Recomendaciones

De todas las versiones de obras de Shakespeare y compilaciones de sus textos, el formato musical es, normalmente, el menos habitual. Sin embargo, ya hemos visto esta temporada el Molt soroll per no res de Àngel Llàcer y Manu Guix donde mezclaban canciones de Cole Porter con la comedia del célebre dramaturgo inglés. Un poco en esta línea, Shaking Shakespeare presenta una antología de piezas de ópera y espectáculos de Broadway que nacieron inspiradas por obras como Romeo y Julieta, Macbeth, Otello, Hamlet o El sueño de una noche de verano, entre otras. El resultado es un entretenido show de variedades donde destaca, principalmente, la técnica vocal de los intérpretes, especialmente, la del tenor Josep Fadó que puede llegar a […]

Sólo con sentir la energía que desprende este Rei Lear tan especial, uno ya se da cuenta de que está asistiendo a un montaje histórico. En primer lugar, por su espectacular reparto que reúne unos cuántos de los mejores talentos del panorama teatral actual y, en segundo (y quizás este es el secreto de haber reunido tantas cabezas de cartel), porque será, probablemente, la última gran obra donde participe Núria Espert. La mítica actriz, que ya ha cumplido 80 años, parece que tenía como reto pendiente interpretar este clásico personaje shakespeariano traicionado por sus hijas y abocado a la locura. Espert no deja pasar la oportunidad de hacer un recital de matices, inflexiones de voz, compromiso emocional y transmisión del […]

Stephan Zweig fue un escritor austríaco muy popular durante los años 20 y 30 del siglo pasado, pero a pesar de haber tenido una vida llena de éxitos literarios su final fue muy triste. El año 1942, ya exiliado en Petrópolis (Brasil) decidió suicidarse junto con su pareja, desesperados por el futuro de Europa y temerosos de que el nazismo se acabara extendiendo por todo el mundo. La obra que ahora nos ocupa se centra en este último tramo de su vida, concretamente en la tarde en que los dos tomaron la decisión final. Lo hace, sin embargo, con el añadido de un tercer personaje, un pequeño misterio y unas circunstancias que más que aclarar acaban aportando nuevos interrogantes. Es […]

Una versió força surrealista que segueix la tradició “ubuesca” personalitzant l’Ubú. Albert Boadella torna a generar debat per aquest cop per passiva, en convertir-se en diana d’aquest muntatge teatral. En l’espectacle apareixen a més del mateix UBÚadella, paper que s’ha reservat el mateix autor/director Victor Alvaro, personatges com Esperanza Aguirre, el mateix Jordi Pujol, el Capità Renec, l’actual director dels Joglars Ramon Fontserè …… i es fa un recorregut pels 40 anys de Joglars. La veritat és que hem rigut força i ens ho hem passat bé…. malgrat que a nosaltres aquest personatge ens produeix urticària tan sols pensar-hi. Si us bé de gust llegir la nostra crònica sencera ho podeu fer en aquest enllaç… https://t.co/N1gqjH84U1 del nostre Blog “Voltar […]

Ningú no ens havia dit que fos un text fàcil, però tampoc anàvem preparats per a la complexitat que ens vam trobar. L’espai escènic de Max Glaenzel és realment espectacular; la sala gran s’ha convertit en el cap de Federico García Lorca i nosaltres hi entrem dins d’ell. Una enorme cortina de serrell platejada rodeja tota la sala i el fons de l’escenari, personatges amb la cara tapada ens mostren imatges i frases del poeta i un grup de música interpreta cançons de jazz. Un text d’una gran bellesa poètica però que no ens arriba fàcilment, aquesta ambigüitat entre el que és real i el que és al·lucinació ens pertorba i ens perdem força sovint; hem de reconèixer però que […]

De Ubu Roi a Ubú President per acabar a Ubúadella. Quasi 120 anys els separen, però la crítica continua sent crítica. Bona idea que potser han pintat amb brotxa en contes de pinzell i jo hauria preferit el segon estri. L’escenografia senzilla, però suficient i el vestuari molt bo. Els Gataro no porten la cara enfarinada. En alguns moments potser s’han excedit de barroers, però el públic s’ha ha passat molt bé. Diuen que el Boadella mossega, especialment perquè s’han ficat amb la seva dona; pitjor per a ell. A més coneix rebé el remei: quan et pica t’has de rascar… amb prudència, o et faràs mal. http://bit.ly/22oJk5j

M’ha agradat molt la posada en escena i l’escenografia, les interpretacions han estat impecables, estèticament tot ha estat perfecta, però m’he perdut d’un bon començament. He intentat d’entendre alguna cosa i al final he acabat desconnectant. Finalment m’he rendit i he perdut tot l’interès. Se m’ha fet eterna, el senyor del meu costat no ha parava de mirar el rellotge. A la sortida comentaris dispars. De segur que les valoracions seran diverses, a mi no m’ha arribat. Hauria d’haver-hi anat el dia del col·loqui, potser hagués entès alguna cosa.

