però la nostra agenda no ens ha permès fer-ho fins al últim dia de programació. I la veritat és que no ens ha decebut gens, i hem constatat que MIGRANTE és una excel·lent producció que esperem torni aviat.
Una obra de teatre documental escrita per Rosa Molina, Sergio Álvarez i Juan Pablo Mazorra basada en testimonis reals. Una feina d’investigació de la companyia de teatre independent «Parece una tontería» que ens porta a l’escenari les terribles circumstàncies a les quals s’enfronten les persones que han de fugir de les seves llars i dels seus països, deixant enrere família i amics, per intentar trobar una vida millor.
MIGRANTE és el desè espectacle de la companyia, amb un text publicat a Mèxic en 2016 i que està dirigit per Neilor Moreno (Brasil) i Gisselle Stanzione (Venezuela).
Un únic actor a escena, Juan Pablo Mazorra, actor mexicà que forma part de la companyia Els Joglars.
Una escenografia inexistent, només Juan Pablo i la seva magnífica, extraordinària i entregada interpretació. Amb un excel·lent llenguatge corporal i vocal ens explica cinc històries diferents que va intercalant d’una manera magistral amb el fil conductor de l’Odissea d’Homer.
Odisseu (Ulisses) és un «migrante» que va tardar 20 anys a poder tornar a casa seva després de sobreviure a innombrables batalles, guanyar la Guerra de Troia, guanyar al ciclop, suportar la ira de Posidó o evitar l’encanteri de les sirenes.
«Migrante» són els dos germans sirians que fugint de la guerra, s’embarquen per arribar a les costes d’Itàlia o Grècia.
«Migrante» és el «espalda mojada» mexicà que travessa el desert, jugant-se la vida, per arribar als EUA. Quan torna al seu poble, ja res no és el que havia deixat quan va marxar.
«Migrante» és aquell jove futbolista colombià, afectat per una patologia del cor i que no té al seu país els recursos sanitaris que ell precisa per sobreviure.
«Migrante» és el metge forense que ha de tenir cura dels cadàvers de tots els «Migrantes» que no han aconseguit la seva fita i els ha de donar un enterrament digne.
Tota la proposta està enfocada, doncs, metafòricament, comparant les odissees dels migrants actuals que també han de superar les ires de Posidó, tal com ho va fer Odisseu.
I tornem de nou a la interpretació de Juan Pablo Mazorra, que amb una energia i una força realment admirable, ens va presentant als personatges protagonistes de les històries, identificant-se amb ells. Un actor que ens ha fet adonar de la importància de la paraula i el gest en el teatre, capaç de transmetre i fer viure, fent d’aquesta proposta un homenatge a tots els «MIGRANTES» que no ho han aconseguit i també un homenatge als que si ho han fet.
I creieu-nos quan us diem que aquesta interpretació, és sense cap mena de dubte, una de les millors interpretacions que han vist els nostres ulls; d’ara endavant estem convençuts que sentirem a parlar molt de Juan Pablo Mazorra.
La nostra valoració és de 10 sobre 10
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