Estàvem expectants per veure aquesta proposta que ja havien anunciat difícil per a l’espectador. Per a en Maeterlinck la mort i el destí són els dos grans misteris de la vida i ens fa descobrir la força de la tragèdia quotidiana i el que té de sorprenent el simple fet d’existir.
Una obra plena de silencis, de paraules no pronunciades, que ens ha arribat. En realitat els espais, els decorats, els creen els personatges a mesura que parlen, que es mouen. L’important és el que no es diu. El SILENCI ho envolta tot… el silenci al qual no estem acostumats en la societat actual.
Una obra que ens ha fet mantenir una situació constant d’angoixa pel que no estem veient, patim amb els personatges que no saben com comunicar una mort que ho trasbalsarà tot.
El treball dels actors l’hem trobat immillorable amb la dificultat que intuïm que han de tenir en la interpretació d’aquests prolongats silencis.
Teatre pels molt teatraires. Teatre no gens fàcil, però molt recomanable.
Aquest és l’enllaç de la nostra crònica sencera: http://wp.me/p19AHZ-h04