El títol de l’espectacle prové de la “Ley de vagos y maleantes”. Una llei espanyola de 1933, referent al tractament de rodamóns, nòmades, proxenetes i qualsevol altre element considerat antisocial. Per ser una llei que no sancionava delictes sinó que intentava evitar la comissió futura dels mateixos no incloïa penes, sinó mesures d’allunyament, control i retenció dels individus suposadament perillosos fins que es determinés que s’havia acabat la seva perillositat. Quedant així establerta podia ser utilitzada arbitràriament per a la repressió de les persones sense recursos. Quatre coristes de diferents èpoques: Cora anys 30 ,Coral anys 50, Corina anys 80 i Corette anys 90, van morir el mateix dia, en el mateix lloc i de la mateixa manera. Ara estan […]

Un bon amic ens va insistir que anéssim a veure l’espectacle Bèsties de la companyia Baró d’Evel al Mercat de les Flors. Com sempre que m’ha recomanat alguna proposta en sortim molt satisfets, vaig comprar les entrades sense pensar-ho dues vegades. Hi ha una carpa de circ instal·lada a la Plaça Margarida Xirgu. La cua per entrar és llarga, fa dies que les entrades estan exhaurides. Entrem per grups, caminem entre mig de carpes estampades amb dibuixos que ens recorden als que feien els homes prehistòrics dins les coves. Caminem lentament donant tota la volta al circ abans de poder veure la pista. Caminem en silenci, escoltem sorolls, veiem ombres. Entrem a la pista. Tot i que érem dels últims, […]

Fins fa un anys, qui volia veure els grans musicals de Broadway o del West End, no li quedava més remei que viatjar fins a Nova York o Londres. Afortunadament, ara, ja podem veure algunes d’aquestes grans produccions a la nostra pròpia ciutat i, encara que aquestes tinguin preus força elevats, continuen costant menys que en aquestes ciutats. Són els anomenats musicals franquícia, es a dir, obres de gran èxit procedents d’aquestes ciutats i que es fan en castellà, però que conserven absolutament tots els elements de l’original, ja sigui l’escenografia, la il·luminació, la direcció o el vestuari, per exemple. Així doncs, podem gaudir de grans musicals a casa nostra, com si els estiguéssim veient a Londres o Nova York. […]

El año 1972 Jule Styne y Bob Merril estrenaron en el Majestic Theatre de Nueva York el musical Sugar, basado en la famosa película de Billy Wilder Somelike it hot. Ahora es la primera vez que se representa en catalán, pero no la primera ocasión en que se adapta al pequeño formato. Sea como sea, en la Sala Gaudí encontramos quince actores y cinco músicos que actúan en un espacio prácticamente vacío. Lo cierto es que a veces parece que la obra pida algo más de espectacularidad y un refuerzo musical más amplio, pero si nos ceñimos a la producción y al espacio elegido creo que el conjunto es más que notable. Otro de los handicaps de Sugar es que […]

Nosaltres, des de les nostres butaques observem la transformació d’en Ricard, un magnífic, extraordinari Quim Àvila, un adolescent ple de ràbia, desànim, apatia, avorriment i que troba la seva sortida assumint el paper d’un altre. La seva mirada ens arriba directa com si volgués que nosaltres l’ajudéssim a sortir del pou de desesperació on està ficat i que el porta a un destí que tampoc és el que vol. Una obra molt rodona que ens ha agradat i ens fa rumiar, i un jove gran actor al que seguirem a partir d’ara. Si desitgeu llegir la nostra crònica sencera ho podeu fer en aquest enllaç https://t.co/6L8H9OiSAy del nostre Blog “Voltar i Voltar”

Estem davant d’una obra de teatre escrita i dirigida per Raquel Loscos que reflexiona sobre el paper de les dones a les diferents èpoques. Les actuacions musicals i un punt de comicitat ajuden a digerir un text punyent i àcid sobre les realitats viscudes. Aparentment esbojarrada, està dirigida amb precisió i les quatre actrius estan magnífiques en els seus papers, amb un vestuari i pentinat perfectament adequat a l’època de la qual són representants. Si desitgeu llegir la nostra crònica sencera ho podeu fer en aquest enllaç https://t.co/NCfgcvoo2J del nostre Blog “Voltar i Voltar”

Es tracta d’un treball de creació absolutament fascinant, sota la direcció del matrimoni format per Blaï Mateu i Camille Decourtye, en el que participen uns magnífics professionals dels que jo destacaria especialment a la ballarina Laly Aiguadé, que ens va deixar a tots enamorats amb els seus moviments i la seva agilitat. Un espectacle que s’endinsa en el món fantàstic dels somnis, que ens fa somiar encara que som conscients que estem desperts…. i quan acaba tot, no volem «despertar-nos» perquè haurem de sortir de la carpa. Si desitgeu llegir la nostra crònica sencera ho podeu fer en aquest enllaç https://t.co/vh2dbRWZtA del nostre Blog «Voltar i Voltar»

Perquè no m’ha interessat, he perdut l’atenció i no he plegat res. Penso que ningú ha fet res malament, ni director ni actors, però a mi no m’ha atrapat. La valoro en 3 (zona mitja) perquè no sóc capaç de valorar-la. http://bit.ly/1QB8r0K